Mas recupera el protagonisme a JxCat en ple debat de futur

BarcelonaEntre dos i tres actes per dia durant dues setmanes fins a les eleccions del 26 de maig. És la dinàmica de l’agenda de l’expresident Artur Mas en aquesta campanya electoral, en què ha recuperat protagonisme en l’espai de JxCat en ple debat intern sobre el futur de la formació i enmig del reclam de diversos sectors del partit perquè ajudi a “posar ordre” a l’espai polític després dels comicis. La seva participació en els actes locals, en què els acaldables de JxCat es juguen diumenge el poder territorial, equival a la de l’expresident Carles Puigdemont, que és cap de llista de les europees, o a la del president Quim Torra, que té l’agenda de campanya combinada amb l’activitat institucional.

Els últims dies Mas ha estat a Tàrrega, Bellpuig, Miralcamp, Soses, Seròs, Alforja, Reus, Prades, Premià de Mar, el Prat de Llobregat, Banyoles i Girona, a més de l’acte central de Barcelona al Mercat de Sant Antoni i el míting d’ahir al districte de les Corts, després d’haver participat al matí en una conversa amb la candidata de JxCat Elsa Artadi i l’exalcalde Xavier Trias. Un diàleg que va tenir l’alcaldessa, Ada Colau, com el blanc de les crítiques, però que també va servir a Mas per llançar un dard a ERC: va avisar que els republicans, quan poden, “sacrifiquen” l’eix nacional per prioritzar l’ideològic, i abonava així la possibilitat d’un pacte entre Ernest Maragall i els comuns.

El protagonisme de Mas no és nou d’aquesta campanya. Quan l’excoordinadora general del PDECat Marta Pascal va posar sobre la taula la creació d’un nou partit a principis d’abril, suggerint que l’expresident n’estava al corrent, la resposta de Mas va ser fer pinya amb JxCat i implicar-se en la campanya del 28-A. Per al 26-M ha redoblat l’aposta. Ara bé, què implica això per als pròxims mesos? Mas va fer el pas al costat en la investidura del 2016 per sumar amb la CUP i evitar noves eleccions, i el 2018 va abandonar la presidència del PDECat per la pressió judicial del cas Palau. Ara el seu entorn descarta que torni a ser candidat a la presidència de la Generalitat el febrer del 2020, quan se li acaba la inhabilitació pel 9-N, tot i que deixa la porta mig oberta quan admet que l’expresident se sent impulsor i responsable del Procés. Però el que sí que apunten diversos sectors de JxCat és que Mas pot “ajudar” a ordenar definitivament l’espai postconvergent després del 26-M. Amb el PDECat dividit entre famílies i la hibernació de la Crida arran de les eleccions, ara tot apunta cap a la creació d’una sola formació amb les sigles de JxCat -presents al Parlament, al Congrés i als ajuntaments-. La qüestió és com s’arriba a un únic partit des de tradicions polítiques tan diferents com les de Jordi Sànchez o Toni Morral -procedents de l’entorn d’ICV- i els dirigents de l’antiga CDC, una part dels quals ha abraçat el projecte de Puigdemont mentre que la resta volen mantenir el llegat del PDECat. En la pugna pel poder, que es podria desencallar a l’estiu, Mas és considerat una veu que cal escoltar tant per la direcció del PDECat de David Bonvehí com pel sector crític liderat pel conseller Miquel Buch, mà dreta de Jordi Turull, que alguns dirigents empenyen perquè piloti la formació. Mas també té contacte directe amb Soto del Real: segons el seu entorn, la setmana passada va tenir una “reunió llarga” amb Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez. JxCat s’hi juga més que unes eleccions, el 26-M.