Mas reivindica “l’honor” de ser processat pel 9-N

BarcelonaAhir va fer dos anys que Artur Mas va convocar els líders dels partits a favor de la consulta del 9-N a Palau. L’embat judicial de l’Estat contra els preparatius de la votació estava posant en risc la unitat sobiranista i d’aquella cimera en va sortir un missatge clar: “El 9-N es votarà”. Just dos anys després, Mas va treure pit d’haver plantat cara a l’Estat i d’haver tirat endavant el que finalment va ser el procés participatiu del 9 de novembre del 2014. Ahir, poques hores després de saber que la Fiscalia demana per a ell 10 anys d’inhabilitació per haver organitzat la votació, l’expresident va assegurar que és “un honor ser processat per haver escoltat la gent”.

“Tornaria a fer el mateix”, va dir en roda de premsa, escortat per les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, per a qui la fiscalia demana nou anys d’inhabilitació. A tots tres se’ls acusa d’haver desobeït el Tribunal Constitucional (TC) organitzant la consulta i de prevaricar per haver mantingut la votació quan ja estava suspesa. La inhabilitació no seria només per exercir un càrrec públic a Catalunya, sinó a tot l’Estat i a qualsevol nivell.

Els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled centren l’acusació en la figura de l’expresident, a qui responsabilitzen d’“articular una estratègia de desafiament completa i efectiva” per esquivar la suspensió del TC i possibilitar que la consulta s’acabés celebrant. Asseguren que tots tres “eren plenament conscients” que amb la seva actuació estaven incomplint el mandat del tribunal de garanties. Tot i que Mas, Ortega i Rigau van declarar davant del jutge que després de la suspensió havien deixat la consulta en mans dels voluntaris, la fiscalia considera que van continuar movent els fils per aconseguir que el 9-N es votés. Expliquen que van dissimular-ho situant els ciutadans al capdavant i procurant no firmar cap ordre per escrit.

Segons l’escrit d’acusació, Mas és el màxim responsable de la celebració del 9-N, mentre que Ortega i Rigau van ser “cooperadores necessàries”. Els fiscals diuen que l’expresident va “desatendre intencionadament el mandat del TC i va incomplir la seva obligació” com a cap de l’executiu, movent-se únicament per “la seva voluntat”.

L’expresident, però, va ser clar ahir a l’hora de defensar la seva actuació d’ara fa dos anys: “Volen convertir el que va ser una festa de la democràcia en un gran aquelarre judicial”. En roda de premsa a la seu del Partit Demòcrata, va titllar el procés judicial de “farsa” i de “cadena de despropòsits”, sobretot quan el resultat de la consulta no era vinculant i “només es tractava de comptar quanta gent estava a favor o en contra” de la independència. Mas va assegurar que va actuar “en conseqüència” amb el que els demanava la ciutadania perquè “no hi ha res més cívic i democràtic que posar urnes” perquè la gent s’expressi. “No pot ser un delicte”, va reblar. De fet. Mas va recordar que en un primer moment la Junta de Fiscals de Catalunya es va negar a querellar-se contra ell i les exconselleres i va acusar el govern espanyol d’obligar els fiscals a presentar els càrrecs.

El referèndum de Puigdemont

Artur Mas no només va defensar amb vehemència el “coratge” del seu Govern a l’hora de tirar endavant el procés participatiu sinó que va reclamar la mateixa actitud a tots els actors del procés en els temps que vénen. “El coratge real no són discursos abrandats ni tuits ocurrents, sinó transformar en decisions polítiques allò que la gent demana al carrer”, va dir. A l’horitzó s’albira el referèndum proposat per l’actual president, Carles Puigdemont, sobre el qual Mas no va voler fer declaracions més enllà de constatar que l’executiu ja sap quines són les “dificultats” d’organitzar una consulta.

Després de l’expresident, va ser el torn de Joana Ortega i Irene Rigau. L’exvicepresidenta va fer pinya amb Mas defensant la legalitat i la transparència del procés i va lamentar que un conflicte polític s’intenti dirimir als tribunals. “Donar la veu al poble és un acte de responsabilitat”, va dir, de manera que va negar tenir “cap consciència d’haver comès un delicte”. Per la seva banda, l’exconsellera d’Ensenyament va argumentar que el Govern va complir la seva paraula. “Fa 45 anys que exerceixo de servidora pública. ¿M’estan dient que no sóc digna de servir el meu país i la meva societat? ¿No sóc digna d’ocupar una responsabilitat pública? ¿No som dignes de ser elegits?”, va preguntar-se ahir Rigau, després de titllar la democràcia espanyola de “malalta”.

La tesi dels ex alts càrrecs, però, no encaixa per enlloc amb la versió de la fiscalia. El ministeri públic se centra especialment en els treballs d’informàtica per al 9-N que van fer dues empreses. Així, diu que, amb el permís d’Ortega, es van acabar instal·lant els programes necessaris per comptabilitzar els vots i registrar els votants. D’altra banda, segons la fiscalia, el paper de l’exconsellera Rigau va ser proporcionar els 7.000 ordinadors i garantir que s’obrissin les escoles.

Inicialment, la fiscalia també es va querellar contra els tres exresponsables de la Generalitat per malversar diners públics en la votació, però finalment han descartat en l’escrit d’acusació aquest delicte, que és l’únic que implicava penes de presó. Tot i això, les acusacions particulars podrien incorporar el càrrec per malversació en les seves demandes. Tenen cinc dies per presentar els seus escrits.