Mas dóna per feta la votació del 9-N
El president confia que després de la consulta Rajoy es veurà obligat a negociar amb Catalunya
BarcelonaArtur Mas va donar ahir per fet que el 9-N els catalans podran votar en la consulta sobre el seu futur polític malgrat la suspensió que ha decretat el Tribunal Constitucional (TC), que preveu emetre la seva sentència ferma abans de la data de la votació, tal com va publicar l’ARA fa una setmana. Després que a la cimera de divendres a Palau els líders de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP es refermessin en la unitat i, segons els assistents, s’acordessin fórmules, encara en secret, per esquivar les prohibicions de l’Estat a exercir el dret de vot, el president va optar per enviar un missatge d’optimisme sobre la consulta, el gran objectiu polític de la legislatura. Divendres va dir: “Anem endavant i ho farem junts”; i ahir, des del multitudinari Concurs de Castells de Tarragona, no tan sols va donar per fet que els catalans votarien el 9 de novembre sinó que va pronosticar que això tindrà efecte i obligarà Mariano Rajoy a canviar de postura i negociar.
En una afirmació que va sorprendre la resta de partits, Mas es va comprometre a “anar endavant de forma correcta i positiva” i va afirmar: “Un cop hàgim votat el 9-N [el govern espanyol hauria] d’entendre el clam a Catalunya i que això, d’una manera o altra, s’ha de resoldre per la via del diàleg després que s’hagi votat”. Fins ara, va recordar, el problema ha sigut que el govern espanyol no ha negociat res, però això no justifica que “s’aturi res”. “Hem intentat donar totes les facilitats per fer-ho de mutu acord i hem topat amb un mur molt gruixut, però no podem inclinar el cap”, va avisar Mas.
Sobre el diàleg que, segons ell, s’obrirà un cop els catalans hagin votat, no en va donar més explicacions, però la idea que sempre han fet circular el seu partit i el Govern és que seria per aplicar els resultats de la consulta mitjançant un gran acord que inclogués també una reforma constitucional com la que invoca el decret de convocatòria del 9-N. El cap de l’executiu ja no demana a Rajoy que autoritzi la consulta, sinó que dóna per fet que es farà i tindrà conseqüències polítiques.
Mas seguia ahir abonat al secretisme: “No donarem pistes per no fer fàcil que ens posin tots els impediments, perquè topem amb una hostilitat molt gran i la nostra bona voluntat no s’ha correspost”, va afirmar. Al marge de la prohibició del TC, la Generalitat haurà de reprendre els preparatius aquesta setmana si vol que el 9-N es voti amb “garanties democràtiques”.
El president va negar les tensions amb ERC, que ha denunciat en privat la poca voluntat real de CiU de celebrar la consulta i desafiar l’Estat amb l’argument que el seu únic interès és anar a eleccions amb una llista conjunta per no perdre. A més, segons els republicans, no estaria clar que Mas acceptés una declaració unilateral d’independència. De fet, divendres Junqueras hauria lamentat que, després de dos anys de legislatura, se’ls assegurés que hi havia problemes tècnics per fer el 9-N. Mas va explicar ahir que hi ha “un consens bàsic”, mentre que un altre dels assistents a la reunió, l’ecosocialista Joan Herrera, reconeixia les “tensions”. “Seria naïf i ingenu negar-ho”, va assegurar. El líder d’ICV va parlar de “fórmules per evitar els obstacles”, malgrat que alguns, segons ell, no es poden salvar. De fet, ahir al vespre Quim Brugué, proposat per ICV per a la Comissió de Control de la Consulta, va renunciar al càrrec perquè no hi ha “garanties democràtiques” per fer el 9-N, segons va declarar a Elcritic.cat.
La cimera no ha servit tan sols per reafirmar-se en el camí, sinó també per girar full de les plebiscitàries, que Herrera considera “tacticisme”. Ahir en una enquesta d’ El País que donava una clara victòria a ERC un 58% dels enquestats deien que si Mas convoca eleccions pel bloqueig de l’Estat haurien de ser “normals”, mentre que el 32% avalaven fer-les amb una llista única de sobiranistes que els donés caràcter plebiscitari. La majoria (45%) es mostraven partidaris d’acatar la decisió del TC de vetar la consulta i de mirar de pactar-ne una de “legal” amb el govern espanyol, però entre els votants de CiU i els d’ERC són majoria els que opten per ignorar el TC i fer la consulta sigui com sigui (43% i 55% respectivament).
Amenaces de Fernández Díaz
El del desacatament a l’alt tribunal és un escenari que el govern espanyol torna a tenir damunt la taula. En una entrevista a El Correo el ministre de l’Interior, el català Jorge Fernández Díaz, va avisar el president de la Generalitat que “violar la llei des de les institucions” és “inconcebible” en un estat de dret, a més de ser “una irresponsabilitat política greu”. El ministre recordava que Mas sempre havia dit, tant en converses amb empresaris com amb Rajoy, que mai se saltaria la legalitat. De marc legal, però, Mas recordava que “no només n’hi ha un”.