Mas no s’aturarà pel no del Congrés

Barcelona“Quan un ideal és no pas una llista, un qüestionari acadèmic, sinó un sentiment i una voluntat, i un entusiasme popular, creieu, senyors diputats, que, per alta que sigui la idealitat, és ben a la vora”. Malgrat l’extraordinària vigència d’aquesta afirmació, el cert és que ahir va fer cent anys que va ser pronunciada per Enric Prat de la Riba, durant l’acte de constitució de la Mancomunitat de Catalunya, que per primer cop des de la desfeta del 1714 posava els fonaments de la reunificació administrativa de Catalunya. Eren també paraules que ressonaven ahir al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat en l’acte de commemoració del centenari de la Mancomunitat. Un acte que va servir al president Artur Mas per deixar clar que el més que previsible no del Congrés demà a la cessió a la Generalitat de les competències per convocar referèndums -i fer encaixar així el 9-N en la legalitat constitucional espanyola vigent- no aturarà la voluntat popular dels catalans. “Podran dir no a una llei, però no podran aturar la voluntat del poble de Catalunya”, va afirmar Mas, acompanyat pels presidents de les quatre diputacions.

Així doncs, demà al Congrés no acaba res, com pretenia el PP. En declaracions a La Xarxa, Mas va deixar clar també ahir que “la llei no s’acaba només el 8 d’abril a Madrid”. “Hi haurà altres camins”, va afegir.

Entre Prat de la Riba i Macià

Perquè si el 1914 “uns pocs van fer molt amb molt poc”, recordava Mas en l’acte central de commemoració de la creació de la Mancomunitat, cent anys després, el 2014, la voluntat d’autogovern de la majoria social del país es manté essencialment, però amb un canvi significatiu: “Ara no som pocs que volem fer molt, sinó que som molts que volem fer molt”. El procés sobiranista va planar damunt de l’acte commemoratiu al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat en totes i cadascuna de les intervencions, des de les dels quatre presidents de les diputacions provincials fins a la de Mas, que va definir el moment polític actual com el de la “simbiosi entre Enric Prat de la Riba i el president Macià”. Això és, d’una banda, la combinació de la construcció del país a partir d’unes eines limitades i, d’altra banda, la definició de l’ideal, “la llibertat”.

Mas va reivindicar que, com van fer els de Prat de la Riba fa un segle, la representació del Parlament acudirà al Congrés amb “voluntat de pacte i entesa”, un tarannà que definia com el “fil roig” de cent anys d’acció catalanista.

En canvi, el PP defensarà que “la sobirania és de tots els espanyols” i no es pot “trossejar, ni negociar, ni repartir”. Així ho va afirmar ahir la secretària general dels populars, que va deixar entreveure durant la clausura de la convenció del PP de Melilla que serà el mateix Rajoy en persona el que ho defensarà al Congrés, malgrat que just després va matisar que no està decidit que sigui així.

Fonts del PP a Catalunya consultades per l’ARA van assegurar ahir que no tenien la “certesa” de si serà Rajoy o la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, qui intervindrà al Congrés. El cert és que el PP a Catalunya ha demanat que la resposta l’assumeixi algú de “primer nivell”, cosa que fa “creïble” que serà el mateix Rajoy qui prendrà les regnes del debat -i encara més tenint en compte que en nom del PSOE prendrà la paraula Alfredo Pérez Rubalcaba-. Entre altres coses, per coherència amb la insistent demanda de populars i socialistes que sigui Artur Mas qui defensi la consulta al Congrés. Mas va respondre ahir mateix que no pensa servir al Congrés una rèplica catalana de la imatge del lehendakari Ibarretxe derrotat: “No és que no hi vagi perquè no en tingui ganes. De fet, tindria moltes ganes d’intervenir-hi. [...] Si el president de Catalunya va allà i en surt amb la cua entre cames, derrotat, per a ells és una gran victòria i crec que aquesta victòria no els l’he de donar”.