Mas s’emmiralla en l’exemple de Sarkozy

BarcelonaAl Palau de la Generalitat s’hi respirava aroma de campanya electoral divendres passat al matí. Artur Mas treballava amb els seus col·laboradors en l’estratègia que Convergència posaria en marxa de cara a les eleccions del 6-M i feia arribar als dirigents del partit que fossin durs amb la CUP en les seves intervencions públiques. Només vint-i-quatre hores després, Mas acollia Carles Puigdemont al seu despatx i li feia saber que era l’escollit per liderar la principal institució del país perquè ell feia un pas al costat. La legislatura, desbloquejada, es posava a caminar amb un gest imprevist durant tres mesos de negociacions entre Junts pel Sí i la CUP.

A què ha dedicat l’expresident la primera setmana fora del càrrec? Dilluns es va reunir amb Puigdemont i Oriol Junqueras per acabar de definir els noms del Govern, que feia setmanes que estava dissenyat. També va tenir contactes amb consellers que entraven i que sortien. I, de passada, va treure la pols a les seves dependències de la seu de Convergència, el partit que lidera i que posarà personalment al dia amb Francesc Sànchez com a home fort fins al congrés de la primavera, tal com ratificarà demà la direcció. “Farà com Nicolas Sarkozy: repensarà ideològicament la formació de cara al futur”, sostenen aquests dies els dirigents nacionalistes. “És l’únic que té autoritat per fer-ho creïble”, raonen les mateixes fonts.

Per què a la sala de màquines de CDC es posa l’exemple de l’expresident francès? Bàsicament perquè Sarkozy, un cop desallotjat de l’Elisi després de perdre les presidencials del 2012, es va dedicar a ordir una estratègia per refer el centredreta del país i, de passada, preparar un retorn a primera fila. La seva nova plataforma, Els Republicans, es va erigir després d’enterrar la UMP.

Compromís cancel·lat

Mas havia adquirit el compromís de deixar la política activa en divuit mesos, en cas que fos escollit president de la Generalitat. Dissabte passat va voler deixar clar que quedava “alliberat” d’aquest calendari i va deixar la porta oberta a tornar-se a presentar com a candidat a la presidència. És molt d’hora per aventurar quin futur li espera, tant a ell com al procés, però el seu paper dependrà de dos factors fonamentals: l’estat de Convergència i de les seves guerres internes, i la trajectòria de Puigdemont al capdavant de la Generalitat. L’exalcalde de Girona, prudent, va anunciar davant dels òrgans del partit -en privat- que ell venia a “solucionar un problema” i que s’agafava al càrrec de manera “temporal”. Una manera de calmar el fred de peus que van patir alguns dirigents destacats després de veure el pas al costat del Mas i la tria de Puigdemont. No van faltar veus que es van posicionar en contra de la decisió en els òrgans directius.

Mentre no se sobrepassin els divuit mesos de transició -un termini que, en boca del sector més moderat de CDC, sempre s’ha posat en dubte-, Mas es posarà literalment al capdavant del partit. El presidirà -sota les sigles que siguin, en cas que es canviïn al congrés de la primavera- i, fins que arribi el conclave, Sànchez, Francesc Homs i Lluís Corominas compliran les ordres que mani l’expresident. Josep Rull, coordinador general, anunciarà aquesta setmana un pas al costat.

Terreny de primàries

Bona part de la feina tindrà a veure amb la celebració de primàries per triar secretari general. Dos candidats són públics -Germà Gordó i Jordi Turull- i l’escenari més probable és que hi hagi una lluita a tres amb un membre del sector més pròxim a Rull. Santi Vila, que aquesta legislatura serà conseller de Cultura, recompon la seva estratègia després de veure com Puigdemont -fins dissabte passat, aliè a tota travessa successòria- ha arribat a la presidència de la Generalitat inesperadament.

Aquesta renovació que haurà d’afrontar Mas passarà, com sostenen a la cúpula de CDC, “per les urnes i pels alcaldes”. “No pot ser que la renovació del partit l’anunciïn els mateixos que fa anys que són a l’executiva”, es queixen les veus internes. La prioritat, segons els diversos grups de debat que ja existeixen -el WhatsApp treu fum- , és bastir una CDC forta en l’àmbit ideològic a banda de l’eix nacional. Un eix que també es posarà a debat: els plans passen per aixoplugar també els partidaris del dret a decidir tot i posar la independència com a objectiu.

Els plans de Mas passen per fer un partit catch all, que agrupi des del centredreta al centreesquerra. “El procés havia ajornat aquest tipus de debat, però ara se’ns acaben les excuses”, sostenen a la cúpula. Al congrés de Reus del 2012 la ponència ideològica i la nacional es van redactar de manera conjunta. Aquesta vegada tot indica que no serà així.

Els pròxims mesos seran claus per veure com és la Convergència del futur, que comptarà amb les opinions dels militants per refundar-se -via enquesta interna- i amb una nova seu per mudar-s’hi. L’expresident Mas, des de la seva oficina al Palau Robert i des de Còrsega, s’emmiralla en Sarkozy per tornar a crear una eina útil com ho va ser la CDC autonomista de Pujol. L’expresident francès ja té clar que serà candidat el 2017 contra François Hollande. Mas, cap a aquelles dates, ja tindrà decidit el seu futur. Aquest cop, de manera definitiva.