Mas garanteix als aspirants a liderar CDC que serà neutral

BarcelonaEl discurs oficial de Convergència, cada cop que algun dels seus dirigents intervé públicament, es basa a assenyalar que ara al partit li toca parlar d’idees i no de noms. Que la prioritat, en aquests moments, és repensar profundament l’esquema intern i adaptar l’estructura als nous temps, de cara al congrés dels dies 3, 4 i 5 de juny. En privat, però, el debat sobre els noms hi és des de l’estiu. Al juliol hi havia tres aspirants més o menys oficials a la secretaria general: Josep Rull, Jordi Turull i Germà Gordó. El primer nom ha caigut després d’entrar al Govern com a conseller de Territori, però els altres dos segueixen en la pugna. Segons fonts de la cúpula de CDC, Artur Mas, ara centrat en la refundació del partit, ha garantit als aspirants que serà “neutral” entre candidats. El grup es podria ampliar en les pròximes setmanes en cas que l’entorn de Rull trobi un aspirant que faci el pas.

L’entorn dels candidats confirmats -que ja han comunicat a Mas la seva voluntat de liderar les sigles- dóna per fet que hi haurà un tercer nom. Fonts del partit assenyalen que la primera opció era Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, però no s’acaba de decidir perquè és reticent a abandonar aquests dos càrrecs. Mas va oferir a Conesa ser consellera de Governació al juny, després de la trencadissa amb Unió, i ja va rebutjar-ho. Una de les opcions més probables és que en la nova CDC s’adopti un model similar al del PNB i que els càrrecs públics no manin internament.

La via Campuzano

La possibilitat que Conesa finalment no s’acabi presentant obre les portes a un altre nom: Carles Campuzano. Veterà diputat al Congrés i representant de l’ala més socialdemòcrata del partit, té intenció de participar activament en el debat previ al congrés de CDC, però tampoc té decidit fer el pas definitiu. “Primer s’ha de parlar d’idees i de projecte”, assenyalen dirigents consultats. “El tàndem de candidats actual, això sí, no genera entusiasme”, assenyala l’entorn més pròxim a Rull. L’antic coordinador general, que va deixar el càrrec fa tan sols dues setmanes -ara l’home fort del partit és Francesc Sànchez, a qui Mas també ha demanat “neutralitat” de cara al congrés-, havia rebut moltes crítiques de part de companys de direcció -consellers inclosos- per la manera de dur el partit i “per la seva tendència socialdemòcrata”, sempre segons el sector liberal de la formació.

La setmana passada, Campuzano va participar en un acte de CatDem i va fer servir expressions que van ser comentades per amplis sectors del partit. “Si es demostren casos de corrupció, haurem de demanar perdó”, va assenyalar el diputat al Congrés, que va lamentar que al llarg dels últims quinze anys s’havia perdut el costum de debatre sobre idees a la direcció. Dirigents consultats es van apressar a indicar que el diputat a Madrid “no representa la renovació” després de “dècades” en càrrecs de responsabilitat.

L’escenari més factible, en tot cas, és que la pugna pel lideratge es dirimeixi a través d’una votació entre tota la militància. “La refundació passa per les urnes”, sostenen els afins a Rull. Altres membres de la cúpula, però, no en són tan partidaris. “Només en fan els partits que estan en crisi”, raona un dirigent consultat. Sectors de l’executiva sostenen que, al final del procés, només quedarà un nom i que s’acabarà bastint una direcció de “consens”. En aquest sentit, dirigents consultats asseguren que el pols de Gordó és per tenir “posició de força” a l’hora de negociar un lloc important en la futura direcció del partit, en què el nom de Jordi Baiget, conseller d’Empresa i molt pròxim a Mas, pot escalar posicions a partir del juny.

Presència d’alcaldes

Hi ha un escenari que ningú s’atreveix a descartar en què Mas seria qui proposaria un candidat “jove, possiblement un alcalde”, per donar imatge de renovació. “Això faria que incomplís el seu compromís de neutralitat pel que fa als aspirants”, indiquen fonts de la direcció. Es dóna per fet que hi haurà almenys un 50% de renovació dins de l’executiva, i hi ha la possibilitat que la direcció sigui “més coral”. Com va apuntar l’ARA, l’entrada de la nova fornada d’alcaldes es dóna per descomptada, i algun d’ells s’integrarà en alguna de les candidatures. Miquel Buch, batlle de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis, es perfila com a home fort -secretari d’organització- del projecte que presenti Turull.

En el terreny ideològic, bona part dels consellers -de l’anterior i de l’actual executiu- ja s’han posicionat a favor de revifar un “partit d’ordre”, basat en les classes mitjanes i en la “seguretat jurídica”. “El sector socialdemòcrata veu que cada vegada està més arraconat”, apunten des del sector més liberal. Membres de la cúpula sostenen que la manera més efectiva de fer front a ERC -socis de Govern però rivals en les hipotètiques eleccions constituents- i al pol d’esquerres que promourà Ada Colau és ocupar el centre. “Només així es guanyaran les eleccions”, apunten a l’alta direcció.

I el debat sobre el nom? Sembla, ara per ara, soterrat. L’opció més probable és que es mantingui, però hi ha dirigents que no descarten del tot un canvi. “Bàsicament perquè la marca està cremada”, sostenen. La militància, repeteixen a la direcció, tindrà l’última paraula.

Una estructura territorial que se sotmetrà a debat

“Som en una fase en què hem de mirar què fan partits d’altres països per veure si ens podem organitzar millor”, assenyala un membre de la cúpula. Convergència té representació en totes les comarques del país i s’estructura en vuit federacions territorials, a les quals s’hi suma la delegació a la Catalunya del Nord. En l’anterior congrés, celebrat l’any 2012 a Reus, van entrar nous barons territorials -Pere Vila, Josep Maria Cruset i Ferran Falcó- que representaven el poder municipal del partit. Una de les batalles del pròxim congrés serà la de Barcelona, molt important en nombre de militants. Segons les últimes previsions de la direcció, a la capital catalana la pugna serà entre Víctor Cullell -director general d’Anàlisi i Prospectiva, integrant del cercle de Palau comandat per Francesc Homs durant l’anterior legislatura- i Teresa Pitarch, directora general de Contractació Pública i afí a Gordó. La nova estructura territorial i els seus integrants donaran pistes del nivell de renovació que tindrà Convergència.