Mas: "És un honor ser processat per haver escoltat la gent. Tornaria a fer el mateix"

Barcelona"Volen convertir el que va ser una festa de la democràcia en un gran aquelarre judicial". En aquests termes s'ha expressat l'expresident de la Generalitat Artur Mas el dia que s'ha conegut que la Fiscalia li demana deu anys d'inhabilitació per haver organitzat el procés participatiu del 9 de novembre del 2014. Mas, que ha comparegut a la seu del PDC acompanyat de les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega –a qui els demanen nou anys–, ha expressat que per a ell "és un honor estar processat per haver escoltat la gent" i haver donat la cara en posar les urnes el 9-N del 2014. "Tornaria a fer el mateix", ha conclòs l'expresident.

També ha assegurat que només va actuar "en conseqüència" amb el que reclamava la gent i ha considerat una "cadena de despropòsits" el procés judicial al qual la justícia espanyola ha sotmès els tres ex alts càrrecs. "No hi ha res més cívic i democràtic que posar urnes perquè la gent s'expressi", ha dit, considerant que no té sentit un procediment judicial per haver orquestrat un procés participatiu.

A més, ha recalcat que no pot ser un delicte fer una consulta que, a més, no tenia caràcter vinculant. "El 2014 no es tractava de decidir sobre la independència de Catalunya", ha dit, sinó de "comptar quanta gent estava a favor o en contra".

L'expresident ha comparat les paraules de la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, amb les "d'un ministre de Franco". La número dos del govern espanyol ha donat per fet que el 9-N es va cometre un delicte, en afirmar que Mas és un "ciutadà més" i que se l'està jutjant perquè "la llei s'aplica per a tothom". "Quan un l'incompleix [la llei] en un estat de dret, això té conseqüències", ha afirmat Sáenz de Santamaría.

Mas, que ha denunciat els "tics predemocràtics" del govern espanyol i de les altres institucions de l'Estat, ha replicat dient que "ho hauria pogut dir un ministre de Franco" perquè ho considera un "abús total" de les atribucions executives com a vicepresidenta. En aquest sentit, Mas ha recordat que la Fiscalia General de l'Estat va actuar contra el criteri de tots els fiscals de Catalunya, als quals va "pressionar" i "obligar" a presentar la querella pel 9-N contra ell i les exconselleres.

Finalment, l'expresident també ha avisat el govern de Mariano Rajoy que l'independentisme "no es quedarà quiet" davant els cops de porta de l'Estat: "Volem que la gent del país decideixi definitivament el seu futur". En aquest sentit, ha defensat el referèndum proposat per l'actual president, Carles Puigdemont, tot i que ha admès que en el si del Govern ja es coneixen les "dificultats" d'organitzar un referèndum. "No som delinqüents, som demòcrates", ha conclòs.

Hi havia un pacte amb el govern espanyol?

En relació amb l'eventual entesa que prèviament hi havia amb l'executiu espanyol de tolerància de la consulta, Mas ha revelat que "no hi va haver cap oferta" per part del govern espanyol, tampoc per "tolerar" una consulta. Així, l'expresident contradiu el cap de llista del seu partit al Congrés i exconseller i portaveu del Govern, Francesc Homs, que davant el Tribunal Suprem va assegurar que uns dies abans del 9-N la Moncloa va proposar una consulta tolerada si Mas no sortia a valorar els resultats. "Mai em van dir això. Al contrari: li vaig proposar a Rajoy que una manera d'enfocar-ho civilitzadament era que ells toleressin una consulta sense efectes jurídics vinculants", ha explicat, i després ha afegit que el govern espanyol va optar per "recórrer als tribunals i pressionar la Fiscalia".

Mas avisa els sobiranistes que caldrà "refermar el coratge"

Mas s'ha adreçat directament als sobiranistes per avisar-los que el judici del 9-N serveixi per "refermar" el "coratge" necessari per encarar els propers mesos. "El coratge real no són discursos abrandats ni tuits ocurrents, sinó transformar en decisions polítiques allò que la gent demana al carrer", ha assegurat. Així, també s'ha dirigit als "demòcrates" del país, encara que no siguin independentistes, per dir-los que "defensin amb energia" la democràcia

Joana Ortega: "Avui ho tornaria a fer"

L'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega ha fet pinya amb Mas i, dirigint-s'hi explícitament, ha dit que "el 9-N no va ser un delicte, sinó un acte de democràcia". "Avui ho tornaria a fer", ha dit, recordant que "ho vam fer bé, respectant la legalitat, amb transparència i amb garanties democràtiques". Ortega ha lamentat que l'Estat dirimeixi el conflicte polític "a través de la justícia".

Irene Rigau: "Ens el poden jutjar [el 9-N], però no robar"

L'exconsellera d'Ensenyament ha assegurat, seguint la mateixa línia, que el 9-N no va ser un delicte, sinó un "acte de democràcia" complint la "paraula" . Irene Rigau ha assegurat que hi ha un conflicte entre "legitimitat" i "legalitat", perquè a parer seu el Govern d'aquell moment va actuar seguint el que li demanava la gent, que era votar. Per a Rigau, el procés judicial és un indicador que la democràcia espanyola "està malalta".

"Per molt que el vulguin jutjar, [el 9-N] no ens el poden robar", ha considerat, asseverant que el procés participatiu ara ja forma part del "patrimoni polític" de la història de Catalunya.

Les peticions de la Fiscalia

Aquest dilluns ha transcendit que la Fiscalia demana deu anys d'inhabilitació per a Mas i nou per a Ortega i Rigau per haver convocat la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014. La Fiscalia demana deu anys d'inhabilitació per a l'expresident català, Artur Mas, i nou per a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, per haver convocat la consulta sobiranista del 9-N. Gairebé dos anys després de querellar-se contra tots tres, els fiscals del cas, Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled, han presentat l'escrit d'acusació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

"No esteu sols": el sobiranisme dóna suport a Mas, Rigau i OrtegaAl llarg del dia s'han succeït les mostres de suport als tres ex alts càrrecs, començant pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont. "La seva vergonya és la nostra fortalesa. No esteu sols", ha expressat a través de Twitter, mentre que el conjunt del sobiranisme (PDC, ERC, la CUP i CSQP) han coincidit que no podia ser cap "delicte" posar les urnes.