Mas abandona la presidència del PDECat davant la pressió judicial

BarcelonaDos anys més tard, un altre pas al costat. Artur Mas va anunciar ahir, un altre 9 de gener, que deixava la presidència del PDECat. Una dimissió que s’havia gestat abans de l’estiu però que no es va fer efectiva fins ahir a la tarda. Un ajornament que Mas va justificar per la necessitat de no interferir ni en l’1-O ni les eleccions del 21-D, però que va fer que l’anunci del seu adeu, avançat per l’ARA, arribés a falta de només sis dies perquè es faci pública la sentència del cas Palau. Una causa indissociable de la marxa de Mas però que l’expresident va voler desvincular ahir de la seva decisió de fer, dos anys després de deixar la Generalitat, un altre pas al costat.

Tanmateix, des de la seu del PDECat i acompanyat de la plana major del partit, Mas va obviar el cas Palau i va justificar la seva renúncia per dos motius principals. D’una banda, la necessitat de centrar els seus esforços a afrontar un calendari judicial complex marcat pel futur de les causes relacionades amb el 9-N -al Tribunal Suprem i al Tribunal de Comptes- i l’1-O -ahir mateix va rebre la notificació de l’ampliació de la causa que investiga Pablo Llarena-, i de l’altra, facilitar amb la seva sortida els “nous lideratges” que, va dir, necessita el PDECat per aprofitar l’onada de Junts per Catalunya i completar la seva “expansió”.

“Avui faig un altre pas al costat”, va afirmar l’expresident, que el dia abans ja havia donat pistes sobre el seu adeu en la reunió del comitè nacional del PDECat. Mas va explicar ahir que abans de l’estiu ja havia traslladat la seva decisió de plegar tant a Carles Puigdemont com a la direcció del partit i a persones de la seva confiança. De fet, a dins de la formació ja s’havien sentit veus que qüestionaven el paper de l’expresident quan a la primavera les confessions de Fèlix Millet i Jordi Montull en el judici del cas Palau i les novetats sobre el cas 3% van fer trontollar els intents del PDECat de deixar enrere CDC.

Tot i voler desvincular ahir el seu adeu dels casos de corrupció que afecten CDC, la marxa d’Artur Mas suposa també un intent de protegir el PDECat del possible desgast que suposaria una condemna per a CDC dilluns, quan es doni a conèixer la sentència del cas Palau. L’expresident de la Generalitat, però, va defensar ahir que amb la seva desaparició, Convergència “ja va pagar el preu més alt que podia pagar” davant les sospites que les coses no s’havien fet prou bé. A més, va remarcar que ell ni tan sols va ser citat com a testimoni en el judici del cas Palau. “Si indaguen una mica en el tema del cas Palau, veuran que l’inici de la relació entre la fundació de CDC i la del Palau ve dels anys 90. Anterior a la meva pròpia etapa a dins del partit”, va remarcar Mas, que en més d’una ocasió ha posat la mà al foc per l’extresorer de Convergència Daniel Osàcar.

El futur del PDECat

Amb l’anunci d’ahir, Mas abandona la primera línia política i deixa enrere una trajectòria en què ha tastat les mels de l’èxit -amb el 9-N com a principal fita dels seus cinc anys al capdavant de la Generalitat-, però també l’amargor de la derrota. Amant de les metàfores marineres, haurà pilotat la travessia pel desert de CDC després de la marxa de Jordi Pujol -amb els set anys a l’oposició- i també el pas de la formació nacionalista a les tesis independentistes abans que -assetjada pels casos de corrupció vinculats amb el partit- es dissolgués el 2016 per donar pas al PDECat.

Precisament, Mas va voler tenir molt present en el seu adeu el futur del PDECat. Després d’acceptar difuminar les sigles el 21-D per donar lloc a Junts per Catalunya, el partit que lidera Marta Pascal busca ara consolidar-se i trobar la manera d’acomboiar el seu projecte amb l’empenta que ha suposat la llista del president Puigdemont. Ahir Mas va admetre que el resultat de JxCat va superar de molt les expectatives electorals que tenia el PDECat abans del 21-D.

Segons Mas, el resultat de Junts per Catalunya a les eleccions és una “oportunitat d’or perquè en els propers mesos el PDECat pugui eixamplar la seva base de forma molt accelerada”. Intentant fer de pont entre els nuclis dirigents del partit i de la candidatura de Puigdemont -que mantenen algunes diferències-, l’expresident de la Generalitat va fer una aposta encesa per les sinergies entre tots dos projectes de cara a “accelerar” el creixement del projecte hereu de Convergència. Va ser en aquesta clau que va presentar el seu adeu. “Aquesta nova etapa que s’obre ara requereix nous lideratges”, va subratllar, i va apuntar que amb la seva marxa busca no convertir-se en “un fre” a l’expansió de l’espai que representen el PDECat i Junts per Catalunya.

De fet, va defensar que el seu successor a la presidència del partit -que és un càrrec representatiu sense capacitat executiva- sigui algú que representi aquest esperit d’eixamplar la base de la formació sense renunciar al “projecte de Convergència” que, va dir, “avui torna a ser a primera línia”. El Partit Demòcrata -que dissabte celebra un consell nacional- haurà d’escollir ara un nou president.

Balanç del 21-D

Mas va negar també que el seu adeu -i la crida a la “generositat” política que havia fet el dia abans al comitè nacional del PDECat- siguin un missatge xifrat per a Puigdemont, amb el qual l’estigui convidant a fer també un pas al costat i no bloquejar l’inici de la legislatura. L’expresident de la Generalitat va remarcar que mai ha discrepat en públic de cap decisió de Puigdemont, però, com havia fet el dia abans en privat, va opinar que malgrat la victòria “en condicions tremendament adverses” el 21-D, l’independentisme té majoria en escons però no en vots. “La primera part ens permet mantenir perfectament aquest objectiu -la independència-, però la segona part -no haver passat del 50% dels sufragis- ens obliga a entendre que no podem accelerar la implementació de la independència a curt termini”.

L’últim consell de Mas a Puigdemont abans de tornar, dos anys després de deixar la Generalitat, a fer un pas al costat i de posar punt final a la seva vida a la primera línia de la política catalana.