Mas, investit a la primera amb els vots de CiU i ERC

BarcelonaArtur Mas ha estat investit aquest divendres a primera hora de la tarda president de la Generalitat de Catalunya. Després d'un debat d'investidura de dos dies amb una primera sessió plàcida amb ERC i el PSC i una segona jornada més dura amb ICV i la CUP des del flanc esquerre i PP i Ciutadans des de l'espanyolista, el líder de CiU ha estat escollit president a la primera. Ha estat investit en votació nominal gràcies als 50 vots de la federació nacionalista i els 21 del grup que encapçala Oriol Junqueras, que exerceix, alhora, de soci del Govern i cap de l'oposició. Un total de 63 diputats (PSC, PP, ICV-EUiA, Ciutadans i CUP) han votat 'no' a la investidura. Un diputat del PP estava malalt i no ha pogut assistir a la sessió, per això el total de vots és 134.

El cap de l'executiu, en la seva darrera intervenció davant el ple en rèplica a Oriol Pujol, ha apel·lat al conjunt de l'oposició per recordar que CiU ha tingut "la valentia" de prendre decisions dures perquè no hi ha "solucions màgiques". Ha demanat "coresponsabilitat" a la resta de grups, en la línia del que ha fet ERC, que, com la federació nacionalista, al seu entendre "ha llegit molt bé els resultats". El president ha dit que ja que no hi ha una majoria excepcional entorn de CiU, almenys hi ha d'haver un "entorn de diverses formacions" pels temes clau com ara el dret a decidir, que tenen "una majoria molt clara". El cap de l'executiu ha recordat que, amb Espanya, Catalunya ho ha intentat "tot" i n'ha obtingut "molt poc a canvi", i que, per tant, la reacció sobiranista catalana "no pot estranyar a ningú". De forma retòrica s'ha preguntat quin suport tindria ara la Constitució, que PSOE i PP branden contra el dret a decidir, si se sotmetés a votació a Catalunya. Així, ha apel·lat al PSC i al PP perquè matisin la seva posició.

Mas encara el seu segon mandat amb una revisió significativa de la política econòmica gràcies al pacte amb ERC, que inclou nous tributs, i amb una clara, calendaritzada i delimitada aposta pel dret a decidir. CiU i Esquerra pretenen fer efectiu aquest dret l'any 2014, i per això esperen comptar amb el suport, com a mínim, d'ICV-EUiA i de la CUP. En el darrer debat de política general de la passada legislatura, Mas va vincular el seu futur polític a la consulta i va afirmar que si el referèndum i l'estat propi eren una realitat, el que ha començat aquest divendres seria el seu darrer mandat. El mal resultat del 25-N −CiU va passar de 62 a 50 escons− no l'ha fet desistir del seu projecte sobiranista i l'aliança amb ERC pot, fins i tot, accelerar el procés.

Fa dos anys, quan va agafar el relleu del socialista José Montilla, va sortir president en segona volta. Aleshores va negociar un acord de mínims amb el PSC oferint interlocució privilegiada i consensos en els grans temes. El PSC es va abstenir i Mas va poder ser investit per protagonitzar la legislatura més curta de la història, que va estar marcada per la crisi i les retallades en els serveis socials, el fracàs del pacte fiscal i la manifestació independentista de la Diada.

L'acord del Parlament, que s'ha pres en presència de Jordi Pujol i Josep Antoni Duran i Lleida a la tribuna de convidats, serà comunicat per la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, al rei Joan Carles perquè signi el decret de nomenament i el publiqui al 'Butlletí Oficial de l'Estat'. Mas prendrà possessió del càrrec a Palau el dia 24, i els seus consellers, que es podrien conèixer aquest cap de setmana, ho faran el dia 27.