Mas pretén portar la causa fins a Europa

BarcelonaMinuts després de conèixer la condemna i saber que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li imposa una inhabilitació de dos anys per la votació del 9-N, Artur Mas va comparèixer a la seu del Partit Demòcrata per fer una crida a tirar endavant el procés d’independència i deixar constància que la decisió del TSJC només és un capítol més fins a arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans. “Això no acaba en un estat espanyol amb la democràcia amputada, sinó que acaba a Estrasburg”, va sentenciar, abans d’afirmar que, amb la condemna, no podria ser candidat si les eleccions són dins la legalitat espanyola.

Per arribar al fons de l’assumpte, Mas -que va parlar acompanyat de les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, l’actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la plana major del PDECat- va anunciar que les defenses recorreran la sentència al Tribunal Suprem i, si no els dona la raó, presentaran un recurs d’empara constitucional. Seran els passos necessaris per arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans, l’última instància on poden acudir Mas, Ortega i Rigau.

Quina probabilitat d’èxit té recórrer a Europa? Ahir els advocats dels tres condemnats explicaven que la sentència és “tècnicament impugnable”, ja que la jurisprudència del delicte de desobediència que el Suprem ha emès fins ara no s’adequa al seu cas. Per a Jordi Pina, advocat de Rigau, un canvi de criteri de l’alt tribunal a aquestes altures els donaria arguments per defensar que s’ha fet un “vestit a mida” per condemnar els ex alts càrrecs del Govern. Pina va recordar que en el cas de la doctrina Parot -la negativa a reduccions de pena que afectava majoritàriament presos d’ETA- el Suprem va canviar el seu criteri i Estrasburg va resoldre que l’Estat estava violant drets fonamentals. Més enllà de l’èxit processal, però, Mas ja va admetre ahir que arribar a instàncies europees era una manera de “fer entendre” a l’exterior què passa a Espanya .

Com afronten la inhabilitació?

Aplicant-se aquesta màxima, ahir en roda de premsa, Mas també va emetre un missatge internacional. En resposta a preguntes de periodistes, en anglès i francès, l’expresident va contraposar la democràcia espanyola i la britànica a l’hora d’abordar les demandes d’autodeterminació. Mentre l’estat espanyol condemna per la consulta del 9-N -va dir-, el govern escocès anuncia un segon referèndum sobre la independència.

Preguntat per si es veu com a futur candidat del Partit Demòcrata, Mas va assegurar que, de moment, segons la legislació espanyola no hi pot optar. Però no va tancar la porta a liderar una llista electoral en unes hipotètiques eleccions constituents per a una nova República.

Les exconselleres, al costat de l’expresident, també van fer una defensa aferrissada del 9-N, assegurant que van escoltar el “mandat” de la ciutadania. Ortega va afirmar que no se sent “condemnada”, mentre que Rigau va acusar el tribunal de voler frenar la carrera política dels ex alts càrrecs, en particular la de l’expresident Mas.

L’exresponsable d’Ensenyament pot ser la primera, però, que es trobarà en la dicotomia d’acatar o desobeir la sentència del TSJC: dels tres condemnats, és l’única que ocupa un escó al Parlament per Junts pel Sí. Ahir Rigau va defugir aquesta qüestió escudant-se en el fet que la sentència encara no és ferma.

Consell al Govern

Mas va mostrar-se desconfiat de la justícia espanyola fins al punt d’assegurar que a Espanya la llei “no és igual” per a tothom sinó que “es persegueix la gent per les seves idees”. És per això que va llançar un avís per a navegants per a l’actual govern de Puigdemont receptant-los “fermesa” i “determinació” per fer el referèndum. “No us deixeu impressionar per aquest tipus de sentències”, va reblar.