Mas podrà exigir les declaracions tributàries a empreses i ciutadans

Barcelona.L'horitzó d'aquí al 9-N i més enllà està políticament cobert per una espessa boira. I, davant la perspectiva d'una consulta no acordada, els interrogants sobre la gestió de la Generalitat es multipliquen. Un aspecte que genera neguit és la Hisenda pròpia, una de les estructures d'estat més complicades d'edificar sense col·laboració estatal. ¿Com sabrà la Generalitat si ha de recaptar o tornar recursos als ciutadans en l'impost a la renda, o quin impost de societats ha d'abonar una empresa, o quin IVA se li ha de retornar, si l'Estat -que té tota la informació fiscal- no l'hi comunica? L'única opció que té és tornar a demanar aquestes dades.

Preveient que aquesta situació es pugui produir, CiU i ERC han introduït una esmena a la llei d'acompanyament dels pressupostos -que s'aprovaran aquesta setmana- que permet al Govern reclamar que s'aporti la informació. En concret, el text detalla que "els òrgans de l'administració de la Generalitat poden sol·licitar el lliurament o exigir l'aportació de declaracions tributàries si el coneixement de les dades declarades és necessari per al desenvolupament de les funcions que tenen atribuïdes". És un redactat ambigu i que no concreta quina informació fiscal específica es pot demanar, a qui, com i per a què, però fonts coneixedores de la negociació expliquen a l'ARA que precisament està pensat per donar cobertura legal a qualsevol demanda.

Així, en el pitjor dels casos, la Generalitat podria reclamar a empreses i ciutadans les declaracions tributàries de tots els impostos que recapta ara l'Estat. Si el procés s'accelerés i la Hisenda pròpia hagués de treballar amb plenitud de capacitats en un període breu sense cap suport del govern espanyol, aquesta seria una de les poques dreceres existents. I seria molt útil també de cara a calcular les prestacions d'atur o de jubilació que hauria de seguir pagant una hipotètica Seguretat Social catalana.

La mateixa esmena -ja aprovada en comissió- especifica que l'aportació de la informació fiscal es podrà fer a través de mitjans electrònics, que podrà ser utilitzada "per l'òrgan peticionari amb la finalitat per a la qual ha estat sol·licitada" -altre cop, sense especificar- i que es podrà cedir a l'Agència Tributària de Catalunya perquè vetlli pel compliment de les obligacions tributàries dels contribuents. Els detalls de la crida a aportar les dades fiscals s'haurien de detallar posteriorment pel Govern, però la cobertura legal ja s'haurà aprovat amb aquesta llei, que és el tràmit més llarg.

CiU i ERC també han inclòs un altre article a la llei d'acompanyament que habilita el Govern per "exigir, mitjançant reglament, l'aportació d'informació amb transcendència tributària quan el compliment de la concreta obligació formal estigui relacionat amb el desenvolupament d'actuacions o procediments tributaris que afectin" tributs propis, cedits o "la gestió recaptatòria dels ingressos públics de la Generalitat". Aquesta esmena, per tant, especifica que l'executiu només haurà d'aprovar un reglament per reclamar la informació i, a més, amplia l'àmbit en què en pot demanar a tot el que pugui tenir "transcendència tributària", un llenguatge també ambigu.

Cos tècnic de gestors tributaris

De fet, la llei d'acompanyament dels comptes del 2014 dedica molts apartats al reforç de la Hisenda pròpia. Per exemple, crea un cos tècnic de gestors tributaris amb l'objectiu de recaptar els tributs propis i cedits en mig any. Ara aquesta tasca està delegada fora de les capitals de província als registradors de la propietat, els quals -també arran d'una esmena de CiU i ERC- hauran de cedir la seva informació fiscal en aquest àmbit a la Generalitat.

Així, una altra esmena a la llei permet que l'Institut Català de Finances adapti la seva estructura a la d'un banc públic i se sotmeti a la normativa del Banc Central Europeu en aquest àmbit. Això permet accelerar el procés de conversió de l'ens i anar aplicant alguns dels canvis previstos en un decret llei que va impulsar el Govern sense esperar que el validi el Parlament, que ara l'està tramitant.

Mas-Colell no preveu un tracte pitjor de Rajoy per la tensió

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha descartat que el govern del PP "castigui" els catalans per haver fixat la data i pregunta d'una consulta d'independència i que aquest fet suposi un "punt d'inflexió" en les relacions econòmiques entre executius. En una entrevista al 3/24, ha opinat que l'actitud de Rajoy "no variarà gaire", perquè, segons el seu parer, "és conscient que qualsevol moviment que discriminés per raons polítiques els ciutadans de Catalunya estaria en contradicció amb el seu propi discurs de l'espanyolitat de tots els catalans". "Crec que no practicarà una política de castigar diferencialment els catalans", va insistir. Mas-Colell va precisar: "No ens tractaran ni millor ni pitjor que als valencians; crec que ens tracten estructuralment malament i conjunturalment malament". Respecte als pressupostos aprovats amb el suport d'ERC, el conseller ha admès que si la Generalitat no aconsegueix recaptar els 2.300 milions que ha previst en el capítol d'ingressos gràcies a l'"acció política [concessions i privatitzacions] i la venda d'actius", caldrà reduir despeses "perquè no es pot augmentar el dèficit". Per aquest motiu ha demanat ajuda al PSC.