Mas planeja una Hisenda que premiï qui compleixi

BarcelonaEl 16 d’abril del 2013, el Govern va fitxar Joan Iglesias, un inspector d’Hisenda de l’Estat, amb l’encàrrec de definir el futur model d’administració tributària de Catalunya. Dos anys després d’estudiar -amb la col·laboració d’un centenar d’experts- quins models de l’OCDE podrien funcionar a Catalunya, el projecte ja està madur. Ahir, a dos mesos de les eleccions del 27 de setembre, el Govern va organitzar una jornada per explicar els continguts de la proposta, condensada en un total de deu informes i que Artur Mas voldria desplegar en cas que la candidatura Junts pel Sí se’n surti.

Fiscalitat intel·ligent

Confiar en el contribuent perquè s’autogestioni els impostos

El projecte d’Hisenda pròpia que defensa Iglesias pivota al voltant d’un concepte bàsic, la “confiança” en la bona fe del contribuent, en contraposició amb el “control” de l’Agència Tributària espanyola sobre els seus administrats, als quals sotmet a una vigilància permanent sense deixar gairebé cap marge per a la cooperació. En països de referència en aquest aspecte, com Dinamarca, Suècia o Austràlia, s’aplica un criteri diferent: al contribuent se li dóna un tractament de “client” i, d’entrada, se li ofereixen totes les facilitats perquè es gestioni la liquidació dels seus impostos i s’apliqui un autocontrol amb mesures que desincentivin el frau fiscal.

Això mateix es pretén importar a Catalunya. La Hisenda espanyola és efectiva a l’hora d’obtenir informació sobre els contribuents, però gairebé no la comparteix. La proposta dels experts del Govern passa per oferir un “accés il·limitat a les dades pròpies”, promoure una “autoliquidació assistida” i permetre la possibilitat d’esmenar errors. És el que Iglesias va definir com a smart tax, “fiscalitat intel·ligent”, on en lloc d’actuar com si cada ciutadà busqués la fórmula per burlar l’administració tributària es plantegen incentius perquè tothom compleixi. Aquest marc de confiança també ha de passar per implicar els ciutadans en els processos tributaris. És el model que s’ha anat estenent al gruix de països de la Unió Europea i és el que recomanen implementar organitzacions com l’OCDE.

Perfil dels contribuents

Incentius per complir la llei i persecució dels defraudadors

Aquest sistema porta a segmentar els contribuents en quatre grans categories: un primer grup -el majoritari- que paga els seus impostos amb tota correcció, un segon grup que mira d’esquivar-ne algun, un tercer que engloba l’economia submergida i un quart integrat pels “delinqüents fiscals” que sempre busquen infringir la llei. Segons Iglesias, el gruix de recursos s’hauria de destinar a perseguir l’economia submergida i els delinqüents fiscals, mentre s’estimula els del segon grup a complir amb totes les seves obligacions. A diferència de la tendència de l’estat espanyol a atemorir els defraudadors amb l’amenaça d’arruïnar la seva reputació fiscal si se’ls descobreixen infraccions, Iglesias aposta per canviar l’enfocament i premiar aquells que sí que paguen. En el cas de les empreses, se’ls podria oferir avantatges fiscals o un segell de qualitat als seus productes on es faci constar que aquella marca paga els seus impostos a Catalunya: els consumidors tindrien així un motiu més per triar-la i els creditors constatarien que aquella companyia és prou solvent.

Canvis d’organigrama

Un consell supervisor i una agència catalana de duanes

El nou model també implicaria un canvi en l’organigrama de l’estructura actual de la Generalitat. Es crearia un “consell fiscal”, amb representants institucionals i també professionals del sector, que s’encarregaria de supervisar la tasca de l’administració tributària. Les feines executives se les repartirien quatre àrees especialitzades: a més de l’Agència Tributària de Catalunya -la seva plantilla hauria de créixer dels 350 efectius actuals fins a prop de 600 treballadors-, s’establiria una Agència de Recaptació d’Ingressos, una Agència Catalana de Comerç Exterior i Duanes -tot i que amb l’actual marc jurídic encara no es podria crear- i una Agència de la Propietat Immobiliària. Per damunt hi hauria un òrgan de decisió amb presència de les diferents institucions amb competències en gestió tributària: el Servei Català de Gestió d’Ingressos. En paral·lel, les tasques no executives les desenvoluparien la direcció general de Tributs, una Junta de Tributs, un Institut d’Estudis Tributaris i una Oficina de Fiscalitat Internacional per defensar els interessos fiscals catalans en instàncies internacionals on es prenen decisions sobre fiscalitat.

La crida de Mas

“Sense Hisenda pròpia no hi ha autogovern de debò”

En acabar la presentació d’ahir del projecte, a càrrec d’experts d’Esade, PwC, KPMG i Deloitte, entre d’altres, Mas va prendre la paraula per recordar que Catalunya disposa el 27-S d’una “gran oportunitat” per posar rumb cap a la sobirania fiscal. Mas va subratllar que el país té “una gran necessitat” de gestionar-se els seus propis recursos i va alertar: “Sense Hisenda pròpia no hi ha autogovern de debò”. El president de la Generalitat va lloar els treballs coordinats per Iglesias en aquests últims dos anys, perquè representen “l’intent més seriós i reeixit en tres segles per bastir una Hisenda pròpia”. “Estem preparats. Les bases les tenim. L’únic que ens cal és saber si es donaran les condicions socials i polítiques per saber si aquesta gran oportunitat que tenim la sabrem aprofitar o ens passarà per davant”, va advertir.