Mas denuncia "atacs informàtics duríssims" pel 9-N que van posar en perill historials clínics i receptes electròniques

BarcelonaEl president, Artur Mas, ha admès dimarts al migdia que els servidors del Govern van rebre "atacs informàtics duríssims" arran del 9-N que fins i tot van arribar a posar en perill historials clínics, l'accés al servei d'emergències mèdiques i les receptes electròniques. "Van posar en risc la prestació de serveis bàsics de la Generalitat", ha insistit Mas. La web Gencat.cat i els serveis que en depenen va quedar fora de servei durant algunes hores, dissabte, i després va funcionar amb dificultats.

Segons el president la web del Govern va rebre dissabte 20.000 peticions d'informació més del que és habitual i, diumenge, 60.000. No ho ha explicat, però probablement es va tractar d'atacs de denegació de servei distribuït (DDoS), que es fan amb una xarxa d'ordinadors que demanen, a la vegada i de manera organitzada, informació en un mateix servidor fins al punt de superar la seva capacitat de lliurar-la. "Mai no s'havia patit un atac organitzat tan greu" ha explicat el president, "això demostra fins a quin punt el 9N es va fer sota condicions d'obstaculització greu", ha afegit.

Pirates professionals

"Això no és un tema amateur, aquest és un tema professional", ha dit el president en referència als pirates informàtics que hi hauria a al darrere dels atacs. No n'ha volgut donar més detalls i ha dit que la qüestió ja s'està investigant i que emprendran "alguna mena d'acció", encara que no concretat de quina mena. "El volum dels atacs va ser tan gran, tan desconegut, que tenim l'obligació d'investigar i defensar-nos", ha afegit.

Mas també ha dit que les conseqüències dels atacs podrien haver estat més greus si no fos per l'actuació del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT). Al matí, el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ja havia reconegut els atacs dient que "per descomptat no van ser 'hackers' aficionats" i que no ho deia en base a "sospites", sinó que en tenien "evidències", tot i que no les ha concretades.

Puig ha assegurat que el 9 de novembre es van produir a Catalunya "atacs cibernètics de primer ordre mundial" i "la seguretat dels sistemes informàtics del país va ser posada en tensió com a conseqüència del 9-N". Un article de 'Newsweek' també es fa ressò de declaracions del Govern a TV3 segons les quals el 90% dels ciberatacs que es van fer al món el 9 de novembre es dirigien a Catalunya.

El dia abans del procés participatiu, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural van denunciar ser víctimes d'atacs informàtics amb l'objectiu de bloquejar tant els telèfons des d'on van organitzar la consulta del 9-N com les seves pàgines web. I d urant la vigília del 9-N la web del Govern va passar unes hores fora de servei o funcionant amb dificultats.