Mas punxa el globus de la tercera via de Duran i Navarro
El president recorda que l'entesa, que faria possible una consulta amb tres respostes, ha fracassat. No fa concessions al PSC, exhibeix el seu moment dolç amb Junqueras i topa amb Camacho. Insisteix que la Unió Europea facilitaria l'adhesió d'una Catalunya independent
Barcelona"Si som on som és perquè les terceres vies no han funcionat". Amb aquesta contundència ha descartat Artur Mas una opció diferent del camí cap a l'estat propi que ha emprès d'ençà del 25-N. Càrrega de profunditat del president contra la via federal defensada pel primer secretari del PSC, Pere Navarro, en la segona jornada del debat de política general. Però també, i més significatiu, bufetada a la 'tercera via' enarborada per Josep Antoni Duran i Lleida en els darrers dies com a sortida intermèdia entre la independència i l'assimilació. A Alícia Sánchez-Camacho i les seves apel·lacions al diàleg tampoc els ha pronosticat un futur gaire prometedor, "i menys si ho volen arreglar amb una mica d''alpiste'". Precisament a la líder del PP li ha acceptat, però, que si Madrid s'avé a pactar la consulta es pot parlar de tot, també d'un referèndum amb tres respostes (estat propi, seguir igual o un reconeixement singular per a Catalunya). En la seva última intervenció, Mas s'ha tornat a mostrar confiat que Europa "obrirà les portes" a un hipotètic estat català i ha cridat a quedar-se "amb els posicionaments finals" i no amb les "consideracions prèvies" dels dirigents europeus.
Mas ha recordat a Navarro −i, implícitament, a Duran− que la tercera via ja es va intentar el 2006 amb l'Estatut, i va acabar escapçat a mans del Tribunal Constitucional. "Ho hem intentat sempre. Si les terceres vies haguessin funcionat, no seríem on som. Hem acumulat cent anys de decepcions", ha reblat. Amb to irònic, ha recordat que en una de les seves trobades amb Mariano Rajoy a la Moncloa el president del govern espanyol li va confessar que també ha demanat al líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que concreti aquesta modificació de la Constitució, "però encara no té resposta". Quan ho faci es podrà valorar la proposta, "més enllà de les bones intencions", ha agregat Mas, que ha aprofitat per recriminar la proclama contra el procés sobiranista català que va fer la nova presidenta andalusa, la socialista Susana Díaz, en la seva investidura. "Estem cansats de ser l'ase dels cops, sempre s'han pensat que això els donaria vots", ha denunciat.
Ha estat el colofó d'un debat agre i amb poques perspectives d'entesa entre el president de la Generalitat i el número u del PSC. Tot i els retrets per les retallades del Govern, Navarro ha convidat Mas a teixir acords en matèria econòmica i pressupostària, seguint l'exemple del lehendakari, Iñigo Urkullu, que ha subscrit aquest mes un pacte de fiscalitat amb els socialistes. Però Mas no ha deixat marge per a una entesa sobre els pressupostos del 2014 que ja té mig lligada amb ERC. El president ha recordat que, a Euskadi, l'acord parteix d'un consens general al voltant del concert econòmic que el PSC no reivindica, i ha recordat que va ser el PSC qui es va despenjar del pacte fiscal. El problema d'incapacitat per arribar a acords, ha conclòs, el tenen els socialistes, que han exhibit comoditat a l'oposició.
Navarro ha convidat Mas a percebre el PSC com un possible "aliat per buscar solucions" per fer efectiu el dret a decidir, i no com un obstacle en "l'aventura" sobiranista, tot recordant que haurà de comptar amb els socialistes per garantir la "cohesió social". "Ens necessitarà", ha afegit. L'oferiment de Navarro es basava en tres premisses bàsiques: 'sí' sense reserves a cercar el pacte amb l'Estat per poder convocar una consulta legal a Catalunya, 'sí' a un nou estatus federal −ha recordat que la tercera via de Duran ja fa temps que la defensen els socialistes−, però un 'no' rotund a llançar-se pel camí cap a la independència.
Xoc frontal amb Camacho
Si el to amb Navarro ha estat dur, amb Sánchez-Camacho l'enfrontament ha estat total. El diàleg que han obert Mas i Rajoy no ha servit per estovar la relació amb qui la passada legislatura era la seva principal aliada parlamentària. La líder del PP li retreia que dividís la societat, que hagués allunyat Catalunya dels mercats financers i que saltant-se la llei voregés "la tirania". Envalentit, Mas ha fet una defensa del dret a decidir i ha avisat que el diàleg que la líder popular defensava havia de tenir contingut. L'acció exterior de la Generalitat, els mitjans públics o la llengua també han estat motiu d'enfrontament amb qui Mas ha titllat de "delegada del govern espanyol". Camacho no s'ha quedat curta en els retrets i també n'ha llançat contra Navarro i Oriol Junqueras. Mas l'ha desafiat a respondre "què uneix més, la consulta o la no-consulta", i ella a oferir a Rajoy el mateix tracte i discurs que a ella.
