Mas crida Europa a mirar amb lupa el procés català

IgualadaArtur Mas fa mesos que mira més cap al nord que cap al sud. Quan avui a primera hora agafi un avió cap a Brussel·les, on es reunirà amb dos vicepresidents de la Comissió Europea i un comissari -tot i que no amb el seu president, José Manuel Durão Barroso-, ho farà amb un missatge guardat a l'equipatge: "Som el moviment democràtic més fort, il·lusionant, entusiasta i pacífic que hi ha a Europa, i això els hauria d'interessar". Així es va expressar ahir des d'Igualada, on CDC va celebrar el dia del partit, i en això es basa una de les idees força que el president de la Generalitat té per contrarestar les amenaces d'un estat català fora de la Unió Europea i que, fins i tot, podria haver de fer servir una moneda que no sigui l'euro en les seves transaccions.

El procés sobiranista és ja una carpeta oberta a totes les cancelleries i, a pesar que petits estats europeus -Lituània, Estònia- han donat suport a la consulta i al futur estat, la reacció oficial europea és inequívoca: Catalunya hauria de reingressar al club comunitari si s'independitza d'Espanya. "No en feu gaire cas. Els representants que parlen representen estats, i la seva màxima és tenir com menys problemes millor", va defensar Mas amb ganes de ser pedagògic. Les enquestes mostren que la pertinença a la UE pot decantar la balança, i l'assumpte es tracta amb suavitat i somriure als llavis. L'objectiu és que Europa es miri amb lupa el procés català i arribi a la conclusió que Espanya no vol ser el Regne Unit a l'hora de permetre el referèndum.

Èpica per la consulta

El dia de CDC va servir per multiplicar la força que ha donat a les files convergents el debat de política general. A les bases i als quadres va agradar que es pactés amb ERC, ICV i la CUP el full de ruta cap a la consulta -data, pregunta i marc legal a final d'any- i que el president s'atrevís -en un gest inèdit fins i tot a les reunions conjuntes de les cúpules de CiU- a despatxar la tercera via de Josep Antoni Duran i Lleida des del faristol del Parlament. Seguint el fil del debat, Mas es va comprometre a "convocar els catalans a les urnes el 2014, l'any del Tricentenari". "Serà el dia en què sortirem al carrer, i no a manifestar-nos ni a fer una cadena. Si la gent vota llibertat, Catalunya serà lliure", va proclamar davant la plana major del partit, que es refugia en el lideratge de Mas. Tant és així, que ningú s'imagina un escenari d'un nou estat sense el líder nacionalista com a president.

Lliure vol dir aïllat? Una de les feines de Mas és fer evident que Catalunya no posarà fronteres, sinó que aspira que desapareguin del tot en el mapa europeu. Ja ho va dir al congrés de Reus que CDC va celebrar fa tot just un any i mig, quan les bases van empènyer més que mai a favor de la independència i van fer inevitable la inclusió de l'estat propi a l'ideari del partit: "Hem de ser el Massachusetts dels Estats Units d'Europa". L'equip del president vol incidir en dues idees: negar l'aïllament i insistir en l'esperit de convivència amb els socis europeus. Inclosa Espanya, esclar, que Mas i Oriol Junqueras sostenen "apreciar". El problema, diuen, el tenen exclusivament amb l'Estat.

No és casual que aquesta fos una de les idees força del debat d'aquesta setmana. Si bé a Madrid ja ha començat la campanya pel no -paradoxalment, perquè ningú té intenció de permetre una consulta inequívoca sobre l'estat propi-, a Catalunya els partits sobiranistes fa mesos que treballen per estendre la taca d'oli del sí. El rumb de Mas -i també el de CDC- passa per compassar els seus passos als de la ciutadania. Ni un més endavant, ni un més enrere.

Una CDC desacomplexada

L'atmosfera a Igualada era la d'una militància desbocada a favor de l'estat propi. Les paradetes situades fins a arribar a l'escenari eren -gastronòmiques a banda- una constant de productes amb l'estelada, des de corbates a coixins. Cap dirigent dels que van prendre la paraula, amb l'excepció habitual de Mas, va evitar la paraula independència. Va obrir foc l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, representant d'una generació que ha passat per la JNC -"una escola de patriotes"- i que ara ocupa bona part dels càrrecs institucionals en mans de CiU. El va seguir un inusualment abrandat Lluís Corominas, un home de partit que ahir es va deixar anar. "Als seus estatuts, CDC hi defensa la plena sobirania de Catalunya. Això és la independència!", va exclamar el vicesecretari de relacions institucionals i encarregat, juntament amb Josep Rull, d'assumir les funcions d'Oriol Pujol al capdavant del partit des de la seva imputació pel cas ITV.

Asseguren en privat els dirigents del partit que ni en el millor dels seus somnis haurien pensat que, després del primer debat de política general, el partit gaudiria de la salut que exhibeix ara. Sobre CDC hi plana també un cert punt d'autodestrucció, perquè la seva cúpula no s'amaga de dir que, més que un partit, és un instrument per arribar a la plena sobirania del país. "És evident que volem guanyar les eleccions, però hi ha objectius més importants", resumia ahir un dirigent.

Ni rastre de Duran i la tercera via

I, per aconseguir-lo, Rull va receptar un discurs d'integració: "Ens dirigim a la gent que pensa, somia i parla en català. Però també a la gent que parla, somia i pensa en castellà". Un altre cop la idea, aquí implícita, d'estimar Espanya però no confiar en l'Estat.

Amb unes bases entregades a la causa, una direcció sense fissures i un president inqüestionat, CDC es disposa ara a un repte inèdit: saltar la paret de la legalitat espanyola. Un objectiu que obligarà a esquivar terceres vies -ni una paraula ahir sobre Duran-, males enquestes i els recels de l'Europa club d'estats.