Mas pensa en Pascal per liderar CDC si Munté tria seguir al Govern
L’expresident i Puigdemont perfilen un equip de consens per dirigir el partit que surti del congrés
Barcelona“Tan important és quin partit surt del congrés fundacional com les persones que s’hi posaran al capdavant”. Aquest és el resum que fa un membre de la direcció de Convergència sobre els moviments interns que aquests dies s’acceleren amb la vista posada en el conclave que arrenca divendres al Fòrum de Barcelona. D’allà en sortiran les bases de la nova eina política impulsada per CDC i, just a continuació, arrencarà el ball de candidatures per liderar les noves sigles, que tindran nous comandants després de les primàries el 23 de juliol. Artur Mas i Carles Puigdemont perfilen aquests dies una llista de consens, integrada per cares noves, veus amb experiència i valors del món local. Un dels noms que guanya més opcions en aquest context és el de Marta Pascal, portaveu des de fa un any i amb pes intern creixent dins del partit.
El nom de Pascal apareix amb força en cercles interns especialment des que la consellera de la Presidència, Neus Munté, fa saber que s’inclina per dedicar-se a temps complet a la seva tasca governamental. Malgrat això, fonts consultades indiquen que sectors del partit -identificats amb l’actual aparell- “pressionaran” per mantenir el seu nom a les travesses i mirar de fer-la canviar d’idea. “Puigdemont la vol al seu costat, no veu amb bons ulls que mani al partit”, mantenen diverses fonts nacionalistes. “En principi ella no vol”, assegura una altra veu coneixedora de les converses. En tot cas, Munté sí que té moltes opcions de formar part de l’equip de dotze persones que integraran la direcció executiva del nou partit, que estarà presidit per Mas.
“La decisió final la tindran ell i Puigdemont”, recalquen diverses fonts. En cas que Pascal sigui la persona triada pels “dos presidents” -així se’ls anomena de portes endins-, al seu voltant s’hi situaria un equip col·legiat integrat per joves valors -el diputat David Bonvehí, per exemple, sona amb força com a responsable d’organització-, alcaldes de la nova fornada municipal -Marc Castells (Igualada), Marc Solsona (Mollerussa), Albert Batalla (la Seu d’Urgell), Miquel Buch (Premià de Mar)-, independents -com ara Miquel Àngel Escobar, delegat del Govern a Barcelona-, membres del sector liberal -Marc Guerrero- i responsables governamentals i parlamentaris. Jordi Turull, president del grup de Junts pel Sí, també suma suports per ser a la cúpula. Hi haurà més candidatures: la de Generació Llibertat, la de Nova Convergència -impulsada per Germà Gordó- i la de Reagrupament -els associats de la qual es registraran avui al conclave.
L’abast de la refundació
“Si Munté volgués, ella lideraria les sigles”, manté una de les fonts consultades. En certa manera, els noms que hi ha ara mateix sobre la taula indiquen que Mas té una decisió al davant que marcarà l’abast de la refundació: si aposta per les cares noves o bé ho fa per un canvi de caràcter més continuista. “En certa manera, tot es redueix a una qüestió: que l’endemà de triar la nova direcció la persona entrevistada a les televisions sigui considerada nova”, manté de manera metafòrica un dirigent. El fet que sigui l’expresident qui comandi la tria dels integrants de la pròxima direcció -sempre que acabi sent la llista més votada- genera “molta inquietud” en amplis sectors del partit, perquè Mas “gestiona aquests assumptes de manera molt discreta”. I això provoca el nerviosisme intern.
Pel despatx del president de CDC, que en els primers compassos del nou partit té previst supervisar al detall l’estratègia, hi han passat tots els dirigents de la formació nacionalista. La setmana passada va tenir dinars amb membres de primera fila, entre els quals Pascal, i “a poc a poc va traient conclusions”. Un dels que també s’han vist amb ell és el conseller de Cultura, Santi Vila, que també té possibilitats de formar part de la direcció executiva. “Fa costat a Pascal”, mantenen diverses fonts del partit. Vila, segons aquestes mateixes veus consultades, té opcions de convertir-se en responsable d’estratègia ideològica. També és favorit per liderar la candidatura de CDC a Barcelona l’any 2019.
El més probable és que la futura direcció s’encarregui de convocar convencions en els pròxims mesos per definir amb més detall el rumb del partit. Del congrés en sortiran les línies mestres -el document fundacional reclama que la formació sigui “central”, amb mentalitat de govern i amb l’estat independent com a objectiu- i l’estructura -que tindrà cinc organismes principals, al marge de dues comissions que regiran l’ètica i l’estat econòmic del partit.
La clau de les incompatibilitats
Un dels punts calents del congrés que arrenca divendres és la definició de les incompatibilitats. Fa uns mesos es donava per fet que els càrrecs executius del nou partit no tindrien responsabilitats institucionals, però a la pàgina 12 del document de la cúpula de CDC es fa triar entre tres opcions que no separen càrrecs orgànics, governamentals i parlamentaris. Sectors del partit interpreten aquest disseny com una manera de mantenir viva l’opció de Munté -consellera i diputada- com a dona forta del partit, i l’atribueixen a “pressions de l’aparell per difuminar l’abast renovador”.
Mentrestant, corrents com Reagrupament i Generació Llibertat ja reclamen definir el partit com a independentista i planegen esmenes als documents per flexibilitzar encara més el funcionament. Les idees i els noms són les dues cares d’un debat que enfila la recta final.