Mas para els peus a Duran

Enviat especial a Tel AvivÉs inevitable. En tot viatge oficial a l'estranger, per més atapeïda que sigui l'agenda econòmica o institucional, la política interna s'hi fa un lloc. I més en un moment en què els partits ajusten els seus discursos per encarar la consulta sobre la independència. Dissabte al vespre Josep A. Duran i Lleida havia estat clar oferint altre cop el seu capital polític i el d'Unió per liderar una alternativa al sobiranisme i a l'immobilisme del no. "Sé que són temps de blanc i negre, de simplificacions i maniqueismes... Però la gent n'està farta! Volen una altra cosa. I nosaltres podem contribuir a articular l'alternativa que desitgen", va dir presentant candidatura a liderar la tercera via i esmenant el discurs oficial de CiU i d'Artur Mas. La proclama, juntament amb l'avís que Unió mai bescanviaria "el patiment de les persones pel progrés nacional" -unes paraules que contraposaven una cosa i l'altra-, va obligar Mas a sortir al pas i parar-li els peus. El president deixava per un moment aparcats els convenis de recerca científica que va firmar amb l'Institut Weizmann i la Universitat de Tel Aviv i baixava a l'arena.

No va explicar si havia rebut o no "amb simpatia" el discurs de Duran, però de les seves paraules es desprenia que era potser l'últim sentiment que li havia despertat. "Sempre he dit que aquesta anomenada tercera via , si existeix, ha de venir de l'Estat. Si hi ha de ser, que jo no ho nego, és perquè allà totes les institucions posin damunt la taula què és i en què consisteix", va assegurar.

Com sempre que se li pregunta això, va indicar que els partits catalans han estat dècades intentant que prosperi l'encaix de la singularitat de Catalunya a Espanya. Sense èxit. "Ho hem intentat per totes les vies, davant de qualsevol govern i majoria. Ara els toca a ells fer una proposta", va concloure.

El discurs tradicional d'Unió

El president va negar també la possibilitat que el catalanisme desvinculi progrés social i nacional, i va fer notar que el discurs tradicional d'Unió estava en aquesta línia. "Segur que es devia expressar en aquests termes perquè progrés social i nacional van de bracet. Tots hem d'estar d'acord en això. No hi pot haver contraposició. És un debat que no serveix per a res", va avisar.

I, també com sempre que es veu implicat en una polèmica amb els seus socis, Duran va aparèixer. Ho va fer a Twitter, el seu canal preferit per explicar (o rebaixar) el que ha fet o dit abans. O senzillament per reinterpretar-se. Va indicar que ell i Mas coincidien, que no havia parlat explícitament de la tercera via, tot i que va estar-hi a punt, i va admetre que la proposta ha de venir de l'Estat i sotmetre's a consulta. "Però no la veig!", lamentava. Del trencament de la cohesió social que implicaria la independència, cap piulada.

Mas també va replicar a les paraules de Rajoy dissabte amb què el president espanyol es va negar a dialogar sobre sobirania. Aquí sí que va admetre "registres diferents". Va optar per contraposar els desitjos dels catalans amb el seu immobilisme i aconsellar-li que escolti "la majoria significativa del poble català, que només demana democràcia directa". Va lamentar que, davant d'això, només es digui que no es pot moure res de l'actual Constitució. "No és una resposta i, cordialment, li demano que ho reconsideri", va dir. Ho va fer a la reunió del 29 d'agost a la Moncloa i no ho ha tornat a fer en cap conversa llarga.

L'ambaixador pren nota de tot

Els temes interns també van centrar el debat a la Universitat de Tel Aviv després d'una conferència sobre el model català de coneixement. "Ara intentem convèncer el govern espanyol que ens deixi fer la consulta, perquè el dret a decidir el volen el 80% dels catalans". L'ambaixador espanyol, Fernando Carderera, enmig de la delegació catalana, prenia nota a primera fila amb cara de pocs amics. Les seves notes potser no faran gaire servei. Rajoy, com Duran, ja sap el que hi ha.