Mas afronta la setmana més decisiva de la seva carrera política

BarcelonaEscenari 1: El president surt reelegit gràcies als vots de la CUP

El cercle presidencial sosté que Artur Mas no farà “cap pas enrere”. “Sempre és difícil entrar a la seva ment, però tothom dóna per fet que no s’apartarà”, assenyalen els que comparteixen el dia a dia governamental amb el president de la Generalitat en funcions. “I, si plega, tots l’haurem d’acompanyar”, afegeix una altra persona consultada. Convergència sap de primera mà que la CUP no investirà el seu màxim dirigent -així ha quedat clar en públic i en privat en el marc de la negociació-, però no per això deixa d’haver-hi veus -consellers inclosos- que apunten a un hipotètic “èxit” en la segona votació, que se celebraria a finals de setmana en cas que la primera, dimarts, fracassi.

En què es basen aquestes prediccions? Hi ha dues hipòtesis a la sala de màquines de Convergència. La primera és una presumpta “divisió” dins la CUP que, segons els dirigents consultats, tindria un sector més procliu a investir Mas “amb el nas tapat” per arrencar definitivament la legislatura. El segon argument, abonat especialment per l’entorn presidencial, passa per confiar en “la pressió que farà el món sobiranista” després de la primera votació del debat d’investidura i de constatar la negativa de la CUP.

Concessions

A la cúpula de Convergència sostenen que la negociació sectorial “funciona bé”, però que és la investidura el que ho bloqueja tot. Consideren “irrenunciable” la figura del president en funcions, i observen amb un punt d’incredulitat que la CUP no s’hi posi bé després d’haver fet “concessions” com és el cas de la declaració rupturista -que es votarà abans d’arrencar el debat d’investidura- i de l’annex social que l’acompanya, que suposa una esmena severa al programa econòmic que Mas ha engegat a la Generalitat.

No són pocs els dirigents del partit, entre els quals hi ha destacats consellers, que observen com aquestes “cessions” a l’esquerra alternativa no han servit per avançar en la investidura del president. I també hi ha dubtes en determinats sectors del partit sobre una hipotètica entesa global que permetés reelegir Mas a canvi d’un gir en les polítiques governamentals. “¿Algú s’imagina que aprovem uns pressupostos amb ells? Oi que no?”, es preguntava aquesta setmana un alt dirigent. Hi ha alts comandaments que apunten que una entesa per la investidura acabaria fracassant al cap d’uns mesos. “Venim de cultures polítiques diferents”, assenyala un diputat.

Fórmules seductores

La CUP defensa que, en el marc de la negociació, ha posat damunt la taula “solucions imaginatives” per buscar alternatives a fer Mas president. El líder de CDC, però, no cedeix, almenys de moment. Hi ha esquemes que han aparegut en les converses, com és la possibilitat de crear tres grans àrees de govern -social, econòmica i de projecció exterior del procés-, que evidencien el to “col·legiat” de l’executiu que demana l’esquerra alternativa. Veus convergents assenyalen que, en cas d’èxit d’aquest primer escenari, caldrà un “gir social” en el Govern respecte als últims anys.

És per això que es dóna per fet que -Mas a banda, en cas que repeteixi- Neus Munté serà la principal veu de CDC a l’executiu, possiblement al capdavant d’una vicepresidència social si finalment aquest és l’esquema triat. El triomf d’aquest escenari, que ni de bon tros està garantit, permetria al sobiranisme arribar a les eleccions espanyoles amb un Govern constituït que hauria d’impulsar les lleis clau del procés -Hisenda pròpia, Seguretat Social catalana i procés constituent- en trenta dies. Això voldria dir un xoc institucional immediat amb la maquinària de l’Estat.

Escenari 2: Negociació enrocada i eleccions al març

De la mateixa manera que hi ha dirigents de CDC consultats que són “moderadament optimistes” sobre la possibilitat que Mas surti escollit a finals de la setmana entrant, també n’hi ha que plantegen un panorama ben diferent, que condueix al segon escenari: una falta d’acord entre Junts pel Sí i la CUP que porta al gener sense haver triat president. Això passaria si el líder convergent no fa cap pas enrere i l’esquerra alternativa es manté ferma, com ha fet fins ara, a l’hora de votar contra la seva figura. “Si passa, els ciutadans hauran de tornar a fer d’àrbitre”, apunta un alt dirigent.

“Pot haver-hi sorpreses en les solucions [per desbloquejar l’acord], però Mas no farà cap salt mortal”, assenyala un destacat diputat. “No és un home donat a extravagàncies”, assenyala un conseller. “L’Estat l’està matxacant i aquí se’l volen carregar, però manté un punt flegmàtic”, apunta un altre dirigent de CDC. L’enrocament de les dues posicions, però, pot portar a unes noves eleccions de resultat incert.

Què passaria a les urnes?