Molt menys rugós ha estat el debat entre Mas i el president d'ERC, Oriol Junqueras, que no ha dirigit cap retret de fons pel procés cap a l'estat propi. Mas ha afirmat que el "lideratge compartit" passa per aquest bon clima, "cadascú en el seu paper". Junqueras s'ha referit a la situació pressupostària, fent vots perquè el proper pressupost sigui el més just possible en termes relatius, i ha fet una anàlisi econòmica responsabilitzant l'estat espanyol de la majoria dels mals de l'economia catalana. Òbviament, el cap de l'executiu ha recollit el seu testimoni i ha criticat el drenatge fiscal que pateix el país, compartint l'anàlisi del seu soci parlamentari.
Mas ha fet seves les afirmacions de Junqueras en el sentit que és Madrid qui condiciona el pressupost i que pràcticament ja no queda marge per retallar ni per incrementar la pressió fiscal, i ha confirmat que als comptes del 2014 es realitzaran els canvis tributaris pactats amb ERC.
Desafiament de Junqueras
Junqueras, que ha fet pedagogia de la viabilitat de l'estat propi, ha desafiat els que diuen que tenen alternativa que demostrin la mateixa capacitat de mobilització de l'independentisme. Ha reivindicat també amb vehemència la necessitat "urgent" de la independència, però ha evitat entrar en detall sobre els plans del president, el full de ruta o les apel·lacions de Duran a la tercera via per descartar una consulta sobiranista.
El discurs de Mas de dimecres a la tarda, reivindicant amb claredat la consulta per l'estat propi, ha ajudat a consolidar l'aliança. Aquest matí ha recordat que la seva posició és "invariable" i que, davant les negatives continuades de l'Estat a acollir Catalunya tal com és, l'única resposta "és votar". L'únic retret del president d'ERC al de la Generalitat ha girat entorn del debilitament de la CCMA per afavorir "competidors de l'àmbit privat", en clara referència al Grupo Godó.
Després del debat amb els tres principals grups ha arribat el torn d'ICV-EUIA, Ciutadans i la CUP. Joan Herrera ha fet equilibris i ha intentat vincular l'agenda nacional i la social: "Per guanyar la llibertat cal combatre la desigualtat", ha proclamat. Així ha evitat trencar amarres amb CiU en la qüestió nacional però ha marcat distàncies en els assumptes socials. El líder ecosocialista ha defensat la necessitat de buscar l'acord amb l'Estat i de deixar que sigui el Parlament el que piloti el procés. Mas ha demanat "ajuda" a Herrera amb el procés però li ha retret les crítiques a CiU, entre elles als casos de corrupció com el que esquitxava Ferran Falcó, ja arxivat.
A continuació, Mas ha debatut amb el president de Ciutadans, Albert Rivera, que l'ha desafiat a convocar eleccions anticipades i a plegar en cas que segueixi perdent suport electoral. En un to menys agressiu que en d'altres cites parlamentàries, Rivera ha convidat Mas a fer efectiva la seva "amenaça" d'eleccions plebiscitàries abans d'acabar la legislatura, però li ha advertit que en realitat el plebiscit no serà sobre l'estat propi, sinó sobre "la seva carrera política".
La CUP alerta dels "cants de sirena" de Madrid
Després ha estat el torn del portaveu de la CUP, David Fernández, que ha volgut alertar dels "cants de sirena" –la tercera via– que ja s'han sentit "en el camí a Ítaca". Mas ha defensat el diàleg amb les institucions de l'Estat –Fernàndez li ha retret que parli "amb el partit de Bárcenas i amb el partit que ha generat desigualtats"– perquè això és important de cara a "l'escena internacional" del procés català. "Es mirarà com hem fet les coses amb les institucions estatals", ha apuntat el president, que ha valorat que "el pacte forma part de la cultura catalana des de fa mil anys".
El debat l'ha tancat Jordi Turull, president del grup parlamentari de CiU, que ha elogiat la figura de Mas i ha cridat a fer les coses bé de cara al procés. "Intentem acompanyar un procés de molta intensitat a la societat catalana", ha apuntat el president, que ha volgut agrair al grup parlamentari nacionalista i al d'ERC el suport al Govern.