Mas, la incògnita del Govern a la Via Catalana

Barcelona / PradaLes setmanes anteriors a la manifestació de la Diada de l'any passat, quan ja es flairava que seria històrica, el debat girava entorn a la presència del Govern a la marxa. Quants consellers hi anirien? Què farien els d'Unió? Hi seria el president Artur Mas? El trencaclosques es va resoldre amb només tres absències: la de Mas -per raons institucionals-, la de Felip Puig -aleshores a Interior i aquell dia al capdavant del dispositiu de seguretat- i la de Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia a proposta d'Unió i gens convençuda del rumb sobiranista que estava a punt de prendre el Govern. Quan falten tres setmanes per a la Via Catalana per la Independència, que aspira a reeditar l'èxit del 2012, el més "lògic" -apunten alts dirigents de CiU- és que pràcticament tots els consellers se sumin a la cadena humana que organitza l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). La incògnita, com l'any passat, és què farà el president.

L'única absència confirmada és la de Ramon Espadaler -titular d'Interior i president del consell nacional d'Unió-, que haurà de supervisar el dispositiu de seguretat del dia. Un dispositiu més complex que el de la manifestació de l'any passat, tenint en compte que la cadena humana travessa 86 municipis al llarg de 400 quilòmetres. Al marge d'Espadaler, la resta de consellers estan pendents de la reunió del Govern de dimarts vinent, en què, si no hi ha canvis d'última hora, es decidirà la participació i el suport de l'executiu a la cadena humana.

"Si l'any passat hi van acudir la gran majoria de consellers sense que CiU tingués un programa nítidament sobiranista, la lògica diu que aquest any es repetirà la presència", sostenen alts responsables nacionalistes. En tot cas, la implicació de CDC -cap dirigent se n'amaga- serà "màxima". Això implica la mobilització de militants, quadres i membres dels òrgans executius del partit. Uns òrgans del qual formen part tots els consellers amb carnet de CDC llevat d'Andreu Mas-Colell.

Decisió personal del president

Serà Mas en persona qui decidirà la seva presència a la cadena humana. Hi ha un tram, el 736, que passa per davant de la plaça de Sant Jaume. El matí el tindrà ocupat amb els actes institucionals i preveu visitar Ripoll, enguany capital cultural catalana i ciutat que el president encara no ha visitat des que va accedir al càrrec l'any 2010. Segons fonts consultades, ara per ara tot indica que Mas repetirà la decisió de l'any passat i optarà per no assistir a la mobilització que prepara l'ANC.

Tanmateix, alts dirigents nacionalistes apunten dues diferències respecte a la manifestació de l'any passat: la seguretat està més garantida -només s'hauria de focalitzar en un punt concret del recorregut- i existeix la possibilitat -remota, a hores d'ara- que Mariano Rajoy respongui a la carta en què el president li va reclamar fer una consulta. Segons el to d'una hipotètica resposta, Mas podria decantar-se finalment per fer un gest i assistir-hi.

Qui ahir va donar a entendre que sí que hi anirà és Germà Gordó, conseller de Justícia, que va ser a Prada de Conflent en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). "Sóc militant de CDC, part de l'executiu nacional del partit i membre del secretariat permanent, i el partit dóna total suport a la Via Catalana. Crec que ja responc clarament. La resposta és molt evident", va ser la seva consideració sobre la participació a la cadena. Dies enrere, Ferran Mascarell -Cultura- ja havia mostrat la "predisposició" a formar part de la mobilització.

Les diputacions s'hi sumen

Mentrestant, tres dels quatre presidents de les diputacions catalanes van confirmar ahir la participació a la cadena. Salvador Esteve (Barcelona), Joan Reñé (Lleida) i Joan Giraut (Girona) van subratllar la importància de fer compatible el lema independentista de l'acte amb el fet que la mobilització sigui tan plural i inclusiva com sigui possible.

Un esperit conciliador que Esteve va considerar necessari perquè "tothom hi pugui ser amb l'esperit que cregui que hi ha de ser". "L'objectiu de la Via Catalana ha de ser el de manifestar-se a favor del nostre país", va argumentar. "Tothom s'hi hauria de sentir còmode", va afegir Reñé, que va mostrar-se confiat que fins i tot l'alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, acabarà formant part de la cadena. Ernest Maragall, líder de Nova Esquerra Catalana (NEC), ja té assignat un tram a Barcelona

Albert Vallvé, vicepresident de la Diputació de Tarragona, també va confirmar ahir que hi assistiria. Ara només queda saber si Josep Poblet, president de l'ens, hi serà.