DIADA NACIONAL

Mas davant el dilema de l'Onze de Setembre

La manifestació independentista que promou per a la Diada l'ANC ha posat Artur Mas davant un dilema. Partits i entitats fan créixer la pressió en el president sobre si hi ha d'assistir.

LA SOLITUD DEL PRESIDENT  Mas vol encarar la negociació amb Madrid acompanyat d'un "pronunciament explícit" de la societat catalana a favor del pacte fiscal.
O. March / M. Colomer
21/08/2012
6 min

BARCELONA.El president de la Generalitat, Artur Mas, va demanar amb to solemne en una compareixença a Palau el 9 d'agost que la societat catalana convertís la Diada d'enguany en un clam pel pacte fiscal. Mas, però, s'ha trobat per resposta un emplaçament que ja no admet mitges tintes: és ell qui haurà de decidir si participa o no en una manifestació que va un pas per davant del pacte fiscal, la que culminarà la marxa independentista promoguda per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la principal convocatòria d'ànima més transversal i desvinculada de qualsevol sigla de partit.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El president, de moment, no s'ha pronunciat. "Mas sempre ha estat a les grans concentracions, sigui al Govern o a l'oposició, i aquesta Diada és de cruïlla històrica, molt transcendental", assegurava diumenge Felip Puig, el conseller d'Interior, una de les cares més visibles del sobiranisme a CiU. La decisió final sobre l'assistència del president, va recordar Puig, és exclusiva de Mas, que, per cert, ja com a president va votar per la independència en la consulta simbòlica del 10-A. No serà una decisió lliure de pressions, que li arriben també del seu propi executiu: ahir van anunciar que es manifestaran per l'estat propi Ferran Mascarell, el conseller de Cultura, i Antoni Castellà, el secretari d'Universitats, d'Unió.

El debat creix a mesura que s'acosta una Diada que la mateixa CiU ha volgut erigir en punt d'inflexió històric per al catalanisme polític. Com Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, no sap del cert si anirà a la marxa. El seu partit, Unió, decidirà en la primera executiva posterior a les vacances si dóna suport a la convocatòria. Josep A. Duran i Lleida, líder democristià, manté un silenci calculat sobre la convocatòria.

Dirigents del partit del president Mas, CDC, es reuniran amb els responsables de l'ANC el dia 28 d'agost, d'aquí una setmana. L'interlocutor convergent amb els promotors de la marxa serà el seu secretari d'organització, Josep Rull, veu autoritzada del sobiranisme de CDC. Abans, aquest dijous, el portaveu del Govern, Francesc Homs, parlarà a Prada en el marc de la UCE. I el dia anterior a la Diada, Oriol Pujol, el secretari general del partit, farà un discurs al Fossar de les Moreres. En el seu últim congrés CDC va fixar l'estat propi com a objectiu.

ERC també pressiona

El cert, però, és que el Govern sent la pressió de les bases convergents (majoritàriament sobiranistes) tant com la que exerceix ERC, que ha avisat que no farà servir la Diada per reclamar el pacte fiscal, sinó per "fer com sempre: defensar la independència". Així ho va expressar fa uns dies el president republicà, Oriol Junqueras. ICV, que amb CiU i ERC va permetre tirar endavant el pacte fiscal al Parlament, també assistirà a la manifestació convocada per l'ANC amb voluntat de defensar "drets nacionals i drets socials". Solidaritat també hi farà, com era de preveure, acte de presència.

A l'altre bàndol s'hi situa el PP i, molt probablement, també el PSC. Els populars, per via de la seva presidenta, Alícia Sánchez-Camacho, fa dies que denuncien la "deriva sobiranista" del Govern i amenacen de trencar tot pacte amb CiU. "Mas ha de recuperar el sentit comú i no anar a la marxa", va clamar ahir Sánchez-Camacho. Els socialistes, liderats per Pere Navarro, no seran en cap manifestació independentista, en tant que "partit federalista". Són els únics, però, que s'alineen amb Mas a l'hora de reclamar que la Diada serveixi per defensar un nou finançament.

Des de la societat civil, els emplaçaments arriben en doble direcció. La pilota és a la teulada de Mas, que haurà de decidir en quina direcció es mou i qui tria d'aliats.

Les preguntes. Cinc personalitats de la societat civil opinen

  1. El president de la Generalitat s'ha de manifestar per l'estat propi l'Onze de Setembre?
  2. La participació del president en una gran manifestació independentista dificultaria la negociació del pacte fiscal?

