Política06/01/2016

Mas fa culpable la CUP d’haver de tornar a les urnes

El president en funcions lamenta la falta de “sentit de país” dels cupaires i dilluns signarà el decret d’eleccions si no hi ha canvis

Joan Rusiñol
i Joan Rusiñol

BarcelonaSi no hi ha un gir inesperat, dels que només solen passar a les pel·lícules, dilluns vinent Artur Mas donarà per acabada la legislatura més curta de la Catalunya autonòmica i signarà el decret de noves eleccions, molt probablement per al 6 de març. El cop de porta de la CUP a investir-lo president ha fet inoperativa la majoria -per primera vegada a la història- de diputats independentistes. Encara queden quatre dies de marge per arribar in extremis a un acord, però el fons i el to de les paraules d’ahir del president de la Generalitat en funcions evidencien que el país s’aboca de nou a les urnes.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Mas va comparèixer l’endemà d’analitzar la situació amb el partit i just després de “parlar amb calma” del moment polític amb el seu govern. A la mateixa hora, al Parlament, Junts pel Sí (JxSí) provava de fer pinya, després de constatar-se que, arribats a aquest punt, Convergència i Esquerra ja han posat en marxa estratègies diferents. El missatge de la coalició va ser insistir en la necessitat d’exhaurir els terminis -“fins que no soni el xiulet tenim l’obligació d’intentar-ho”, va dir Raül Romeva- i, per això, va acceptar una última reunió amb l’esquerra anticapitalista i les entitats sobiranistes. Sense moure’s ni un mil·límetre, els cupaires havien demanat per carta la trobada amb JxSí, mentre que l’ANC havia proposat la cimera per frenar l’horitzó electoral.

Cargando
No hay anuncios

La predisposició a reunir-se, però, té escasses possibilitats de capgirar la situació. La CUP manté el veto a Mas -de fet, l’esquerra alternativa ja mira cap a les altres formacions d’esquerres pensant en els comicis- i JxSí no pensa canviar de candidat. Un atzucac que porta a haver de votar de nou, mig any després del 27-S. Un plebiscit que va deixar en el 48% dels vots les dues llistes obertament independentistes.

El president en funcions va explicar ahir per què, des del seu punt de vista, la primera força de la cambra ja no pot fer més “concessions”, després de tres mesos de negociacions intenses per avançar en el pla de xoc social -que s’aplicarà en la mesura que sigui possible encara que no hi hagi investidura-, la ruptura amb l’Estat i el procés constituent. Segons Mas, cal dir prou a les exigències de la CUP per dos motius. El primer és d’“eficàcia”: el procés sobiranista necessita també les classes moderades i el vot centrista que representa tradicionalment CDC i, per tant, és “un error de proporcions gegantines” provar d’imposar “vetos” en comptes de sumar. La segona és una qüestió de “dignitat”: “La presidència de la Generalitat no és una subhasta de peix”, va alertar el president. Mas admet que l’avançament electoral no és l’opció desitjada però que, justament per “salvar el procés”, ERC, CDC i els parlamentaris independents ja no poden cedir més, inclòs l’eventual canvi de candidat a la presidència que reclamen els cupaires. D’aquesta manera deixava clar per què no pensa fer un pas al costat ara i per què, com va avançar dilluns, té ganes d’entomar el repte que ve.

Cargando
No hay anuncios

Gabriel respon a les crítiques

A l’espera que s’esgoti el termini legal per investir-lo, Mas va aprofitar la compareixença davant la premsa per fixar el seu relat del que ha passat aquests mesos. Per primera vegada, el president va carregar amb duresa contra l’actitud que ha mantingut la CUP. O, segons va matisar, la meitat de l’organització, i va agrair l’actitud dels que van estar a favor de tirar endavant el mandat del 27-S, personificant-la en el dimitit Antonio Baños. Mas va reconèixer “l’error” seu i de Junts pel Sí d’haver “confiat en el sentit de país” de la CUP. Creu que els d’Anna Gabriel han prioritzat la ideologia en l’eix dreta-esquerra: “Només amb la gent que vol fer la hiperrevolució de les superesquerres no arribem ni a la cantonada”, va alertar.

Cargando
No hay anuncios

Gabriel hi va respondre a la tarda criticant “l’agressivitat” de Mas, les paraules del qual va qualificar de “frontistes i fratricides” i que va considerar una “falta de respecte”. “Com a mínim se situa en el terreny de la provocació”, va afirmar la diputada. Un intercanvi dialèctic que posa de manifest fins a quin punt estan erosionades les relacions entre uns i altres, mentre la boira preelectoral comença a tapar els missatges que encara reclamen aprofitar el termini fins a l’últim minut per continuar negociant. Fins dilluns se sobreposaran dos plans: un intent de tots els actors de començar a delimitar l’espai electoral propi i una necessitat de no ser el primer a tancar amb pany i forrellat les possibilitats d’entesa. La batalla pel relat penalitza el que s’aixeca primer de la taula, si bé l’esperança d’entesa és ja molt prima. Per això, els cupaires, en un comunicat, van negar l’immobilisme de què se’ls acusa i van insistir en el fet que ara la pilota torna a ser a la teulada de JxSí.

No buscarà altres socis

Cargando
No hay anuncios

Un cop es confirmi oficialment que s’avancen eleccions, serà el torn de resoldre algunes incògnites que ja comencen a esbossar-se, com per exemple si CDC i ERC han de repetir la fórmula de la llista conjunta o fins a quin punt és millor buscar per separat el triomf en l’espai del centredreta i del centreesquerra independentista, respectivament. Mas ahir no va voler entrar en aquest tipus de qüestions, però ja va alertar que no hi ha marge per a girs de fons perquè “no hi ha un projecte sòlid alternatiu” al sobiranisme. És per aquest motiu que tampoc no es planteja sondejar una nova parella de ball per no haver de dependre de la CUP. El president va provar de vendre una imatge d’unitat amb Oriol Junqueras, que ha emplaçat amb vehemència CDC i la CUP a entendre’s. Mas només li va recordar que la negociació és cosa de tots, també d’ERC.

Amb la seguretat que ha tingut més paciència que Job, segons va dir, Mas enfila un camí a les urnes que sembla inevitable.