Mas crida a sotmetre les lleis als anhels catalans
Rajoy exhibeix unitat amb Rubalcaba contra la consulta i diu que "cap Constitució al món" l'admet
BarcelonaLes urnes, per davant de l'estricta legalitat. O dit d'una altra manera: "Les lleis no s'han de convertir en dics de contenció davant de la voluntat democràtica dels pobles". Artur Mas va comparèixer ahir -per primer cop des de l'acord de fa una setmana sobre la data i la pregunta de la consulta- amb aquest missatge sota el braç. Conjurat el perill d'un desacord entre les forces del dret a decidir, el president de la Generalitat va fer lluir ahir al ple del Parlament l'entesa assolida entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP i va traslladar tota la pressió a Madrid.
El segell distintiu de l'estratègia discursiva que pensa seguir a partir d'ara consisteix a plantejar el pols amb l'Estat com una batalla del poble de Catalunya per poder votar democràticament en un referèndum, com ho faran els escocesos el 18 de setembre del 2014. "El lema ara és: deixeu-nos votar, perquè hem fet mèrits en aquest país per poder decidir el nostre futur", va emfatitzar Mas.
La cotilla de les lleis
Què passa, però, si aquest dret a decidir que s'invoca des de Catalunya topa amb el marc constitucional vigent, com esgrimeixen els poders de l'Estat? En aquest punt és on Mas va voler anar un pas més enllà per deixar clar que, en una democràcia, la legalitat no pot esdevenir una cotilla per a la voluntat majoritària dels ciutadans. Malgrat l'acord català sobre la consulta i l'oferiment de diàleg al govern de Mariano Rajoy per concretar-ne els termes, Mas va constatar que a Madrid segueixen "amb el xip de sempre", perquè no entenen les lleis com a "comportes que s'obren per deixar que passi el corrent de les majories dels pobles".
Per sostenir l'argument, va recórrer a una imatge prou gràfica: si les lleis no tinguessin cap "esperit" i s'haguessin de seguir sempre sense cap mena de flexibilitat, "les dones encara no podrien votar i els esclaus seguirien sent esclaus". Precisament aquesta pugna entre legalitat i legitimitat democràtica ja es perfila com el camp de batalla polític per al 2014 entre la Generalitat i les institucions espanyoles. "En els propers nou mesos, fins que es convoqui formalment la consulta per al 9 de novembre, insistirem en aquest missatge: volem votar", expliquen fonts de l'entorn presidencial.
El fet d'haver pactat a Catalunya els continguts de la consulta permet a Mas concentrar esforços a anar desgastant les resistències de Madrid. Al Govern entenen que la comunitat internacional pot veure amb moltes reticències el debat sobre la independència de Catalunya, però en canvi "a l'exterior no comprenen que el govern espanyol es negui a parlar d'un instrument democràtic com el referèndum".
El calendari de l'any vinent pot jugar a favor dels interessos de Mas: li tocarà signar el decret de convocatòria cap a mitjans de setembre, pels volts del plebiscit sobiranista a Escòcia, i el contrast d'un executiu espanyol portant als tribunals la consulta catalana mentre el primer ministre britànic, David Cameron, avala el procés escocès pot tenir cert impacte internacional.
Ahir, al Congrés de Diputats, Mariano Rajoy dinamitava altre cop tota perspectiva de negociació. No va avançar si rebrà Mas a la Moncloa per parlar-ne, però sí que va deixar prou clar que no vol discutir res que tingui a veure amb el procés sobiranista. Les lleis emparen el seu immobilisme, sosté el president del govern espanyol, que tira així per terra justament el raonament desenvolupat per Mas al Parlament. De fet, Rajoy va proclamar que el dret a l'autodeterminació que es pretén exercir a Catalunya no està previst "en cap Constitució de cap país del món". Oblidava que, sense anar més lluny, al país veí sí que s'hi recull: l'article 7.3 de la Constitució portuguesa reconeix "el dret dels pobles a l'autodeterminació i a la independència". I sense que a les seves lleis s'hi prevegi el concepte, també els governs del Canadà i del Regne Unit han concedit a territoris dels seus estats -el Quebec i Escòcia- el dret a votar. És una qüestió, per tant, més de voluntat política que d'imperatius legals.
Justament ahir el republicà Alfred Bosch denunciava "la urnofòbia " del govern espanyol i preguntava a José Manuel García-Margallo si Espanya vetaria l'entrada d'Escòcia a la Unió Europea. El titular d'Exteriors va deixar la decisió final en mans del que digui Londres.
La intervenció de Rajoy no va ser motiu de topada amb el cap de l'oposició. Alfredo Pérez Rubalcaba ja ha decidit fer-li costat a parar al dret a decidir, i enarbora amb l'altra mà una reforma federal de la carta magna que per ara no compta amb cap suport explícit més enllà del PSOE.
Fent pinya contra el sobiranisme
Lluny de barallar-se per aquest tema, Rajoy i Rubalcaba van escenificar la seva unitat contra el que sobretot des de les files populars anomenen el "desafiament" sobiranista. Per referir-s'hi, el secretari general del PSOE va fer servir l'expressió "problema territorial". Un problema que, a parer seu, "s'ha agreujat" després dels últims passos fets cap a la consulta. Aquesta aposta per l'autodeterminació, va advertir Rubalcaba, toparà amb la "posició inequívoca" dels socialistes, tot i presentar el "diàleg" com una de les eines per trobar una solució.
Rajoy va mostrar-se convençut que els dos grans partits estatals "coincidiran". El cap de l'executiu espanyol s'atrinxera en l'immobilisme. De fet, va aprofitar el tradicional sopar de Nadal del PP de Madrid per llançar un missatge contundent als seus: "Estigueu segurs que aquest repte també el superarem, som 46 milions d'espanyols amb la voluntat de continuar junts."
El meló del finançament
El cost polític que podria comportar-li -davant dels sectors més durs de la dreta espanyola- moure fitxa per mirar de desactivar el conflicte català sembla dissuadir-lo de plantejar una oferta. A la primavera, en el moment que s'obri el meló de la reforma del finançament autonòmic, en tindrà una nova oportunitat, però el delicat joc d'equilibris amb els barons territorials del PP, sempre en guàrdia davant qualsevol mínima concessió a Catalunya, redueix el seu marge de maniobra.
Ahir no van servir de res les crides de Mas al PP perquè recuperi "l'esperit de la negociació" i accepti asseure's a dialogar. La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va avisar-lo que si força una consulta fora de la legislació vigent es posarà al mateix nivell que països com Veneçuela i Bolívia. Amb aquesta al·lusió, Camacho va guanyar-se minuts després l'estirada d'orelles d'Oriol Junqueras. El president d'ERC li va retreure el seu "menyspreu" cap a aquests dos països democràtics de l'Amèrica Llatina mentre que no posa pegues a contractar, pel cas Método 3, l'advocat Carlos Rey, que va redactar la sentència de mort a l'anarquista Salvador Puig Antich, el 1974. El debat polític a Catalunya segueix escalfant-se.
El 16 de gener es votarà el 150.2
El 16 de gener se celebrarà el ple extraordinari al Parlament que ha de servir per debatre i aprovar la petició al Congrés de cessió a la Generalitat de la capacitat de convocar els referèndums. CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP s'acolliran per fer la petició a l'article 150.2 de la Constitució espanyola, que capacita l'Estat a cedir competències que li són exclusives. El PP, Ciutadans i també el PSC tenen previst votar-hi en contra. L'objectiu d'aquests grups és que el govern espanyol respongui a la petició catalana dins del primer trimestre del 2014.