Mas s’immunitza contra els ‘no’ de Madrid al 9-N

BarcelonaLa bufetada del Tribunal Constitucional (TC) a la declaració de sobirania del Parlament no és la primera ni serà l’última envestida que patirà la consulta per part de l’Estat, però no per això, considera Artur Mas, el procés del dret a decidir s’ha d’aturar en sec. El president de la Generalitat té assumit que fins a la cita del 9 de novembre anirà col·leccionant cops de porta de Madrid, però ahir va avançar que no pensa fer-ne cas, amb l’argument que no es basen en criteris de legalitat sinó de rebuig polític a les reivindicacions catalanes.

Si alguna cosa positiva troba Mas en la sentència emesa dimarts pel TC, en què anul·la la declaració de sobirania, és que de retruc reconeix que el dret a decidir podria tenir un encaix dins de l’ordenament jurídic si així s’acordés en una profunda reforma de la Constitució. Per tant, s’entén que el conflicte català pot resoldre’s si hi ha voluntat política. I així ho va exposar Mas ahir al ple del Parlament. D’entrada, ho va aprofitar per fer la seva primera valoració de la sentència i posar-se les mans al cap, no tant pel contingut sinó pel fet que el TC s’hagi pronunciat sobre una simple declaració política, sense cap efecte jurídic, d’una cambra autonòmica.

Els caps visibles de les forces que promouen la consulta van escenificar unitat en resposta als raonaments del TC. Ja és habitual que els duels de Mas amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, a les sessions de control al Parlament siguin de guant blanc. Menys freqüent és que això passi amb Joan Herrera, però ahir el cap de files d’ICV-EUiA va voler marcar perfil com a defensor del 9-N dedicant els seus dos minuts i mig d’intervenció a denunciar la “insòlita” decisió del TC d’abatre una declaració política del Parlament i “negar una evidència: que Catalunya és una nació”. Va parlar fins i tot de “democràcia vigilada”.

Mas nega al TC el paper d’àrbitre

Mas va subscriure les paraules del líder ecosocialista, i va afegir que “el més greu de la sentència no és el que diu sinó el fet que s’hagi produït”, perquè per primer cop es tomba un pronunciament polític d’un Parlament. Per aquest fet interpreta que els magistrats del TC ja no poden erigir-se en “àrbitres” en el pols entre la Generalitat i l’Estat.

Menys crispat que en altres ocasions va ser el seu cara a cara parlamentari amb la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, tot i que Mas va girar l’esquena a les seves crides a acatar la sentència i a “aturar” el procés sobiranista. Immunitzat davant de l’últim gest del TC i de futurs moviments polítics contra la consulta, Mas va garantir que no variarà el rumb cap al 9-N. “A cada escull, trobarem una solució per esquivar-lo i sobrepassar-lo”, va assegurar.

Tan “previsible” com la sentència del TC, va dir, és la resposta negativa que el 8 d’abril donarà el Congrés a la petició de poders per organitzar un referèndum. Un no que, segons va anticipar, tampoc farà variar els seus plans. D’altra banda, va justificar la seva absència al debat del Congrés. “Tinc tot el dret del món a anar-hi o no. És una decisió política i institucional”, va dir replicant a Camacho, que l’havia acusat de falta de “valentia” per delegar la presència a Madrid en el conseller de la Presidència, Francesc Homs.

Abans d’iniciar-se el ple, la mesa de la cambra va acordar no retirar la declaració de sobirania aprovada el 23 de gener del 2013. “Una voluntat política no es pot suspendre”, raonava la vicepresidenta del Parlament, Anna Simó. Mentrestant, una de les magistrades del TC -Encarna Roca, nomenada amb el suport del PSOE i CiU- va matisar les lectures que s’estan fent de la sentència. Del text se’n desprèn, segons Roca, que la consulta és “un problema polític, i són els polítics, d’acord amb el principi del diàleg, que han d’acordar de quina manera es pot tirar endavant aquest procés”.

La reflexió no encaixa amb el discurs que sosté el govern de Mariano Rajoy, a qui tampoc devia agradar l’enfocament que l’influent diari britànic Financial Times feia d’una sentència que podria “enfortir” arguments dels partidaris d’una declaració unilateral d’independència. Seria -deia el diari-“l’efecte oposat” que persegueix el PP.

Ortega avalua el grau de suport dels alcaldes

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va enviar ahir a tots els alcaldes de Catalunya una carta per sondejar el seu grau de “compromís i col·laboració” per organitzar la consulta del 9 de novembre. En l’escrit, Ortega assegura que per poder celebrar-la “cal la coresponsabilitat de les diferents institucions de Catalunya” i, per això, s’interessa per la seva predisposició a col·laborar amb el departament de Governació el 9-N.