Mas i Duran enterren en privat la polèmica sobre l'estat propi
Després de dies de tibantor per unes declaracions del líder d'Unió qüestionant la independència, Artur Mas i Josep A. Duran i Lleida s'han compromès a fer pinya fins a la consulta d'autodeterminació.
BARCELONA.Acotar les diferències de discurs i evitar que, a les portes d'una campanya electoral, CiU projecti una imatge de divisió interna al voltant de l'objectiu de l'estat propi per a Catalunya. Amb aquests propòsits van conversar en privat el cap de setmana passat Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, segons han explicat a l'ARA diverses fonts nacionalistes.
L'entesa arriba després d'haver-se tensat la corda entre els dos socis de federació en les dues últimes setmanes. Des que la massiva manifestació de la Diada va portar Mas a prémer l'accelerador sobiranista, era obvi que CiU inclouria la fita de l'estat català entre els seus compromisos electorals. I així va ser. El diumenge 28 d'octubre, Mas i Duran van presentar plegats el programa sense exhibir cap fissura. Però dos dies abans Unió havia reunit la seva cúpula dirigent per analitzar-ne els continguts i posar objeccions d'última hora a certs aspectes del capítol sobre la transició nacional.
La maniobra va disparar les alarmes a Convergència. Però Mas i Duran, en una primera conversa a soles, van acabar posant fil a l'agulla just abans de la presentació en públic del programa, segons les fonts consultades. Dies més tard va produir-se un segon ensurt. Amb Mas de viatge oficial a Moscou, Duran va llançar missatges que es contradeien amb la línia discursiva del president de la Generalitat. A més de posar en dubte que hi hagi una majoria clara favorable a la independència, el dirigent democristià va alertar que una Catalunya separada d'Espanya tindria tots els números de sortir de la Unió Europea (UE).
A les files convergents, el malestar era notori, encara més tenint en compte els esforços del Govern per demostrar que Brussel·les no tanca les portes a Catalunya com a possible soci. L'episodi el va aprofitar l'oposició per posar el dit a la nafra de les discrepàncies entre CDC i Unió.
L'endemà, el dissabte 3 de novembre, a Oriol Pujol i Josep Maria Pelegrí els va tocar desmentir en roda de premsa qualsevol esquerda a CiU. Van guanyar temps. En les hores posteriors, dirigents de tots dos partits van mantenir contactes per reconduir la situació. Però van ser Mas i Duran els que van tornar a parlar, aquest cop per telèfon, per pacificar les aigües, en vigílies d'una campanya que arrenca divendres.
Normalitzar les diferències
La voluntat és que aquesta unitat d'acció, tot i la seva aparent fragilitat, es mantingui no només fins als comicis del 25-N sinó almenys fins a la consulta d'autodeterminació que Mas vol convocar la pròxima legislatura. CiU posarà l'èmfasi a aconseguir que els catalans puguin decidir a les urnes el seu futur, i en això s'inspira el seu eslògan electoral: "La voluntat d'un poble". Mas i Duran estan d'acord que cal respectar la legalitat, però també estan disposats a admetre "matisos", sobretot a l'hora d'interpretar la fita de l'estat català dins la UE. Mentre que CDC vol una Catalunya tan sobirana com Holanda i Dinamarca, Duran i els seus entenen que l'estat propi no exclou una confederació, que per definició es composa d'estats sobirans lliurement associats.
Justament ahir, el dia del seu 81è aniversari, Unió va difondre un manifest en què reclamava crear "estructures d'estat" a través d'un procés que no generi "frustracions".