Mas i Junqueras planegen crear un departament d’Exteriors passat el 27-S

BarcelonaSi en les eleccions del 27 de setembre l’independentisme se’n surt, les relacions internacionals passaran a ser una pota clau en l’estratègia del nou Govern. Engegar un procés de desconnexió d’Espanya requeriria un esforç sense precedents per buscar complicitats a la Unió Europea i, més enllà, per contrarestar l’ofensiva diplomàtica que es desplegaria des de Madrid per intentar ofegar l’operació. Assumida aquesta premissa, Artur Mas i Oriol Junqueras pensen elevar el rang que té l’àrea d’Afers Exteriors de la Generalitat.

Ja en l’inici de la legislatura que ara s’apaga es va plantejar la idea. En la campanya electoral del 2012 Mas va avançar que aquestes competències les assumiria directament un conseller a càrrec d’un departament amb altres atribucions. Finalment les va assignar a la conselleria de la Presidència, amb Francesc Homs al capdavant, i va crear una secretaria d’Afers Exteriors, que comanda Roger Albinyana. Segons fonts nacionalistes consultades per l’ARA, els plans per a la legislatura vinent passen per establir un departament d’Exteriors en l’organigrama del Govern.

ERC coincideix a considerar que Exteriors ha de tenir un rang de “primer nivell”, perquè la partida de la independència es juga, en bona part, al tauler de la comunitat internacional. De fet, fonts republicanes assenyalen que ja des del 2012 hauria d’haver tingut conselleria pròpia. L’exlíder d’ERC i exvicepresident del Govern Josep-Lluís Carod-Rovira, el 2008, va elevar a viceconselleria l’àrea d’Exteriors, llavors en mans de Roser Clavell, que amb Carod va impulsar la primera fase d’expansió de les delegacions.

Dibuix final per definir

El dibuix final del nou organigrama està encara pendent de definir. Sobre la taula hi ha, ara per ara, diferents opcions, que van des d’una conselleria específica d’Afers Exteriors fins a un departament més ampli amb altres competències afegides o, fins i tot, la creació d’una vicepresidència reforçada amb l’àrea de Relacions Internacionals. També està per veure si aquesta matèria queda en mans de CDC o ERC. Mentrestant, ja circulen diversos noms de candidats a assumir-ne les funcions, entre els quals el del cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, eurodiputat d’ICV entre el 2004 i el 2014.

Els plans de Mas per potenciar l’acció exterior durant el període de transició nacional de 18 mesos previst en l’acord CDC-ERC preveuen com a mínim duplicar el nombre de delegacions de la Generalitat a l’estranger. Ara n’hi ha deu: set ja estan operatives, la de Portugal ho estarà aviat i les del Vaticà i el Marroc es preveu que ho estiguin en els pròxims mesos. Es crearia, a més, una secció específica d’atenció a la comunitat catalana a l’exterior. El Govern treballa amb la hipòtesi que una Catalunya independent es doti d’una xarxa diplomàtica equiparable a les d’altres països europeus de dimensions similars. Això es traduiria en mig centenar d’ambaixades i un model de carrera diplomàtica diferent de l’espanyol, amb més formació continuada i contractació temporal de perfils professionals.

La coalició ja està registrada

Les negociacions per a la configuració d’un eventual govern de concentració estan, segons fonts de les dues formacions, en fase embrionària. Aquesta setmana s’han designat els equips negociadors -Francesc Homs i Josep Rull per CDC, i Marta Rovira i Lluís Salvadó per ERC-, que pilotaran els respectius equips tècnics que perfilaran el repartiment d’àrees, segons la proporció percentual 60-40 acordada pels dos partits, que ara centren tota la seva atenció en el 27-S, després que dimecres es registrés formalment la coalició de Junts pel Sí.