L'ombra de les plebiscitàries es fa allargada a l'hemicicle: Mas en cinc claus

BarcelonaEl president de la Generalitat ha obert aquest dilluns a la tarda el debat de política general al Parlament amb una intervenció de poc més de gairebé vuitanta minuts, sense cap expresident de la Generalitat a la tribuna i en què ha evitat la claredat amb les principals incògnites polítiques. Aquestes són les cinc claus de la seva intervenció:

1. Context: L'any passat Mas arribava al debat dos dies després que el seu soci de federació, Josep Antoni Duran i Lleida, posés damunt la taula, i en paral·lel a l'estat propi que defensen Mas i CDC, la seva tercera via, que passaria per una renúncia a la independència a canvi de més competències i una reforma constitucional que acollís el dret a decidir. Enguany ho feia amb un clima també enrarit. La manca de consens sobre el pla B a seguir (acatar o no) si el Tribunal Constitucional tomba la consulta del 9-N i la confessió d'evasió fiscal de Jordi Pujol (aquest dilluns declarava a l'Audiència Nacional el seu fill gran Jordi Pujol Ferrusola pel suposat cobrament de comissions il·legals) marcaven les hores prèvies.

2. Unitat i plebiscitàries: Mas ha deixat per al final el tema més espinós, què cal fer si el TC suspèn la llei de consultes i el seu decret convocant la consulta del 9-N en els termes pactats amb CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. I no s'ha mullat, de nou ha recorregut a les ambigüitat del 'convergentès', un particular llenguatge que fa anys feien servir a CDC per referir-se a l'horitzó nacional de Catalunya. Demà, quan l'interpel·lin Oriol Junqueras i David Fernàndez, tindrà més complicat escapar-se'n però avui n'ha tingut prou amb reiterar que el consens és, en sí, un patrimoni i que caldrà decidir de forma conjunta què fer. És el mateix que va fer quan es discutia sobre la data i la pregunta de la consulta el desembre passat. Aquell cop se'n va sortir amb un gran acord. En privat el president ha afirmat que és partidari de no fer la consulta si el TC no l'autoritza, però dirigents del seu partit, com Josep Rull, volen esgotar la possibilitat de fer-la amb la legalitat catalana i altres, com Santi Vila o Unió en pes, opten per acatar. "El consens és com una figura de porcellana fina que cal saber cuidar amb delicadesa i mans suaus", ha afirmat. Mas confia que el 9-N es voti "amb garanties" i tot seguit ha recordat que li "agradaria" que la legislatura arribés fins al 2016 "si es pot". Donava a entendre, doncs, que si no hi ha consulta és possible que no hi hagi altra sortida que unes plebiscitàries. Com a consol, i advertència als que estan temptats de forçar les coses, ha fet una crida a aprofitar "el català il·lusionat", que ha deixat enrere "el català emprenyat".

3. Oportunitat espanyola: En un missatge adreçat a Espanya, i tot i que sense fer cap picada d'ullet a la tercera via, el cap de l'executiu ha lamentat –i també mostrat perplexitat– perquè dos anys després que ell comencés el seu pols per l'estat propi Rajoy encara no hagi pres cap iniciativa més enllà de dir no a la consulta, al pacte fiscal o al compliment de l'Estatut. De fet, de les 23 peticions concretes que Mas va fer a Rajoy a la seva entrevista del passat juliol per, dins del marc constitucional, millorar la relació entre Catalunya i Espanya no n'hi ha ni rastre. El president lamenta que les lleis s'usin com a "mur de contenció" de les aspiracions dels catalans i no com una eina per resoldre l'afer català, que ajudaria a resoldre'n molts altres a Espanya. No es va, ha dit, a un xoc de trens, sinó que els dos trens van en vies paral·leles i cada cop s'allunyen més.

4. Piles posades: Mas s'ha distingit poc de Mariano Rajoy a l'hora de ser triomfalista. Des de la xifra macro, la de les exportacions o la reducció de les xifres d'atur, com les més micro, com ara la reducció del consum d'aigua per habitant i dia (fins als 114 litres enfront els 140 de la mitjana espanyola). El president ha volgut deixar clar que Catalunya ha fet els deures i que comença a veure'n els resultats. I ho fa perquè, segons ell, està "amb les piles posades" i això permet, a banda de no retallar més, cosa que ja no es pot fer segons ell, revertir algunes situacions doloroses com ara la retirada de la paga extra als funcionaris.

5. Els frens: En el seu discurs Mas ha indicat una vegada i una altra que, fins on ha pogut ("tenim més possibilitats que defectes"), Catalunya ha fet les coses bé i per això les coses que depenen de la Generalitat, com la sanitat, l'educació o les universitats, tenen una bona acceptació ciutadana. I si hi ha un fre, és l'estat espanyol i les seves polítiques gens dissimulades de recentralització. A la mà negra de l'estat, que impedeix al Parlament legislar amb competències plenes en àmbits transcendents com l'educació o la fiscalitat, s'hi suma l'ofec financer o la situació europea, agreujada per la crisi diplomàtica amb Rússia. Uns frens que segons ell esgoten el seu marge per prendre decisions.