Mas assumeix el pes del 9-N davant el jutge

BarcelonaEl president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha declarat davant del jutge de l'Audiència de Barcelona"responsable únic" com a "promotor polític" del 9-N i "coresponsable" de la suspensió del 9-N original després del veto del Tribunal Constitucional. Mas ha estat aclamat per una multitud a la sortida del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on ha declarat pel 9-N durant més d'una hora. Mas no ha respost a les preguntes ni del fiscal ni de l'advocat del sindicat ultra Manos Limpias, i s'ha limitat a contestar les del jutge i del seu advocat, com van fer Ortega i Rigau. Els concentrats al passeig de Lluís Companys de Barcelona en senyal de suport al president de la Generalitat –6.000, segons la Guàrdia Urbana– han cridat "president" i "independència" o consignes com "tots som Mas", i han cantat 'Els segadors' quan el president entrava al Palau de Justícia. Mas s'ha atansat a la línia de seguretat per saludar els concentrats, que l'havien rebut amb crits d'independència a l'arribada al Palau de Justícia.

Mas ha declarat com a imputat –amb ampli ressò a la premsa internacional– pels delictes de desobediència, malversació, prevaricació i usurpació per haver posat les urnes el 9-N incomplint, diu l'acusació, l'ordre del Tribunal Constitucional de suspendre el procés participatiu.

Més de 400 alcaldes –que lluïen la vara alçada en senyal d'afirmació del seu suport institucional–, càrrecs institucionals i dirigents polítics de diverses formacions de tot l'arc ideològic sobiranista –entre ells, l'històric d'ERC Jordi Carbonell– i d'entitats sobiranistes han format part de la comitiva que ha acompanyat el fins a la porta del Palau de Justícia en una jornada, el 15 d'octubre, en què ha estat inevitable que la declaració de Mas davant del jutge se solapés amb els actes d'homenatge al president Lluís Companys el dia que es commemoren els 75 anys del seu assassinat a mans d'un escamot franquista.

Una coincidència, la data de la declaració de Mas, que el cap de files del PSC, Miquel Iceta, ha considerat "desafortunada". Coincidència, en canvi, que el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha considerat que "no és casual".

CDC, partidària d'"ignorar" una eventual inhabilitació

El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha cridat a "ignorar" qualsevol decisió de la justícia que impliqui la inhabilitació"ignorar"inhabilitació del president Mas. "No hi ha cap llei, cap decisió de cap tribunal que pugui inhabilitar un president democràticament escollit a les urnes. Tenim el dret i el deure d’ignorar qualsevol decisió en aquest sentit", ha remarcat després de participar a la marxa de torxes al Castell de Montjuïc en homenatge a Lluís Companys. Rull ha titllat l’Estat de "còmplice" dels assassins de Companys. "Negar-se a condemnar aquesta actuació és ser-ne còmplice, justificar-los d’alguna manera. I aquesta és l’actitud de l’Estat", s’ha queixat.

El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha explicat que han fet costat a Mas al TSJC per "reivindicar els drets, les llibertats i la dignitat d’un poble". Romeva ha subratllat que "no pot ser que, en ple segle XXI, es processi un president per fer allò que li demanen els ciutadans". I ha fet un paral·lelisme amb l'assassinat de Companys avui fa 75 anys: "Companys va ser afusellat per reclamar drets, llibertat i dignitat. 75 anys després hem vingut davant del TSJC per seguir reclamant drets, llibertat, dignitat i democràcia". "Tots ens sentim autoinculpats, i per això ens sentim representats per la declaració del president Mas dins del Tribunal", ha afegit.

En una línia similar, Rabell ha fet costat aquest dijous al president de la Generalitat, Artur Mas."La responsabilitat del 9-N l'assumim tots", ha afirmat en declaracions als periodistes al Parlament. Aquest dijous, la portaveu del PSC, Esther Niubó, ha lamentat, en referència a la declaració de Mas, que "episodis com el d'avui són un obstacle per al diàleg".

També el parlamentari d'EH Bildu i secretari general d'EA, Pello Urizar, ha advertit que la imputació de Mas deixa en evidència la "falta de respecte de l'estat espanyol davant l'opinió i la voluntat dels pobles". "El camí de la societat catalana és el correcte, perquè està basat en la democràcia i en la voluntat de la societat catalana, i aquest és l'únic límit", ha defensat Urizar.

Crides a la "unitat" a la CUP

Els manifestants concentrats davant del TSJC també han cridat "unitat" quan els dirigents de la CUP han abandonat el Palau de Justícia, i lluint cartells amb imatges de Mas, del president Lluís Companys i banderes estelades, han rebut amb crits i xiulets el secretari general del sindicat ultra Manos Limpias, Miguel Bernard, que es va querellar contra el president de la Generalitat, la consellera Rigau i l'exvicepresidenta Ortega pel 9-N. Lluny de contribuir a asserenar els ànims, Bernard ha aprofitat la visita a Barcelona per reclamar la il·legalització de la CUP.

Les mostres de suport al president de la Generalitat a les portes del TSJC han tornat a provocar el rebuig del govern espanyol. El president del govern d'Espanya, Mariano Rajoy, ha advertit que són "inacceptables" les "manifestacions, amenaces i intimidacions" dels 6.000 manifestants davant la porta del TSJC.

El ministre de Justícia i el ministre de l'Interior, Rafael Catalá i Jorge Fernández-Díaz, s'han referit de nou a la manifestació de suport als imputats. Catalá s'ha mostrat "preocupat" per la "pressió" als jutges, i Fernández Díaz ho ha definit com un "atemptat contra els fonaments de la democràcia". I s'hi ha afegit la ministre Ana Pastor, que ha comparat les protestes amb el setge al Parlament. També el cap de files del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ha carregat contra el suport dels alcaldes a Mas: "És propi d'una dictadura". En termes similars ha parlat el líder d'UPyD, Andrés Herzog, que ha demanat al TSJC mà de ferro amb Mas. Més benzina al foc.