Junts pel Sí va néixer per fer “irreversible” el procés, i els seus candidats insistien cada dia que la papereta que els representava equivalia al vot afirmatiu en un referèndum. Cada dos per tres es reiterava que la unió de CDC i ERC era “excepcional”. Això impediria, en principi, una reedició d’aquesta coalició en unes hipotètiques eleccions al març. “Estic convençut que es podria perdre la majoria independentista”, sosté un alt dirigent de Convergència. Hi ha una certa divisió al partit a l’hora d’afrontar aquests nous comicis, en cas que es produeixin. D’una banda hi ha els més pessimistes, però hi ha un altre sector que considera que fer un “plebiscit” sobre Mas -“un president imputat per posar les urnes al 9-N”, recorden- podria ser la via per triomfar dins la ciutadania.

En tot cas, aquest escenari de desacord portaria el sobiranisme al llindar de les eleccions espanyoles sense haver format govern, fet que seria especialment utilitzat pel bloc unionista. “Un acord és imprescindible per optar al triomf el 20-D”, assenyalen els nacionalistes. I un resultat negatiu a les urnes influiria, d’una manera o altra, en el debat sobre la investidura i en el futur de Convergència com a partit.

Interinitat

Els consellers, la meitat dels quals han expressat les seves reserves al voltant de la negociació amb la CUP, es veurien abocats, en aquest escenari, a seguir endinsats en la interinitat. “El Govern pot funcionar a base de decrets, però hi podria haver sensació de paràlisi”, assenyala una font governamental. L’oposició continuaria agafant-se a aquesta interinitat per criticar el procés.

“La negociació està al límit, i cada cop queda menys marge”, observa un coneixedor de les converses, que considera que fa anys hauria sigut “impensable” que Convergència s’avingués a la declaració d’inici del procés cap a la independència o el seu annex social. Tot plegat no sedueix la CUP, que en campanya va prometre no investir Mas. La combinació de dos enrocaments conduiria a una cita amb les urnes.

Escenari 3: Un pas enrere o al costat per garantir el futur del procés

“Sacrificar Mas i violentar el partit sobiranista més important de Catalunya converteix en inviable el procés”, assenyalen a la cúpula de Convergència. Malgrat la negativa de tots els dirigents consultats a acceptar un pas enrere del president, ¿què passaria si ho fes? ¿Podria resistir una concatenació de vots en contra de la CUP al Parlament? ¿Podria arribar a acceptar un paper amb menys protagonisme en el futur executiu a canvi de desbloquejar la situació i no posar en perill el futur del procés? Són preguntes que planen a l’ambient previ al debat d’investidura més incert de la història contemporània del país.

Són una minoria, però dirigents consultats per l’ARA s’atreveixen a especular sobre un hipotètic pas enrere. “Hauria de produir-se més aviat cap al gener, amb el calendari al límit. I caldria solucionar quatre coses abans de concretar la retirada: tancar l’acord amb la CUP, pactar els consellers del futur Govern amb ERC i un seguit d’independents, encarrilar el nom del futur secretari general de CDC i donar el vistiplau a les noves sigles de la formació”, assenyala una persona consultada sobre aquest escenari. De moment, però, això no apareix oficialment en cap taula de negociació, tot i que veus de la CUP asseguren tenir assumit que Mas farà un pas enrere.

Per què Convergència és reticent a renunciar a la figura del president? Els arguments són diversos, però es poden agrupar en tres blocs: “podria carregar-se el partit”, “donaria la raó a qui l’acusa de corrupte i de retallador” i “satisfaria Madrid enormement”. “Brindarien amb cava, si això passa!”, s’exclama un membre de l’entorn presidencial. El partit està convençut que el seu líder exemplifica aquells sectors de la societat que abans eren autonomistes -“entre altres motius pel mateix gir de Mas”, puntualitza un dirigent- i que ara veuen en ell un “element de seguretat” en tot aquest procés. Aquesta frase es refereix especialment a l’empresariat, part del qual ha abraçat el camí a l’estat propi compassat amb el president.

Noms de futur

La CUP assegura que estaria disposada a investir altres noms de Convergència, i és en aquest escenari en què apareixen figures com la de la vicepresidenta Neus Munté. Va accedir sense fer soroll a l’executiu l’any 2012 i s’ha consolidat en una plaça complicada com la de portaveu. Sectors amplis del partit consideren que la millor opció per al futur és situar Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí, a la secretaria general de Convergència amb Munté com a candidata a la Generalitat en les hipotètiques eleccions constituents que s’haurien de celebrar, a tot estirar, d’aquí divuit mesos.

En tot cas, la decisió de fer un pas enrere seria “absolutament personal” del president, que divendres a la tarda ja treballava en el discurs que farà dilluns. El contingut del text serà clau per determinar el futur de la setmana més decisiva de la seva carrera política.