Mas demana a la gent que no defalleixi en la lluita per l'estat propi

Enviat especial a Nova Delhi (Índia)Dimecres passat, uns minuts abans del debat de les esmenes a la totalitat dels pressupostos, Artur Mas no va voler incomodar el seu soci, Oriol Junqueras, d'ERC. Per això, i malgrat que l'oposició li va buscar les pessigolles per aquí, va evitar la més mínima desqualificació a una proposta d'aturada general de l'economia catalana -si Madrid frustra la consulta- que ell no veu amb bons ulls. I diumenge, ja a l'Índia i després de visitar el Memorial de Gandhi, va evitar més paral·lelismes del compte, tot i la temptació d'emmirallar-se amb els mètodes de desobediència pacífica del pare de la independència d'aquell país. I és que malgrat que les eleccions del 25-N -ahir se'n complia just un any- van debilitar CiU, en passar de 62 a 50 diputats, ell vol pilotar a la seva manera el procés cap a l'estat propi que li van encarregar les urnes. Opta per tenir una posició arbitral en el debat de la consulta i per evitar al màxim la imatge de conflicte.

Porta un any estenent la mà a Mariano Rajoy -que dialoga sobre temes que veu "legals" i prou-, assegurant que tot es farà segons la llei, catalana o espanyola. I, a la seva manera, Mas també demana sacrificis a la gent. El president i CiU consideren que hi posen el desgast i el risc, tal com constaten les enquestes, i ell reclama paciència i persistència per a un procés que "acabarà bé".

Acabarà bé, i no com diu Duran

La premsa de Madrid deia que el procés que es va posar damunt la taula després de la manifestació de l'11 de setembre del 2012, i del cop de porta de Rajoy al pacte fiscal, estava mort l'endemà de les eleccions. I Josep Antoni Duran i Lleida afirmava la setmana passada que al pas que va "acabarà malament". Des de Nova Delhi, i després de reunir-se amb representants catalans i indis de la indústria de l'automòbil, Mas li va fer una nova esmena a la totalitat en assegurar que tot "acabarà bé". Que Catalunya està fent el seu camí de manera impecable i complint els compromisos.

En aquest sentit, va fer una apel·lació a una majoria social que ha fet accelerar el procés i li dóna també un elevat grau d'imprevisibilitat perquè sigui "persistent". Segons ell, l'èxit dependrà de si "la gent hi creu i resisteix en el temps el desgast que vindrà". Sense secundar Junqueras, sí que va admetre que no es pot pensar "que això és fàcil i que si sortim al carrer ho tindrem". "Ens equivocarem", va avisar. Per això va fer una crida a "no defallir" en la demanda de la consulta per l'estat propi, perquè "si hi ha un gruix que aguanta i s'ho creu, al final podrem votar el nostre futur".

Fer les retallades "reversibles"

Per Mas l'actual moment que viu Catalunya és complex -ell parla sovint de "terreny desconegut" i l'empresa més important dels últims tres-cents anys- i "no és bufar i fer ampolles". El pròxim match ball que ha de salvar -i compatibilitzar amb unes retallades que espera que siguin "reversibles" si l'economia confirma la recuperació i el finançament millora en els pròxims mesos- és el de la pregunta de la consulta, que com la data s'ha de pactar abans de final d'any. Ahir va reiterar la seva opció de situar-se en una posició estrictament arbitral a l'espera que siguin els partits els que arribin a un acord. Ell convocarà reunions bilaterals amb els líders i al final del procés una cimera, tal com va avançar l'ARA diumenge, però no es posicionarà "fins que estigui encarrilat l'acord entre els partits". Per això els anima a buscar punts de trobada i comuns denominadors, perquè no s'entendria que no hi hagués acord en un tema com aquest. En un missatge a Junqueras i a l'ANC, però també a Unió i ICV-EUiA, que pretenen una consulta més ambigua, va advertir: "Si estirem tots la corda al final es trencarà". Ell va insistir que no l'estirarà malgrat que té clara l'opció de buscar un punt d'acord entorn de l'estat propi amb algun afegit, i que intervindrà només al final. Per escenificar l'acord o impedir que tot es trenqui de manera irremeiable.

Sigui com sigui, la prova que les coses es mouen és que, un any després de les eleccions, la pregunta i la data de la consulta d'autodeterminació són al bell mig del debat polític a Catalunya. Per ara, ERC i la CUP -i també l'ANC- han posat sobre la taula una pregunta a l'escocesa, explícita sobre la independència i amb resposta binària. I els republicans insten la resta de partits del bloc sobiranista a moure peça i a mullar-se sobre quina pregunta proposen. Els ecosocialistes, però, per ara s'hi resisteixen i passen la pilota a la teulada del president. La coordinadora nacional d'ICV, Dolors Camats, va emplaçar ahir Mas a posar sobre la taula la seva proposta de pregunta per a la consulta sobiranista, com a punt de partida per a la negociació. Camats va fer una crida ahir a no "esberlar" la unitat de les forces favorables al dret a decidir a Catalunya. Així també evitava valorar la proposta de pregunta explícita sobre la independència de l'ANC. Al seu torn, el secretari d'organització de CDC, Josep Rull, va refermar el compromís del seu partit amb una pregunta "clara, ambiciosa i inclusiva", que va deixar clar que, juntament amb la data, es faran públiques abans de finals d'any. La presidenta de l'ANC avisava ahir des de Catalunya Ràdio que tot el que no sigui preguntar "Vol que Catalunya sigui un estat independent?" seria un "frau" i Rull va respondre-hi poc després alertant que és cosa del president "generar el consens" necessari i que el ball de declaracions públiques "no hi ajuda".

El president jutja les infraestructures catalanes "de primera"

A fora de casa cal donar bona imatge. I això vol dir explicar que Catalunya té infraestructures "de primera" i en tots els àmbits perquè qualsevol tipus d'indústria s'hi pugui desenvolupar. És el que va dir Mas als representants de les cambres de comerç índies en un dia en què la delegació catalana es va repartir per fer contactes per atreure i fer inversions. El president va explicar que els catalans es queixen, però que les infraestructures no tenen res a envejar a les d'altres països, fins i tot europeus. Al matí, davant directius de les empreses d'automoció, un dels objectius estratègics de la missió comercial, va definir l'economia catalana com "la més oberta del sud d'Europa" i va traçar les diferències entre un país com l'Índia, amb un gran mercat interior, i un altre com Catalunya, que està obligat a exportar. Al vespre, i després de visitar una empresa tecnològica, va presidir una presentació turística. Al país asiàtic hi viuen 1.280 milions de persones. 400 milions viuen en la misèria però hi ha uns 90 milions de rics que representen un turisme desestacionalitzat que interessa molt al sector, que es va donar a conèixer.