Mas, Ortega i Rigau s’aferren als voluntaris per negar que desobeïssin

BarcelonaDes del banc dels acusats de la sala noble del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) i amb l’escalf encara dels milers de catalans que els havien acompanyat fins a la porta del palau judicial, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van declarar ahir davant del jutge en el primer dia del judici pel 9-N. Ho van fer durant prop de dues hores i amb un denominador comú: que aquell dia no es va desobeir perquè el Govern va deixar el procés participatiu en mans dels voluntaris i perquè el Tribunal Constitucional (TC) no els va arribar a concretar mai què s’havia de suspendre exactament. Dos arguments, però, que no van impedir que Mas s’erigís com el “màxim responsable polític” i l’autor intel·lectual del que aleshores es va batejar com “el nou 9-N”.

Sobre aquest equilibri -reivindicar la seva responsabilitat el 9-N però rebutjar que el Govern desobeís- va pivotar la intervenció de Mas. L’expresident va ser el primer dels tres encausats a declarar i, durant prop d’una hora, el temps que es va passar responent a les preguntes del seu advocat -com Ortega i Rigau, va rebutjar contestar a la Fiscalia i a l’acusació popular-, va alternar l’assumpció de la responsabilitat d’impulsar el procés participatiu amb el reconeixement que la Generalitat mai l’hauria pogut dur a terme sense la col·laboració dels més de 40.000 voluntaris que s’hi van implicar. Recuperant l’esperit de la intervenció que va fer el mateix 9-N -quan va deixar dita la frase “Si la fiscalia vol conèixer el responsable que hi hagi col·legis oberts, que em mirin a mi perquè el responsable soc jo”-, Mas va subratllar que la iniciativa política del procés participatiu va ser seva i que els consellers -a qui va intentar protegir- van seguir les seves directrius. “Soc el responsable de tot”, va arribar a dir després de topar amb el president de la sala i del TSJC, Jesús María Barrientos, que es va mostrar molt sec amb l’expresident. Tot i assumir la màxima responsabilitat política, Mas va negar que el Govern actués el 9-N “amb ànim de desobeir ningú”. Segons la seva defensa, la consulta com a tal es va anul·lar quan el TC la va suspendre i el que va celebrar-se després va ser “un altre tipus de consulta” que es feia “amb el suport de l’administració, però amb persones externes, cosa que es va entendre com a cos de voluntaris”.

A més, va recalcar que ni ell ni cap membre del seu executiu van rebre cap notificació personal de part del TC i que el tribunal mai va arribar a respondre a l’escrit del Govern que demanava quines actuacions s’havien d’aturar i que avisava de la impossibilitat de frenar-ne algunes. “Si tan evident era que allò era un delicte, ¿com pot ser que el TC no fes res per fer complir la seva providència?”, va preguntar-se, reivindicant que el procés participatiu “no va ser un caprici individual”. Aquest mateix argument va fer servir per llançar un altre retret a un dels fiscals del cas, Emilio Sánchez Ulled, de qui va recordar que no havia aturat el 9-N, tot i estar de guàrdia aquell dia.

Ni funcionaris ni pressions

Ortega i Rigau van repetir la tesi de Mas però amb arguments diferents. L’exvicepresidenta va explicar que quan va rebre l’encàrrec de refer la consulta va elaborar un nou procés que “res tenia a veure” amb el 9-N original: es basava en lleis diferents, no hi havia cens, registre de participació ni cap òrgan de l’administració que el controlés. Va insistir que els voluntaris havien sigut “l’ànima del procés de participació”, les persones a qui van traspassar tota la “logística” abans del 4 de novembre. A partir d’aquí, va negar haver dictat “cap ordre ni resolució” ni que hi hagués “cap funcionari implicat en la votació”.

Les dues exconselleres van defensar-se d’acusacions concretes. Ortega va justificar el manteniment de la pàgina web de la consulta assegurant que es va “deixar d’actualitzar” però que no la podien anul·lar, un argument que no va convèncer el ministeri públic. Rigau va negar haver pressionat els directors dels instituts perquè obrissin el 9-N: “Hauria sigut una contradicció, perquè un moviment de voluntaris no es fa amb coaccions”, va dir, argumentant que es va donar a aquests equipaments un “ús social” com es fa, per exemple, quan s’habiliten per atendre desallotjats d’un incendi.

Avui la fiscalia començarà a desplegar la seva estratègia per intentar provar la desobediència, a partir dels testimonis. N’hi ha previstos una quinzena, entre els quals inspectors d’Ensenyament, una directora d’institut o responsables d’empreses informàtiques. També han de declarar el coordinador de la consulta, Joan Cañada; l’exdirectora del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, Elisabeth Abad, i el director del Centre de Tecnologies de la Informació (CTTI), Jordi Escalé.