Mas desafia el president del TC
Demanarà la recusació de Pérez de los Cobos perquè no participi en els recursos presentats pel PP
BarcelonaArtur Mas pensa esprémer al màxim el principal tendó d'Aquil·les del Tribunal Constitucional: el carnet de militant del PP que fins al 2011 va tenir el seu nou president, Francisco Pérez de los Cobos. En ple foc creuat per la recentralització i el combat contra el sobiranisme que impulsa Mariano Rajoy, la revelació de l'afiliació política del magistrat li va com anell al dit a l'executiu català per posar en qüestió totes les decisions que prengui l'alt tribunal en contra dels seus interessos. Per posar en evidència la falta de neutralitat del president del TC, tant el Govern com el Parlament van anunciar ahir que demanaran la recusació de Pérez de los Cobos almenys en els recursos que hagin estat interposats pel PP, el seu partit afí.
"És evident que la seva militància afecta la imparcialitat", va assegurar el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs. I és que, si bé arran de la sentència de l'Estatut l'any 2010 el TC ha estat assenyalat més que mai com un òrgan altament polititzat, la quota de militant que Pérez de los Cobos va seguir pagant fins i tot quan ja era magistrat del TC és per al Govern una prova flagrant que crea "estupefacció" més enllà de les fronteres espanyoles. Homs va subratllar que no deixa de ser xocant que un recurs interposat pel partit de Mariano Rajoy l'hagi de "dirimir i resoldre un militant del PP".
Ara per ara la petició de recusació està al forn dels respectius serveis jurídics del Govern i també del Parlament, però Homs va donar per fet que es presentarà perquè "políticament és difícil de justificar" l'afinitat política d'un magistrat. D'entrada, es demanarà que Pérez de los Cobos sigui apartat de tots els recursos presentats pel PP, però el Govern no descarta ampliar la petició perquè tampoc pugui intervenir en els recursos que presenti la Generalitat contra iniciatives dels populars, com ara totes les que tenen a veure amb les invasions de competències de l'Estat.
Recursos claus per dirimir
Més enllà dels conflictes competencials, el TC també té sobre la taula el recurs interposat pel PP contra la declaració de sobirania del Parlament i el recurs contra la llei catalana d'educació, que van registrar els populars l'any 2009, quan encara estaven a l'oposició. En els dos casos, va advertir Homs, hi ha una "càrrega estrictament política". A ningú se li escapa que aquest tribunal s'haurà de pronunciar sobre la llei de consultes catalana que està elaborant el Parlament i que previsiblement també serà impugnada pel govern espanyol per evitar que els catalans puguin votar sobre el futur polític de Catalunya.
El portaveu del Govern va insistir que hi ha "arguments a cabassos" perquè Pérez de los Cobos es mantingui al marge en aquests casos i va recordar que "per molt menys" va ser recusat el 2007 Pablo Pérez Tremps perquè no participés en la sentència sobre l'Estatut. El pecat d'aquest magistrat, apartat a petició del PP, era haver elaborat un informe per a l'Institut d'Estudis Autonòmics sobre la constitucionalitat de l'Estatut, abans de formar part del TC. En perdre's la majoria progressista al tribunal, el govern de José Montilla va contraatacar demanant la recusació del conservador Jorge Rodríguez-Zapata argumentant que per encàrrec de la Fundació Pi i Sunyer havia signat estudis similars als de Pérez Tremps. El ple del TC, però, va rebutjar en aquest cas la recusació.
El mur més conservador
Malgrat tot, és probable que la gosadia del Govern i del Parlament d'entrar en el cos a cos amb Pérez de los Cobos caigui en sac foradat. I és que la petició de recusació haurà de ser votada pel ple del Constitucional, que és el més conservador de la seva història amb només cinc magistrats progressistes enfront dels set de signe conservador. En tot cas, el Govern tindrà sempre un argument de pes per denunciar el biaix de les decisions del TC que vagin en contra de la seva voluntat.
La indispensable imparcialitat que defensa l'executiu d'Artur Mas no l'extrapola, però, a òrgans com la Sindicatura de Comptes, en què tots els seus membres menys un tenen adscripció política. Homs va puntualitzar que aquesta neutralitat ha de ser obligatòria en els òrgans que prenen decisions d'obligat compliment. "La Sindicatura no fa de tribunal, analitza els comptes", va dir amb peus de plom perquè no s'obri tot el meló.