Les respostes de Mas a "l'agressió" de l'Estat: denúncies als tribunals i més pedagogia sobiranista

El president català creu que l'actuació del govern espanyol "hauria de preocupar seriosament el conjunt de la UE" i afirma que "la millor resposta és que el 48% independentista passi del 50% en uns mesos"

Artur Mas compareix al Palau de la Generalitat / ACN
Roger Tugas / Marc Colomer
24/11/2015
4 min

BarcelonaCrit d'alarma del president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, davant la liquidació de l'autonomia financera per part del govern d'Espanya. "És una agressió institucional de l'Estat contra tota la població catalana", ha advertit Mas, que ha recordat que les mesures adoptades pel govern de Mariano Rajoy per forçar Catalunya a abandonar el procés sobiranista per la via de tallar l'aixeta de la liquiditat "perjudiquen" per igual tota la població del país, tant els "favorables com els contraris a la independència", malgrat que aquestes mesures s'haurien pres només perquè un 48% va votar el 27-S a favor de l'opció sobiranista.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"S'està castigant i perjudicant Catalunya per defensar idees polítiques per la via pacífica, democràtica i absolutament respectuosa amb els Drets Humans" ha deplorat Mas, que també ha considerat que l'"agressió" de l'Estat per la "força" és "d'una gravetat molt gran i d'una manca de qualitat democràtica alarmant que hauria de preocupar seriosament el conjunt de la Unió Europea perquè en un estat membre es produeix aquesta agressió respecte a parlaments democràtics elegits". "Tenim dret a actuar en legítima defensa", ha avisat després d'afirmar que el Govern actuarà sempre amb "serenitat" i de forma pacífica, però també amb "fermesa".

I quines mesures són les que planteja Mas per respondre a aquesta situació? Per una banda, n'hi haurà de jurídiques, ja que "se li han encarregat als serveis jurídics que responguin des de totes les vies possibles a aquesta deslleialtat i agressions del govern espanyol". Tot i això, el president català en funcions ha assegurat que no té gaire confiança en l'èxit d'aquestes accions, malgrat que vol recórrer a "totes les vies jurídiques", i no exclusivament al Tribunal Constitucional: "No descartin la via contenciósa administrativa, que pot arribar al Tribunal Suprem". De fet, ni tan sols ha descartat recórrer a instàncies europees.

La segona via d'actuació seria política. "Com més agressions rebem, més posarem l'accent a eixamplar la base sobiranista del país i fer més irreversible el procés", ha avisat, una empresa en què ha ironitzat que hi ajuda el govern espanyol. "La millor resposta és que el 48% passi del 50% en uns mesos, i ens hi dedicarem", ha insistit Mas, atès que l'alternativa a la independència, segons ha assegurat és ser "engolits per la maquinària de l'Estat, que pretén residualitzar el projecte català". Tot i això, ha allargat la mà a un eventual nou govern espanyol sorgit de les urnes el 20 de desembre per obrir un procés de diàleg i negociació, tal com contempla la declaració de ruptura, també amb la Unió Europea. "Si el govern no es dedica a l'asfíxia permanent i no persegueix idees democràtiques, les institucions catalanes estaran en actitud de parlar i negociar", ha apuntat, un fet impossible amb l'actual, ha lamentat.

Una agressió institucional

El president de la Generalitat en funcions ha estat contundent a l'hora de criticar que des de l'executiu central "ja no retallen l'autonomia, volen fins i tot intervenir-la", cosa que afecta "decisions en temes de màxima sensibilitat: com paguem a finals de mes, de si podem o no pagar en temes prioritaris". "D'agressions n'hi ha de molts tipus: físiques, de gènere, verbals, psicològiques i també institucionals. El que practica el govern espanyol és una agressió institucional, amb tots els ets i uts, una agressió d'estat contra una població, contra la població sencera", ha lamentat després del consell executiu, en què els consellers d'Economia, Interior i Justícia han exposat com afecten al Govern les darreres decisions de l'Estat.

En aquest sentit, Mas ha recordat les querelles interposades per la fiscalia general de l'Estat contra ell mateix, contra l'exvicepresidenta, Joan Ortega, i contra la consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, per l'organització del 9-N. També s'ha referit a la seva exclusió de la ronda de converses per preparar la lluita antijihadista, atès que Mas és el cap de la Junta de Seguretat de Catalunya i, per tant, l'únic càrrec electe amb poders sobre cossos de seguretat ignorat pel govern espanyol. Finalment, ha lamentat les condicions fora de les comunes que imposa el ministeri d'Hisenda a la Generalitat per accedir al fons de liquiditat autonòmic (FLA).

"El primer cop que se singularitza Catalunya i es treu del cafè per a tots, i és per castigar-nos i humiliar-nos encara més", ha constatat irònicament Mas, que ha denunciat que els 1.318 milions que l'executiu central afirma que va amagar la Generalitat es van destinar a carreteres i centres penitenciaris, com ja s'ha fet públic, a través de mecanisme de pagament diferit que van usar anteriors executius catalans, però que encara utilitza el govern espanyol. "Montoro està jugant amb foc i es cremarà, si segueix per aquesta via", ha afirmat, atès que assegura que el cost del TGV, de la indemnització al Castor o de la fallida de les carreteres radials de Madrid no consten als pressupostos, cosa que Brussel·les pot exigir aviat que canviï, i llavors "tots els problemes de l'agreujament del dèficit d'Espanya es notaran de forma important".

La feblesa d'un executiu en funcions

Tot i això, Mas creu que encara és massa aviat per activar del tot la Hisenda pròpia per millorar l'autonomia financera, ja que encara queda feina per fer i, segons ha subratllat, "en el tarannà del Govern no hi ha la voluntat de crear problemes d'inseguretat jurídica als ciutadans de Catalunya". A banda, ha reconegut la feblesa que suposa fer front a la intervenció amb un executiu en funcions: "Tenim un adversari molt poderós davant nostre, i nosaltres estem en una situació de més debilitat". Ara bé, ha reconegut que les converses amb la CUP es mantenen, però tot "va molt lent" i "costa avançar". "És una fruita que ha d'acabar madurant, que no garanteixo que maduri", ha afegit, tot i que ha prioritzat un acord global més tardà en lloc de només un per a la investidura. Sigui com sigui, ha descartat llençar la tovallola i retirar-se, ja que la seva "primera responsabilitat és portar a bon port allò que el poble de Catalunya ha votat a les urnes" i intentarà "exhaurir totes les possibilitats perquè el projecte vagi endavant".

Quant als pagaments a les farmàcies, a les residències, a altres concerts o als proveïdors, Mas ha denunciat que hi ha problemes "perquè l'Estat no obre l'aixeta quan toca", més enllà de si el Govern està en funcions o no. "Teníem dificultats quan no ho estàvem, perquè el govern espanyol ha posat objectius inassumibles de dèficit a la Generalitat", ha recordat, just abans d'insistir que les conseqüències de l'asfíxia de l'Estat afecten tant els farmacèutics independentistes com els que no ho són.

stats