El truc jurídic del decret de Mas: Catalunya té dret a proposar canvis legals a Espanya

BarcelonaEls sis folis que ocupa el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre contenen alguns fragments calculadament pensats per posar difícil al Tribunal Constitucional (TC) poder tombar la votació. El decret, signat aquest dissabte per Artur Mas, arrenca amb un preàmbul i consta de vuit articles i una disposició final. Ja al preàmbul, el text –ja publicat al DOGC– s'esforça a remarcar l'ancoratge a la legalitat de la consulta. Aquestes en són les claus argumentals:

1. Marc legal català

El decret recorda que l'article 122 de l'Estatut reconeix a la Generalitat la "competència exclusiva" en matèria de consultes populars. D'acord amb aquest article, el Parlament va aprovar el 19 de setembre la llei de consultes populars no referendàries, que crea un instrument consultiu diferent dels referèndums (que requereixen l'autorització de l'Estat). Des que el Congrés dels Diputats va tancar la porta, el 8 d'abril, a la cessió de la competència estatal per poder organitzar un referèndum, Mas s'aferra al marc legal català per donar cobertura al 9-N.

2. Legitimitat democràtica

El preàmbul del decret recorda que la consulta del 9-N dóna compliment al "mandat parlamentari i democràtic sorgit de les darreres eleccions catalanes". La majoria parlamentària a favor del dret a decidir (formada pels grups de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP) representa l'empara democràtica al procés.

3. Sobirania catalana

També s'invoca la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener del 2013, en què s'expressava la voluntat política d'iniciar el procés per tal que els ciutadans de Catalunya puguin exercir el dret a decidir el futur polític del país, "atenent als principis de legitimitat democràtica, pluralisme i legalitat". És, però, segurament l'argument més feble, perquè el TC ja va anul·lar aquesta primavera la declaració de sobirania.

4. Al·lusió indirecta a canvis constitucionals

Un dels arguments més recurrents dels contraris a la consulta subratlla que la Generalitat no té competències per preguntar als ciutadans de Catalunya sobre la independència, perquè segons l'article 1.2 de la Constitució "la sobirania nacional resideix en el poble espanyol" i, per tant, els catalans no tindrien dret a decidir per ells mateixos el futur polític d'una part del territori de l'Estat. Per intentar neutralitzar aquesta reflexió, el preàmbul del decret introdueix un element argumental que pretén demostrar que la doble pregunta del 9-N sí que té cabuda dins la legalitat vigent.

"Entre els afers o matèries que poden ser consultats en una convocatòria a tot el territori de Catalunya, s'hi troben aquells, inclosos els d'especial rellevància col·lectiva per al país, respecte dels quals la Generalitat té la potestat d'exercir la iniciativa formal davant de les institucions de l'Estat, tal com l'hi reconeixen els articles 87 i 166 de la Constitució i l'article 61 de l'Estatut", exposa el decret.

Es tracta d'un paràgraf clau. Els tres articles invocats fan referència a la capacitat del Parlament de Catalunya per sol·licitar al govern espanyol que adopti un determinat projecte de llei, per remetre una proposició de llei al Congrés perquè hi sigui debatuda i votada o, fins i tot, per formular una proposta de reforma de la Constitució. És un intent de desmuntar el raonament d'aquells que afirmen que Mas no pot convocar una consulta sobre la independència de Catalunya: el decret deixa la porta oberta a transformar els resultats que aboquin les urnes en una proposta de reforma de l'ordenament jurídic per adequar-lo a la voluntat expressada democràticament pels catalans.

5. Caràcter consultiu

Una altra de les obsessions del Govern és no transmetre la sensació que el resultat del 9-N s'haurà d'imposar sense condicions a l'estat espanyol. En cap cas un vot majoritari favorable a l'estat propi comportaria automàticament la independència de Catalunya. Mas ha insistit que un cop hagi estat escoltada la veu dels catalans a les urnes mirarà de negociar amb les institucions espanyoles com vehicular aquests resultats. La votació del 9-N, per tant, té un caràcter consultiu, i així es reflecteix a l'article 2 del decret: "L'objecte de la consulta és conèixer l'opinió de les persones cridades a participar sobre el futur polític de Catalunya, segons els termes de la pregunta recollida a l'article 3, amb la finalitat que la Generalitat pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon".

És a dir, el Govern vol saber primer de tot si l'anhel independentista és majoritari a Catalunya, i després emprendre les negociacions pertinents amb l'Estat per mirar d'implementar aquest resultat.