Mas afina el decret del 27-S per evitar paranys jurídics
Després de la convocatòria, Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot tenen deu dies per formalitzar la coalició
BarcelonaEl dia d’avui, 3 d’agost del 2015, quedarà marcat com un dia més per a la història, sigui quin sigui el desenllaç del procés sobiranista. El president de la Generalitat, Artur Mas, signarà avui el decret de convocatòria de les eleccions del 27 de setembre. La llei obliga a dissoldre el Parlament 54 dies abans dels comicis i avui Mas ho formalitzarà, d’acord amb el compromís adquirit el 14 de gener en una cimera amb Oriol Junqueras i les entitats sobiranistes. El govern espanyol, per si de cas, ja té a punt l’artilleria jurídica per torpedinar el decret si s’hi inclou qualsevol referència que matisi el caràcter ordinari de les eleccions. No admetrà cap referència al sentit plebiscitari sobre la independència de Catalunya que vol donar-hi el Govern. Conscient d’aquest marcatge jurídic, Mas i els seus col·laboradors han afinat en les últimes setmanes el decret per llimar-ne qualsevol aresta impugnable. Serà “inatacable” jurídicament, assegurava ell mateix aquest dijous. Però aclaria que, políticament, és evident que no seran unes eleccions “normals”.
El Govern no vol donar motius a Mariano Rajoy perquè impugni els comicis. El decret l’ha cuinat meticulosament l’equip tècnic de Presidència, de la mà del’assessoria jurídica, i segons les fonts consultades seguirà la tònica dels anteriors. De fet, els decrets del 2006 i 2010 -signats per Pasqual Maragall i José Montilla, respectivament- i el del 2012 -el primer amb la rúbrica de Mas- són pràcticament idèntics. L’informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional sobre les vies jurídiques per fer la consulta, en referir-se a les plebiscitàries, recomanava seguir el mateix patró.
La lletra petita del decret
A diferència del decret de convocatòria del 9-N -que contenia sis folis amb un preàmbul, vuit articles i una disposició final, a més dels annexos-, el decret dels comicis de setembre, segons les fonts jurídiques consultades, inclourà el dia de celebració de les eleccions, 27 de setembre, i la data en què es va elegir el Parlament que queda dissolt: el 25 de novembre del 2012. També ha d’especificar el nombre de diputats que s’escolliran a Barcelona (85), Girona (17), Lleida (15) i Tarragona (18) i la durada de la campanya (15 dies), que arrencarà la nit de l’Onze de Setembre i acabarà el 25, un dia abans de la jornada de reflexió.
El president de la Generalitat és, d’acord amb l’Estatut, l’únic que pot convocar eleccions en el moment que cregui oportú, tret que hagi de capejar una moció de censura o que encara no hagi transcorregut un any des de les últimes eleccions. Tot i la solemnitat de la signatura, l’acte no podrà ser exactament igual que el del 27 de setembre del 2014, quan Mas va estampar la seva firma en el decret de convocatòria de la consulta del 9-N: ho va fer assegut al Saló Verge de Montserrat de Palau i envoltat dels màxims representants de les forces sobiranistes. Un cop signat el nou decret, el secretari del Govern, Jordi Baiget, el tramitarà perquè sigui publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
S’obre el període electoral
Quan s’hagi publicat oficialment el decret, possiblement demà, el Parlament quedarà dissolt. A partir d’aquest moment, s’obrirà l’anomenat període electoral, que inclou la campanya i que culmina amb els comicis. Durant aquest temps, el Govern mantindrà les seves atribucions, tot i que acostuma a “autolimitar-se” en les seves actuacions, indiquen fonts jurídiques. Les tasques de control legislatiu recauran sobre la diputació permanent del Parlament. Passades les eleccions, el Govern es quedarà en funcions.
En un màxim de deu dies els partits que vulguin concórrer en coalició als comicis, com és el cas de Junts pel Sí o de Catalunya Sí que es Pot, ho hauran de comunicar a la Junta Electoral, juntament amb les regles que regeixen l’aliança i el nom dels òrgans de direcció o coordinació. En el quinzè i el setzè dia després de la convocatòria, es presentaran les llistes de candidats, tants com escons a ocupar (135).
Segons fonts de la candidatura de Junts pel Sí, la setmana que ve tancaran els serrells que els queden i ho traslladaran a la Junta Electoral. Malgrat que col·loquialment es parla d’una llista conjunta entre convergents, republicans i societat civil, formalment es presentarà com una coalició de CDC i ERC, per poder beneficiar-se dels avantatges que en campanya tenen els partits amb representació parlamentària, com ara el temps en els mitjans públics i les subvencions. El mateix haurà de fer Catalunya Sí que es Pot, que gràcies a ICV-EUiA té espai mediàtic garantit. Comença el compte enrere per a la batalla electoral.