Política17/08/2014

Mascarell: "La consulta es farà, no hi renunciarem"

El conseller de Cultura ha apel·lat a la unitat política per encarar la Diada i el 9-N

Laia Vicens
i Laia Vicens

Prada (Conflent)El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha assegurat que “la consulta es farà”. “No hi renunciarem”, ha dit Mascarell, i ha afegit que “és la nostra fita col·lectiva, la nostra expressió de plenitud democràtica”. En aquest sentit, el conseller ha vinculat l'èxit de la Diada amb el del 9-N, i per això ha fet una crida a una mobilització multitudinària el proper 11 de setembre. “Hem de ser majoria per transformar la realitat”, ha reconegut el conseller. Mascarell ha fet aquestes declaracions durant l'acte inaugural de la 46a edició de la Universitat Catalana d'Estiu, que se celebra a Prada (Conflent).

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En una setmana intensa pel que fa a les relacions entre CiU i ERC, Mascarell ha apel·lat a la unitat política. “Ja tindrem temps per a la diferència”, ha explicat el titular de Cultura, que ha instat els catalans a “pensar com a homes i dones d'estat”. En relació amb això, Mascarell ha dit que totes les decisions que pren el Govern tenen a veure amb la voluntat de la majoria.

Cargando
No hay anuncios

Precisament, en declaracions als mitjans de comunicació després de la seva xerrada, Mascarell ha admès que el govern no discuteix ni la majoria social ni la unitat política de Catalunya. “No som nosaltres els que les hem de qüestionar, ja les posaran en qüestió altres”, ha assegurat Mascarell. Preguntat per l'afectació que pot tenir el cas Pujol en la propera Diada, el conseller de Cultura ha assenyalat que “la nostra vida col·lectiva passa per sobre de persones concretes”, i ha reiterat que “la història dels pobles la fan els pobles”. Malgrat això, ha admès que pot haver-hi persones que tinguin un “sentiment estrany”.

Durant la seva intervenció, Mascarell ha apel·lat a tres drets, el dret a la memòria col·lectiva per saber la veritat del passat, el dret a la democràcia per votar el 9-N i el dret a imaginar un millor futur col·lectiu, ha dit el conseller, perquè el procés que viu Catalunya “va molt més enllà” de poder votar. “El 2014 passarà a la història perquè significarà l'eclosió de la consciència col·lectiva per exercir aquests tres drets”, ha resumit Mascarell.

Cargando
No hay anuncios

Prepotència d'estat” sobre els 'papers de Salamanca'

El conseller també s'ha referit a la petició de l'Estat perquè es retornin alguns 'papers de Salamanca'. Mascarell ha qualificat de "gallardia" i de "prepotència d'estat" aquesta reclamació de Madrid. "L'Estat és així: posa en primer pla els seus interessos i no els interessos dels ciutadans", ha conclòs Mascarell.

Cargando
No hay anuncios

El govern espanyol va demanar que Catalunya retorni els documents de la Guerra Civil que va rebre arran de l'aprovació de la llei de memòria històrica i que no s'han pogut lliurar als seus propietaris perquè no s'han localitzat o perquè són entitats que ja no existeixen.

La UCE atia l'ebullició independentista”

Cargando
No hay anuncios

Durant l'acte, el director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, ha pronunciat la lliçó inaugural, que portava per títol '1714-2014: pensar històricament el Tricentenari', i que ha consistit en un repàs històric dels esdeveniments més importants a partir del 1714. Alcoberro ha explicat que la demanda social d'història és “ingent” i que abasta molts àmbits: des de recreacions històriques fins a pel·lícules o novel·les, passant pel turisme històric, cada vegada més important a Catalunya. “Pensar històricament el 1714 és transportar-nos a un moment de plena sobirania per a Catalunya”, ha assegurat Alcoberro.

Durant la inauguració, el president de la UCE, Salvador Alegret, ha reconegut que la UCE “atia l'ebullició independentista”, perquè “imagina, proposa i anhela un país nou i millor”. En aquest sentit, Alegret ha ofert “tot el cabal de coneixement” dels cursos i actes que s'ofereixen a la UCE per construir “immediatament” un nou estat. Alegret, que ha qualificat de “lliure, popular i catalana” la UCE, ha explicat que la seva acció es basa en la llibertat acadèmica i la transmissió lliure del coneixement.