FINANCES DE LA GENERALITAT
Política02/08/2013

Mas-Colell haurà de retallar 400 milions més

L'Estat avança que el dèficit real català del 2012 puja fins al 2,17% i caldrà ajustar 3.000 milions aquest any

Roger Tugas
i Roger Tugas

Barcelona.El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va assistir dimecres al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) esperant rebre un dèficit d'almenys un 1,8% per al 2013, però va sortir-ne enfurismat i amb només un 1,58%. Això ja l'obligava a fer ajustos per valor de 2.600 milions d'euros per corregir el dèficit de l'1,96% amb què teòricament es va tancar el 2012. L'escenari, però, és encara més negre. El dèficit real de la Generalitat de l'any passat és encara més elevat. Així ho recull el pla econòmico-financer català que va aprovar el mateix CPFF de dimecres. Les dades actualitzades de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat el situen per ara en un 2,17%, tot i que fins al setembre no es coneixeran les definitives. Com que cada dècima significa un ajust de 200 milions, Mas-Colell ja ha de preveure prop de 3.000 milions en retallades.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tanmateix, els optimistes sempre podran veure el got mig ple. I és que les tisores del Govern, amb un escenari fins a aquesta setmana d'un sostre de dèficit de l'1,3%, retallaven encara a més velocitat, cosa que farà que el segon semestre els ajustos es redueixin respecte al primer. Així ho recull també el pla econòmico-financer, que el ministeri d'Hisenda va penjar ahir a la seva web. Segons s'hi detalla, Mas-Colell estava executant uns pressupostos que preveien ajustos per valor de 3.502,8 milions d'euros: 857 milions a través d'increments d'ingressos i 2.645 milions amb retallades de despesa. El primer semestre de l'any ja s'havien ajustat 1.882 milions. Per tant, fins al desembre faltaria encara reduir el dèficit en només 1.118 milions.

Cargando
No hay anuncios

El mateix pla de reequilibri preveu també un increment notable del deute de la Generalitat. Així, si el 2012 es va tancar amb 50.489 milions de deute, el Govern preveu que el 2013 aquesta quantitat "podria assolir un import entorn els 65.500 milions d'euros". I això, esclar, repercuteix en el cost dels interessos del deute, que creixen any rere any. Per aquest concepte l'executiu preveu gastar 2.070 milions el 2013, mentre que el 2012 va suposar una despesa de 1.864 milions.

Menys venciments el 2014

Cargando
No hay anuncios

Malgrat tot, de cara al 2014 hi ha algun motiu per respirar: es redueixen enormement els venciments de deute que tant han angoixat la Generalitat els últims anys i l'han fet tan dependent de mecanismes estatals com el Fons de Liquiditat Autonòmica. Segons el pla econòmic, l'executiu afrontarà el 2013 venciments de deute per valor de 16.619 milions, mentre que per al 2014 els previstos es queden en 6.375 milions. Fins a 10.000 milions menys.

Això no impedeix que, per complir amb l'1% de dèficit que ha imposat Hisenda a totes les comunitats autònomes per al 2014, es prevegin ajustos extres d'entre 1.700 i 2.200 milions, segons quant es redueixin les transferències de l'Estat a Catalunya. Tot i la magnitud del repte, Mas-Colell es va reafirmar ahir a TV3 en la intenció de complir amb aquesta exigència sense fer cap més retallada l'any que ve i, per tant, "gastar el mateix" que el 2013.

Cargando
No hay anuncios

"Per complir aquest objectiu hem de generar ingressos addicionals", va avisar el conseller, un horitzó pel qual treballa des de ja. I va avançar per on aniran els trets. Per una banda, vol ser exigent amb l'Estat i reclamar-li els deutes arran dels reiterats incompliments de la disposició addicional tercera de l'Estatut -que fixava un mínim d'inversions a Catalunya- i l'aplicació el 2014 del nou finançament, que el govern central ajorna per al 2015. D'altra banda, Mas-Colell buscarà crear recursos propis "amb una política imaginativa i amb ingressos possiblement extraordinaris".

Sigui com sigui, el Govern no s'ha recuperat encara de la indignació generada pel dèficit imposat. Tenia tan coll avall que seria superior que el seu pla econòmic sols preveia dos escenaris: un sostre del 2,17% o, en el pitjor dels casos, de l'1,8%.