Mas redobla la pressió pel marge de dèficit

Barcelona.Davant l'immobilisme del govern espanyol a l'hora de repartir la flexibilització del dèficit de manera equitativa entre administracions, el Govern ha optat per mantenir-se ferm amb ERC al costat i redoblar la pressió. Si fins ara l'estratègia passava per mantenir els pressupostos en una mena de llimbs a l'espera que l'executiu de Rajoy redistribuís el dèficit acceptat per Brussel·les, ahir el Govern va respondre a la indefinició de Madrid formalitzant una nova pròrroga fins que l'Estat es decideixi a posar xifra definitiva al límit de dèficit.

D'aquesta manera, l'executiu d'Artur Mas va donar llum verda a l'adaptació de la pròrroga pressupostària al nou objectiu de dèficit del 2013 fixat per Madrid per al conjunt de les autonomies. Amb la mesura, els departaments tindran 1.000 milions més de marge de despesa. Així, si amb el límit de dèficit del 0,7% la retallada als departaments de la Generalitat era d'un 28% de mitjana respecte del 2012, amb l'1,2% anunciat per Cristóbal Montoro a finals d'abril aquest ajustament es relaxa i se situa en el 14%. Això no fa que la Generalitat canviï de discurs ni afluixi un centímetre: un dèficit de l'1,2% suposaria retallar més de 3.500 milions. "Segueix sent una xifra inacceptable", va lamentar el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en roda de premsa. No només és "inacceptable" pel Govern i per ERC, sinó també per la resta de partits catalans, incloent-hi el PP, que ha demanat un marge d'entre l'1,5% i l'1,8%. Malgrat la crida a l'ordre de Rajoy als seus barons davant un repartiment asimètric, ahir Extremadura i Madrid van tornar a escalfar el debat intern al PP en rebutjar cap gest que beneficiï Catalunya. Cap referència, en canvi, al País Valencià, les Balears i Múrcia, en mans del PP i també amb la tresoreria escanyada.

Crida a la unitat

En aquest escenari, Homs va demanar "ajuda" a l'oposició en forma de "prec" perquè tots els partits catalans "facin pinya" i centrin tota la pressió en el govern espanyol perquè faci ja un repartiment equitatiu del dèficit. Però, ¿què considera el Govern que seria equitatiu? El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, sosté que si les comunitats autònomes han de suportar un terç de la despesa de l'Estat, també haurien de tenir accés almenys a un terç de la capacitat de dèficit que Europa autoritza a l'Estat. Així, si Brussel·les ha relaxat els objectius d'Espanya fins al 6,3% del seu PIB aquest 2013, la Generalitat aspira al 2,1%. Tot el que estigui per sota d'aquesta xifra implicarà un risc per a l'estat del benestar.

Sigui com sigui, el Govern insistia ahir que la seva voluntat és presentar nous pressupostos al Parlament en les pròximes setmanes. Ara bé, també afegia que l'executiu "no pot portar al Parlament ni aprovar uns pressupostos a qualsevol preu". És a dir, que si l'Estat no es mou -i fins ara no ho ha fet- no hi haurà comptes nous. El cas és que, per al Govern, la pròrroga segueix sent la principal eina per empènyer Rajoy a fixar d'una vegada el marge de despesa que autoritza a cadascuna de les autonomies. O, en cas que la redistribució del dèficit no sigui satisfactòria, per visualitzar el desacord amb unes retallades que, això sí, haurà d'aplicar igualment per imperatiu legal i disponibilitat de líquid.

Cop de porta de l'oposició

La resposta de l'oposició, però, no va ser ahir ni molt menys la que buscava l'executiu Mas ni els socis d'ERC. La crida a fer pinya amb el Govern en benefici dels interessos generals del país va aconseguir unir l'oposició, però en sentit contrari. El PSC, el PP, ICV-EUiA, la CUP i C's van rebutjar la pròrroga pressupostària i van dirigir de nou totes les crítiques a l'executiu català. Des de Brussel·les, el líder del PSC, Pere Navarro, va argumentar que el govern d'Artur Mas "intenta sortir al pas perquè té problemes de liquiditat", però va exigir un cop més els pressupostos per conèixer les prioritats del Govern. Més agre va ser el portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, que va acusar el Govern de "fer-se el zombi, vegetant sense cap motiu i sense cap direcció en concret", i va considerar que la pròrroga pressupostària només busca seguir "retallant clandestinament". "Si no estiguéssim estancats en el debat de la independència, un govern amb majoria parlamentària que no fos capaç d'aprovar uns pressupostos en el primer any de legislatura ja hauria caigut", va etzibar. Negava així la pròrroga pressupostària com a eina de pressió. Tant Lucena com el portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, opinen que el Govern està preparant el terreny per prorrogar el pressupost tot l'any per evitar-ne el debat parlamentari. Però, més enllà, ahir, en declaracions a RAC1, Millo va negar que l'Estat degui res a Catalunya -CiU i ERC xifren el deute acumulat en 8.000 milions-, i el conseller Homs li va deixar anar un directe: "És típic del morós no admetre el deute".

A diferència del que van exposar el PSC i el PP, ICV-EUiA i la CUP van rebutjar la pròrroga i van tornar a instar el Govern a desobeir el límit de dèficit que imposa l'Estat. "Que no acatin i que facin uns pressupostos propis per desafiar l'Estat, però que ho facin de veritat i, aleshores, hi serem", va argumentar la portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats. Homs ja havia respost, però, que el Govern no pensa presentar uns comptes que no es puguin complir, tenint en compte que la disponibilitat de tresoreria se cenyirà al dèficit que fixi l'Estat i no al que pressuposti la Generalitat.