Mas positivitzarà la sentència del TC

BarcelonaL’estratègia del Govern sobre el procés sobiranista té un apartat fonamental: la recol·lecció de negatives de l’Estat. La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el 23 de gener del 2013 era un dels no més esperats per l’executiu d’Artur Mas, però els termes en què s’ha produït -menys agressius del que preveia- han obert la porta a positivitzar-la, en la mesura que “inclou aspectes interessants en què se li trenca el discurs al PP”. Són paraules a Ràdio 4 del conseller de la Presidència, Francesc Homs, que des del primer moment ha vist el got mig ple al voltant de la sentència.

“Reconeix el dret a decidir i, a més, el diferencia del dret a l’autodeterminació i diu que la solució és el diàleg”, va defensar ahir Homs, que va anunciar que el Govern prepara un informe “precís” sobre el text del TC. El bumerang jurídic que vol fer servir el Govern passa per aprofitar una “oportunitat” brindada per un tribunal comandat per un exmilitant del PP -Francisco Pérez de los Cobos- de qui el Parlament demana formalment la recusació.

L’informe que el Govern presentarà dimarts vinent pretén treure suc de les escletxes legals per fer la consulta, que a parer seu es desprenen de la sentència, aprovada per unanimitat després que el sector conservador del tribunal transigís a admetre que el dret a decidir és possible si així s’acorda reflectir-ho en una futura reforma constitucional.

Duran aprofita la sentència

“Cal aprofitar la decisió del TC per fer evident que és el PP qui no es vol asseure a negociar”, assegurava en privat un membre de la cúpula d’Unió un cop acabada la sessió de control d’aquest dimecres al Parlament. Precisament aquest va ser el posicionament defensat ahir pel líder dels democristians, Josep Antoni Duran i Lleida, que va destacar a Antena 3 que la resolució del Constitucional “no deixa de ser una tercera via”. “Si algú vol dialogar, el primer que ha de fer és posar-se a la pell de l’altre”, va dir Duran en al·lusió a Artur Mas i Mariano Rajoy.

Tal com ja va avisar al Congrés de Diputats en el transcurs del debat de política general a finals de febrer, el secretari general de CiU va apuntar que el consens implica “renúncies mútues”, sense concretar quines. Sí que va ser més concret a l’hora de demanar “diàleg” a les dues parts ja abans de les eleccions europees del 25 de maig. “S’ha d’aprofitar el temps”, va apuntar, tot i que al Palau de la Generalitat es dóna per fet que fins que no passin la campanya electoral -en què el PP insistirà que la consulta no és possible- i les eleccions europees no hi haurà cap gest de Rajoy.

Així ho va deixar clar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que va carregar contra la Generalitat en assegurar que “el camí no pot ser la imposició unilateral”. Montoro va fer aquesta reflexió després de justificar el concert econòmic del País Basc, amb l’argument que es tracta d’un “fet diferencial” i no un “privilegi”. El blindatge del concert basc coincideix amb el debat previ al nou model de finançament, que enfronta comunitats governades pel PP.

El pròxim pas del procés del dret a decidir tindrà com a escenari el Congrés el 8 d’abril, quan la majoria de la cambra dirà no a la cessió de competències per fer la consulta. “Això no serà suficient”, va apuntar la candidata del PSOE a les europees, Elena Valenciano, que va afegir que després d’aquesta data caldrà establir llaços de diàleg per reformar federalment la Constitució.

Foment hi torna: pacte fiscal

En un moment en què Mas ja ha anunciat la seva voluntat de posar les urnes el pròxim 9-N per fer la consulta, el president de la patronal Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, encara vol pensar que “s’està a temps” del pacte fiscal. Un model al qual Rajoy va tancar la porta el setembre del 2012.