Mas planeja que la nova CDC tingui una presidència institucional

BarcelonaConvergència segueix definint l’estructura del nou partit que impulsarà en el congrés dels dies 8, 9 i 10 de juliol. Segons va explicar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio el cap de files de la formació, Artur Mas, la nova eina política disposarà d’una presidència institucional o representativa. Aquesta figura, segons mantenen fonts consultades, la podria ocupar ell mateix, de manera que seguiria tenint ascendent sobre les futures sigles nacionalistes però sense incidir directament en el dia a dia. Aquesta funció, segons les mateixes fonts, recauria en una direcció que formaran dotze persones -si així ho aprova la militància en el congrés fundacional- i que haurà de comandar les línies estratègiques del nou partit. Tots els òrgans actuals de CDC es reformularan amb la vista posada en la nova formació.

D’entrada, el més possible és que el congrés -màxim organisme decisori- passi a anomenar-se “assemblea”, i que el consell nacional -que uneix quadres territorials i direcció- es reformuli per ser una “eina autèntica de debat”. Per sota d’aquests dos engranatges se situarà un comitè executiu nacional, format per una cinquantena de persones -ara n’hi ha una vuitantena-, i, com a òrgan més restringit, una direcció de dotze persones, tal com va avançar ahir l’ARA. Al capdavant d’aquest equip hi haurà la màxima figura executiva de la nova formació. En termes convergents clàssics, aquest càrrec es coneixeria com a secretari -o secretària- general.

Qui ocuparà aquest càrrec? Mas va revelar ahir una informació que fa mesos que circula pels passadissos: que Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí, i Germà Gordó, exconseller de Justícia i ara diputat, s’havien posat a disposició seva per ocupar la secretaria general de CDC amb la vista posada en el congrés. Quan això va passar, però, encara no s’havia produït la consulta interna a la militància que va desembocar en la fundació d’un nou partit. Turull, al llarg de les últimes setmanes, ha bastit una confluència amb Neus Munté, consellera de la Presidència; Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM); i David Bonvehí, home fort del partit a la Catalunya Central. Gordó, per la seva banda, segueix impulsant la plataforma Nova Convergència.

Dirigents territorials a l’espera

Munté és, precisament, un dels noms que ha guanyat més pes en el disseny del nou partit, però el règim d’incompatibilitats que regirà la formació complica el seu futur orgànic. L’esquema que tenen al cap els dirigents és que els membres del Govern no ocupin les principals responsabilitats executives, de manera que si Munté volgués fer el pas hauria d’abandonar el gabinet que presideix Carles Puigdemont. Un dels noms que genera expectació dins del partit és el de l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, que segons fonts del partit “encara no ha descartat fer el pas”. La nova direcció de dotze persones s’escollirà en bloc el 23 de juliol.

Què vol dir, això? En essència, que les famílies del partit estan obligades a pactar si volen una executiva de consens. És en aquest punt on apareixen amb força dirigents territorials -és el cas del mateix Buch, que ha pujat posicions en els últims mesos com a representant destacat del corrent Moment Zero, o bé l’alcalde d’Igualada, Marc Castells-, que tenen a favor seu que no formen part del Govern o bé de la direcció del grup parlamentari. Ignasi Planas, màxim dirigent de Reagrupament, es presentarà al màxim càrrec executiu de la nova CDC, segons va avançar ahir l’agència Efe.

El congrés del juliol, que se celebrarà al recinte del Fòrum, estarà obert a tota la militància que ho desitgi. El primer dia es triarà l’equip reduït que comandarà l’etapa dissolutòria de Convergència. Seran persones amb “baix perfil públic” i encarregats de “fer de gestors” en una etapa més aviat de portes endins. Els dies 9 i 10 de juliol es definirà l’estructura del nou partit, oberta a esmenes, i també la seva ideologia. La idea és un partit de centre ampli sobiranista que torni a ser atractiu davant la ciutadania.