MURIEL CASALS: "La presència del president en la manifestació popular seria un bon senyal"

  1. L'Onze de Setembre farem un pas més en la llarga història de la reivindicació catalanista. Des de la sentència del TC de l'any 2010 sabem que no hi ha lloc per als catalans dins de la legalitat espanyola vigent. També sabem que una gran majoria de ciutadans reclamem al nostre govern que doni forma política a les aspiracions expressades des de la societat civil. En aquest sentit la presència del president en la manifestació popular seria un bon senyal.
  2. La reivindicació d'un pacte fiscal significa un últim intent d'assolir un tracte just i raonable per part de l'estat espanyol. En tot cas el seu contingut és l'expressió del que ara necessitem urgentment; si no s'aconsegueix justícia fiscal per la via negociada caldrà encarar la ruptura política. En aquest sentit totes dues reivindicacions, el pacte fiscal i l'estat propi, són perfectament compatibles.

SALVADOR CARDÚS: "M'agradaria que el president del meu país hi fos"

  1. El president de la Generalitat ha de decidir el que li sembli. Ara bé, vista la magnitud que pot prendre la manifestació, que fins i tot pot arribar a tenir un rerefons plebiscitari, m'agradaria que el president del meu país hi fos. És difícil que el Govern pugui estar al marge d'una manifestació política d'aquestes característiques i de la magnitud que s'entreveu.
  2. No crec gens ni mica que pugui ser contraproduent. Primer de tot perquè no hi haurà negociació pel pacte fiscal. Tots els senyals que han arribat del govern espanyol és que no volen ni parlar de finançament o pacte fiscal fins al 2015. Ni tant sols contestaran la trucada. Un altra cosa és que l'Estat ho utilitzi d'excusa. Però si el president no anés a la manifestació, tampoc hi hauria pacte fiscal, ni tampoc negociació. En certa mesura, és normal que el Govern vulgui mantenir la reivindicació del pacte fiscal atenent-se a la legalitat vigent, però una cosa diferent és que Mas, com a líder d'un partit (CDC) que situa com a objectiu l'estat propi, participi en una manifestació que vagi més enllà del pacte fiscal.

AGUSTÍ COLOMINES: "El president Mas té la decisió mental presa d'anar a la manifestació"

  1. El president Mas té la capacitat de decidir el que cregui més convenient en referència a la seva presència a la manifestació convocada per l'ANC. Si hi va, fantàstic. Si no ho fa, serà perquè té l'agenda plena. Però per les declaracions que va fent i per les paraules de Felip Puig [en una entrevista a Catalunya Informació va obrir la porta a l'assistència de Mas amb l'argument que "sempre havia estat a les concentracions importants" que hi ha hagut els últims anys, com la posterior a la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut], podríem dir que el president té la decisió mental presa d'acudir a la marxa. Una marxa que, dit sigui de passada, és important per la conjuntura en què arriba. I és en aquest context que el president la podria encapçalar.
  2. El que dificulta la negociació del pacte fiscal no és la presència de Mas en aquesta manifestació, sinó els partits espanyols. Si el president hi va, no hi ha cap problema. El problema és que el PP no vol negociar el nou model de finançament i és partidari d'acabar amb l'Espanya de les autonomies, tal com ha publicat fins i tot el Financial Times .

EUSEBI CIMA: "La seva assistència seria contraproduent perquè la independència no és una opció majoritària"

  1. Considero que la presència del president Mas a la manifestació seria contraproduent, per bé que cadascú ha de fer el que cregui convenient. Però si no ho veig adequat és perquè aquesta manifestació és independentista, i ara per ara aquest corrent no és majoritari a Catalunya. En tot cas, quan Espanya doni senyals inequívocs que no vol Catalunya haurem de marxar. Però ara no és un sentiment generalitzat.
  2. No crec que la seva presència sigui contraproduent de cara a la negociació del pacte fiscal. Sempre és bo que qualsevol manifestació ciutadana sigui tinguda en compte.

XAVIER RUBERT DE VENTÓS: "Si el president anés a la manifestació, potser l'Estat aquest cop es creuria l'amenaça"

  1. Sóc prudent respecte a aquesta qüestió, precisament pel meu radicalisme independentista. M'interessa el pragmatisme, l'estat de la qüestió, més que la reivindicació. Si finalment el president decideix que sí que serà a la manifestació, que m'agrada com està plantejada, pot servir d'amenaça educada tàcita a l'Estat. Sovint a Madrid no es creuen les amenaces que es llancen des de Catalunya. El cert és que si el president anés a la manifestació, potser aquesta vegada s'ho creurien. El to, el timbre i el ritme em semblen els correctes, i entenc que la decisió del president sigui pragmàtica en funció de l'estat concret de la negociació els dies previs a la manifestació.
  2. No crec que sigui contraproduent. Tot al contrari. Que el president anés a la manifestació seria una amenaça educada que no amagaria l'alternativa si l'Estat s'oposa al pacte fiscal. Seria la manera de dir ben clar que si a la tardor tanquen la porta al pacte fiscal, al març ja es farà un altre tipus de plantejament.
stats