Mas: "Ens fan mal i intenten destruir-nos personalment, però no ens fan por"
L'expresident assegura que tornarien a fer el 9-N malgrat la "venjança" amb què actua l'Estat
BarcelonaMés de 5 milions d'euros per haver impulsat el 9-N. Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i sis alts càrrecs més d'aquell Govern hauran de fer front de forma solidària a una multa imposada pel Tribunal de Comptes fruit de la "venjança". Tots ells han reaccionat aquest dimarts des del Palau Robert per insistir que batallaran contra la sentència, primer amb un recurs a la sala d'apel·lacions del mateix tribunal i, si aquesta via no és efectiva, amb un recurs al Suprem. "Ens fan mal, però no ens fan por", ha destacat l'expresident de la Generalitat, convençut que la intenció de l'Estat no és altra que "destruir-los personalment".
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem van descartar que cap d'ells hagués comés un delicte de malversació pel 9-N. Però la via oberta per Societat Civil Catalana al Tribunal de Comptes ha culminat amb la condemna per responsabilitat comptable, que els obliga a sufragar el que va costar la consulta del 9 de novembre del 2014. "Com que no hem comès cap pecat, ho tornaríem a fer", ha remarcat Mas en una compareixença conjunta amb la resta de condemnats des dels jardins del Palau Robert.
"En lloc del 'Tribunal de Cuentas', la sentència sembla dictada per un 'tribunal de ajuste de cuentas'", ha apuntat sorneguerament l'expresident. El fet que la sentència hagi estat redactada per Margarita Mariscal de Gante, ministra en l'època de José María Aznar, no és insignificant, en opinió dels condemnats. "En la sentència s'atorga ella mateixa el paper de garant de la Constitució, quan el tribunal només ha de defensar que no hi hagi irregularitats comptables o pressupostàries", ha denunciat l'exvicepresidenta Joana Ortega. Tant ella com Mas han subratllat que la Generalitat, la "teòrica perjudicada pel 9-N", no els ha reclamat "ni un cèntim".
"És una sentència duríssima", ha reconegut Mas, que ha explicat que els advocats no se l'esperaven. "Estan acostumats a una altra forma de fer, i aquí no s'estan jutjant fets comptables sinó polítics i fan servir tots els instruments al seu abast per fer tot el mal possible", ha afegit. Segons ell, la sentència és "un avís més a navegants" per evitar que l'independentisme persisteixi. "Com també ho són la presó i l'exili", ha lamentat. Tot i això, l'expresident ha garantit que seguiran treballant per ajudar a fer que els catalans puguin ser lliures per decidir el seu futur.
Al Palau Robert els han acompanyat membres del PDECat, com el president del partit, David Bonvehí, i de la mesa del Parlament, com el secretari Eusebi Campdepadrós (JxCat). Mas ha evitat fer una crida a la ciutadania per sufragar la multa –que encara no és ferma– i ha reservat aquest paper a les entitats sobiranistes, que ja han tornat a activar la caixa de solidaritat. Precisament va ser a través d'aquest instrument que es va poder cobrir gran part de la fiança exigida pel Tribunal de Comptes. No es va arribar, però, a poder cobrir el cost dels ordinadors que es van fer sevir en la consulta (2,8 milions d'euros), fet pel qual els condemnats tenen els seus habitatges dipositats com a fiança.
Els ordinadors que es van destinar als centres educatius
L'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau ha lamentat la persistència de Mariscal de Gante a prejutjar "l'oportunitat política" de comprar els 7.000 ordinadors que es van fer servir per al 9-N. Segons ella –tal com va defensar durant el judici– ja estava previst que els ordinadors es destinessin als centres educatius un cop fets servir el 9 de novembre. "El tribunal va comprovar que la compra estava ben feta i no han pogut demostrar que no fossin necessaris. Dir que els centres no els necessitaven és una visió del segle XIX", ha opinat.
Rigau és la responsable de pagar els 2,8 milions que van costar els equips informàtics. A Homs se li reclamen 2 milions d'euros, 800.000 dels quals compartits amb Ortega. I Mas, com a últim responsable, haurà de cobrir tot el que no pagui la resta de condemnats. És a dir, un màxim de 4,9 milions d'euros (5,2 sumant-hi interessos).