Mas congela la seva fundació

BarcelonaQuan el gener del 2016 va deixar la Generalitat, empès per la CUP a fer un pas al costat, Artur Mas va fixar-se un doble objectiu a l’horitzó: treballar en la refundació de Convergència -que acabaria donant pas sis mesos després a la creació del PDECat- i impulsar una plataforma externa al partit que ajudés a eixamplar l’espai polític de l’antiga CDC. Amb el temps, aquest segon projecte, que volia emular en part el que el 2007 va ser la Casa Gran del Catalanisme, va anar virant, fins al punt que el novembre del 2016 el consell nacional del PDECat va donar llum verda a la posada en marxa d’una fundació que havia de recollir la llavor d’aquella plataforma. Avui, però, vuit mesos després, el que havia de ser un dels grans projectes de Mas segueix congelat.

La primera vegada que l’expresident va posar sobre la taula aquest projecte va ser en un consell nacional de Convergència el febrer del 2016. Un mes després de deixar el Palau de la Generalitat, Mas va defensar la necessitat d’acompanyar la creació del nou partit amb l’impuls d’una plataforma que facilités les sinergies amb persones independents. Des de l’oficina al Palau Robert de Barcelona, Mas i un equip de col·laboradors van començar aleshores a perfilar aquest projecte i es van multiplicar les converses amb persones que podien ajudar a tirar-lo endavant. Així, es va comptar ben aviat amb noms com el de Ferran Mascarell i els diputats de Junts pel Sí Germà Bel, Josep Maria Forné i Oriol Amat, que van mantenir converses amb Mas sobre com veien la creació d’una plataforma -ja començava a dibuixar-se l’opció que finalment fos una fundació- a l’entorn de l’expresident.

A poc a poc, però, la plataforma de Mas va anar acostant-se al PDECat. Fins al punt que el novembre d’aquell mateix any, al primer consell nacional de la nova formació, l’expresident va traslladar als quadres del partit el detall de com havia de ser finalment el seu projecte personal. De parlar-se d’una plataforma molt vinculada a la figura de Mas es va passar a parlar d’una entitat que aspirava a convertir-se en el “ think tank de referència a Catalunya en tres anys” i que havia d’ajudar el PDECat a tornar a ser “pal de paller”.

Tot i estar a l’òrbita del partit, la fundació conservava la voluntat de convertir-se en un instrument capaç d’aplegar personalitats d’altres sensibilitats sobiranistes. Per això el consell nacional del PDECat va autoritzar que els representants de la formació fossin minoria al patronat d’una entitat que tampoc havia de tenir cap vincle financer amb el partit. En concret, segons va explicar més tard el mateix Mas en una entrevista a l’ARA al febrer, el PDECat designaria el 40% del patronat mentre que la resta estaria format per persones alienes a la formació.

En fase d’hibernació

Tot i això, un any i mig després que Mas hagués parlat de la plataforma per primera vegada, el projecte encara no ha vist la llum. Diversos dirigents del PDECat consultats admeten que fa temps que no hi ha notícies sobre la fundació, i mostren dubtes sobre si s’acabarà duent a terme. “Està en fase d’hibernació”, apunten fonts properes a l’expresident, que neguen, però, que sigui un projecte enterrat. De fet, l’entitat ja té nom -es dirà Cat-Link, en al·lusió a connectar Catalunya- i sí que s’han produït algunes reunions aquests últims mesos -la darrera, el 12 de juny- de persones que podrien acabar formant part del patronat de la fundació, com ara el conseller d’Empresa Santi Vila, Ferran Mascarell, l’advocat Heribert Padrol i la directora de la Institució de les Lletres Catalanes Laura Borràs.

El temps passa, però, i la fundació segueix sense constituir-se. El referèndum de l’1-O i el futur judicial de Mas -en el punt de mira del Tribunal de Comptes i pendent de com resol el Suprem el recurs del 9-N- ho condicionen tot.