Mas s’aparta per desencallar el procés i Puigdemont serà president

El moviment permet un acord estable entre Junts pel Sí i la CUP per evitar noves eleccions al març

Artur Mas i Carles Puigdemont, aquesta tarda a la seu de CDC, després d'anunciar que l'alcalde de Girona serà finalment el president de la Generalitat / MANOLO GARCÍA
Oriol March
10/01/2016
4 min

BarcelonaCarles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), sortirà avui al vespre del Parlament investit president de la Generalitat. Poc s’ho podia imaginar fa tan sols uns dies. El seu nom va començar a circular de forma especialment secreta a principis d’aquesta setmana -la nit de Reis ja estava damunt la taula, segons fonts coneixedores del desenllaç de la negociació entre Junts pel Sí i la CUP-, però calia un element clau: que Artur Mas decidís fer un pas al costat per desbloquejar unes converses agòniques que han estat a punt de desembocar en noves eleccions. Divendres al migdia, el líder de Convergència va començar a plantejar-se un moviment cap enrere per salvar la legislatura. La determinació la va acabar de prendre ahir consultant la família i la cúpula del partit.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“Renunciar té un component dolorós, però és la millor manera de servir el país”, va assenyalar Mas en una compareixença al Palau de la Generalitat envoltat dels seus col·laboradors.

Portava tres mesos negant-se a fer un pas al costat i el va acabar fent quan el rellotge indicava el final de la pròrroga. Una decisió que va sorprendre fins i tot la plana major de CDC, majoritàriament poc informada del rumb dels esdeveniments d’un dissabte elèctric. En la reunió que va mantenir la direcció de Convergència al vespre hi va haver veus destacades que van assegurar “no entendre” la decisió, tot i que tothom la va “acatar”, en paraules d’un dels presents.

Retirada només del Govern

Hi va haver dues qüestions que van tranquil·litzar el partit. La primera és que Mas es farà fort de portes endins i comandarà una refundació que, sense eleccions al març, es podrà dur a terme de forma profunda i des del poder. La segona -i aquí hi va haver dirigents que van sospirar alleugerits- és que Mas deixa la porta oberta a tornar-se a presentar com a candidat a la Generalitat. “Quedo rellevat del compromís de retirar-me d’aquí divuit mesos”, va apuntar el president en funcions, que no va aclarir si mantindrà l’acta de diputat al Parlament i que ja ho té tot enllestit per celebrar el debat d’investidura a partir de les cinc de la tarda. El termini per anar a noves eleccions caducava avui a mitjanit.

Mas es va posar a disposició de Puigdemont i de la cambra catalana per tirar endavant el procés sobiranista en tant que expresident. La projecció del líder de Convergència pot tenir un paper important en el flanc exterior, tenint en compte que al llarg dels últims anys ha mantingut reunions discretes en l’àmbit internacional. Fins i tot la CUP, en un moment de la negociació, li va oferir ser comissionat d’Exteriors.

El líder de Convergència, però, no volia cap càrrec al Govern que no fos el de president. El veto definitiu de l’esquerra alternativa el va debilitar dins de Junts pel Sí, on dimecres hi va haver veus destacades que li van suggerir que fes un pas al costat. Lluny de presentar-ho com una “concessió” cap a la CUP, Mas va indicar que la seva renúncia era una “decisió política”. “El procés queda salvat, el Parlament podrà començar a funcionar i el Govern podrà fer la feina que pugui fer amb la garantia que [la CUP] no farà perdre les votacions cada setmana o cada mes”, va defensar el president en funcions. Ell va ser l’encarregat d’anunciar que hi hauria dimissions al grup parlamentari de l’esquerra alternativa -la sintonia amb algun dels negociadors, com és el cas d’Anna Gabriel o de Benet Salellas, ha sigut nul·la- i que dos representants de la CUP s’encarregarien de fer costat sempre a Junts pel Sí en tots els àmbits que tinguessin a veure amb l’estabilitat de l’executiu.

El pacte, de fet, inclou que l’esquerra alternativa -també dividida després de tres mesos de negociacions- no pugui votar al costat de les forces contràries al procés i/o al dret a decidir sempre que estigui en joc la continuïtat de l’executiu. “L’acord té com a contrapartida l’assumpció d’errors”, va assenyalar Mas, que durant la setmana havia sigut especialment bel·ligerant amb la CUP. En la reunió que va mantenir dilluns la direcció de CDC, el president en funcions va assenyalar que calia un “miracle” per evitar el 6-M, i dimarts es mantenia ferm a convocar comicis si l’esquerra alternativa no virava. Finalment, però, l’alternativa Puigdemont es va obrir camí -superant noms com el de Neus Munté i el de Muriel Casals- i l’acord ha sigut finalment possible. Les entitats del sobiranisme civil, eufòriques, van celebrar el pacte. També ho va fer l’executiva d’ERC, reunida d’urgència a la tarda.

Contactes Puigdemont-CUP

“Les dues formacions han demostrat sentit d’estat, unitat d’acció i generositat en un moment clau”, va assenyalar Òmnium Cultural en un comunicat. Juntament amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’entitat presidida per Jordi Cuixart s’havia erigit els últims dies com a frontissa per propiciar una entesa. Puigdemont, com a president de l’AMI, s’havia vist aquesta mateixa setmana amb representants de la CUP, segons fonts consultades. Oriol Soler, cap de campanya de Junts pel Sí, també ha sigut un dels actors que s’han mogut entre bambolines per acostar totes les posicions.

“Ha sigut una jugada intel·ligent de Mas”, sostenien ahir tots els sectors de Convergència, fins i tot els més reaccionaris a una entesa global amb l’esquerra alternativa. Puigdemont té el repte de posar el turbo a una legislatura que ha sortit del coma i que, molt aviat, es dirigirà cap al xoc amb un Estat que, ara per ara, no té govern.

stats