Mas veuria útil una mediació de Felip VI si no es limités a apel·lar a la Constitució
El president del Govern diu que el 9-N dirimirà si Catalunya manté “alguna confiança en l’Estat”
BarcelonaQuin paper ha de jugar el nou rei Felip VI en el procés català? La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va deixar clar divendres que “no és la seva funció” immiscir-se en aquesta problemàtica perquè el monarca no té competències executives. En canvi, els partidaris de la tercera via li demanen que intercedeixi per afavorir un gran acord entre Catalunya i Espanya, com el president de La Caixa, Isidre Fainé, va expressar fa una setmana. Al seu torn, Artur Mas s’havia mostrat favorable dijous en una entrevista a la CNN al fet que el rei fes de mediador. Ahir, però, ho va matisar o, com a mínim, va posar en situació Felip VI en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio: si és per limitar-se, com el govern espanyol, a apel·lar a la Constitució, no cal que s’hi posi perquè no servirà.
El president de la Generalitat, de fet, ja es va mostrar decebut pel discurs del rei durant l’entronització, pel fet que es va referir a Espanya com a una única nació, i perquè no va variar l’accent respecte al pare. “Ell és el cap de l’Estat i a Catalunya hi ha una majoria de gent que ha deixat de confiar en aquest Estat”, va recordar-li ahir des dels micròfons de la ràdio pública. “No s’hi pot fer front només dient el que diu la Constitució”, va insistir, per reclamar algun canvi de to en els discursos reials.
Així, tot i reconèixer que el paper del monarca és més aviat simbòlic i no té capacitat d’iniciativa política, Mas va apuntar que “un dels seus poders és moderar el funcionament de les institucions i arbitrar el seu desenvolupament ordinari”. Ho recull la mateixa Constitució i seria una escletxa per la qual Felip VI podria justificar un paper més actiu en el procés català com a mediador.
El nou rei no porta al paradís
Ara bé, CiU ha decidit apartar-se de tots els discursos que vinculaven d’una manera o altra la consulta -o la no consulta- al paper que pugui jugar la monarquia. Ho va simbolitzar amb l’abstenció a la llei d’abdicació i Mas hi va insistir ahir posant aigua al vi a qui esperi que la successió pugui alterar gaire els plans sobre les relacions entre Catalunya i Espanya: “Donem-li una oportunitat que ho faci bé [Felip VI], però no confiem que, per un canvi de rei, s’obriran les portes del paradís”. “No cal ser desconfiat, però tampoc babau”, va etzibar, contundent. I més quan el monarca va prendre possessió del tron reivindicant una “Espanya unida i diversa”, prenent partit en el debat pels contraris al dret a decidir, com ja era previsible.
Fa temps que Mas defensa que, passi el que passi a Madrid, el Govern mantindrà el rumb cap al 9-N i que, en cas d’arribar una oferta de tercera via, s’hauria d’adaptar al full de ruta dels partits sobiranistes i no seria en cap cas un fre per a la consulta. El debat ja no és, segons el president català, trobar un encaix amb l’Estat, sinó si encara es creu viable trobar-ne algun. “[La tercera via] és el que hem intentat des de fa 100 anys i cada cop [...] la realitat tossuda ha demostrat que no ha sigut possible”, va insistir, i per això va resumir el procés en un debat sobre si queda cap bri de fe en Madrid: “La qüestió del 9-N és si encara tenim alguna confiança en l’Estat”.
Per això, aposta perquè si l’Estat mou peça i proposa algun nou encaix, s’afegeixi a la pregunta de la consulta, tot i que ho haurà de pactar amb les altres forces sobiranistes. Així es votaria l’oferta del govern central, però també si els ciutadans confien que s’aplicarà. Mas, però, va descartar canviar la pregunta només per intentar-hi sumar el PSC, com va proposar dimecres la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. “Estaríem fent-nos un flac favor a nosaltres mateixos”, va afirmar el president català.
Per tot això, actuï o no Felip VI i prengui cos o no una tercera via, la probabilitat que es convoqui la consulta és “total”, segons Mas. Que es faci, però, és només “molt alta”. Demana posar-ho “molt difícil” a l’Estat perquè la impugni, però va reconèixer que el Tribunal Constitucional la pot suspendre cinc mesos.