Política02/05/2017

Mas, Forcadell, Llach i Sanchis a la llista de peticions per a comparèixer a la comissió del cas Vidal

El PP demana que declarin 24 persones i CSQP i PSC fan una petició conjunta

Ara
i Ara

BarcelonaEl termini per presentar les sol·licituds de compareixença com a testimonis a la comissió d'investigació pel cas Santi Vidal al Parlament ha finalitzat aquest dimarts. El PP a Catalunya demana que s'hi expliquin 24 persones, una xifra que contrasta amb la demanda d'una sola persona –Daniel de Alfonso– per la comissió d'investigació de l'operació Catalunya. A més de l'exsenador d'ERC Santi Vidal, destaquen els noms de l'expresident de la Generalitat Artur Mas; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el diputat de JxSí Lluís Llach, o el director de TV3, Vicent Sanchis.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El pla de treball presentat per PP inclou, a més, el vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras; el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva; la consellera de Governació, Meritxell Borràs; l'exconseller de la presidència Francesc Homs, i els diputats de Junts pel Sí Jordi Orobitg i Germà Gordó. També el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián o el president de l'Assemblea Nacional de Catalunya, Jordi Sànchez.

Cargando
No hay anuncios

Per la seva banda, PSC i CSQP han fet una petició conjunta i han demanat la compareixença de la consellera de la Presidència, Neus Munté; del director general de la Policia, Albert Batlle; el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, o del secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, entre altres.

La llista de JxSí és més reduïda, i ha demanat la compareixença de la directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de dades, M. Àngels Barbarà, i d'un representant de la plataforma Reinicia Catalunya. El grup també inclou dos catedràtics de ciència política, Ferran Requejo i Jordi Matas; dos catedràtics de dret constitucional, Mercè Barceló i Antoni Abat, i el professor també de dret constitucional Albert Noguera.