Mas té un problema, i es diu 4%

Cap de PolíticaHan passat dotze anys, però un actor es manté: el dia que Pasqual Maragall va pronunciar el cèlebre “Vostès tenen un problema, i es diu 3%”, la resposta va arribar d’un indignat Artur Mas. Ara, després que Fèlix Millet hagi elevat la comissió al 4% (el 2,5% per al partit, la resta a repartir entre ell i Jordi Montull), la resposta serà de la mateixa persona, que ha passat de cap de l’oposició a expresident de la Generalitat. Què farà Artur Mas? El seu nom no va aparèixer a la Ciutat de la Justícia, però estava en boca de tots al Parlament. El més interessat en la seva resposta, el PDECat: el pròxim pas que faci Mas serà decisiu per al seu futur.

Fins ara el seu discurs ha sigut contraposat al de Marta Pascal. Si el president del partit posava la mà al foc per Daniel Osàcar, la coordinadora general renegava del passat i deia fàstics de la corrupció. A l’inici del cas Pujol, quan Pascal trencava la tònica de CDC i carregava amb contundència contra l’expresident, més d’un al partit va arrufar el nas. Però ara s’ha girat la truita: el discurs de Mas és dissonant entre la nova direcció, i la creació del PDECat obliga a escenificar un rebuig frontal. Repetir amb les revelacions de Millet en el cas Palau l’“ens volen destruir” que Mas va fer servir fa pocs dies pel 3% només servirà per obstaculitzar els anhels de renovació del nou partit. El PDECat mai es traurà de sobre l’estigma de la presumpta corrupció de CDC, però distanciar-se’n amb contundència pot ser, fins i tot, un actiu de futur.

Si la sentència confirma les revelacions de Millet, Mas té poques sortides. Seguint com fins ara, obliga el PDECat a canviar de discurs o a condemnar-lo a arrossegar una pesada llosa. Però reconèixer la seva responsabilitat en el cas -encara que sigui donant totes les culpes a Osàcar- també el situa en un atzucac difícil de superar. Mas té un problema, i es diu 4%.