Mas treu pit pel rol de CDC en el 9-N

BarcelonaAmb un nou lema al darrere pensat per insuflar autoestima als quadres i a les bases del partit -“Som convergents!”-, Artur Mas va reivindicar ahir el paper central de CDC en el procés durant el consell nacional, que va servir per donar el tret de sortida a la refundació de les sigles fundades per Jordi Pujol fa quaranta anys. “Som al centre, fent de paret mestra”, va assenyalar el president de la Generalitat, ahir amb el to de veu més elevat que de costum. “Als que ens veuen amb ferides al cos els hem de dir que és perquè portem la part principal del combat del país”, va considerar Mas. Després del cop moral de la confessió de Jordi Pujol -va ser el primer consell nacional del partit després del sotrac del 25 de juliol-, Convergència es mira el futur amb la vista posada en el 9-N i en la consecució de la independència. Una paraula que Mas no diu però que ja és habitual en les intervencions dels líders del partit.

L’estat independent és, precisament, una de les parts fonamentals del full de ruta de la refundació que planegen els dirigents de CDC. Josep Rull, ahir escollit coordinador general del nou comitè de direcció de la formació amb un 92% dels vots a favor dels quadres de la formació, va argumentar que Convergència busca ser “un nou partit” per a un país “que volem independent”. Mas, més metafòric, va mirar d’aixecar l’ànim de la maquinària convergent amb un toc d’èpica: “Estem dempeus, no ajupits. Tenim moltíssimes ganes de fer el cim des del qual podrem contemplar la llibertat després de 300 anys”. No falten dirigents del partit que, en privat, ja anteposen l’èxit del procés a l’èxit del partit, encara que això suposi posar en risc la seva supervivència.

Entre el congrés i Pujol

La pregunta clau de la refundació, a banda del futur nacional, és com allunyar-se de l’ombra de Pujol, pare fundador del partit. Els dirigents convergents parlen de regeneració, però això no es veurà fins al pròxim congrés extraordinari. Ahir, a porta tancada, ja hi va haver debat sobre quan fer-lo, i van transcendir dues posicions: abans de les eleccions municipals del maig o després. Els representants de la JNC van explicar que faran primàries per escollir el seu pròxim president, i van apostar per “eixamplar la base” decisòria dels lideratges convergents.

Mas no es va poder escapar de pronunciar el nom de l’expresident. Després d’enumerar les dificultats dels últims anys -els atacs a l’autogovern, l’asfíxia financera i l’herència del tripartit-, el president va sostenir: “Per si faltava alguna pedra a la motxilla, a finals de juliol vam rebre aquell comunicat de Pujol”. La direcció observa amb decepció i temor el fet que l’expresident només pensi en lògica judicial i s’hagi desentès dels efectes del seu afer en el partit, però volen girar full. “Els que veuen en aquest cas una oportunitat d’acabar amb CDC, no se’n sortiran”, va advertir Rull.

El front de Cospedal

Mas va voler agrair als partits catalans que tanquessin la porta al front antisobiranista que va proposar la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, per fer front a la consulta. “Que no us faci por. Benvingut sigui un front per votar no el 9-N, el respectarem. Però el que no permetrem és un front per no poder votar a la consulta”, es va exclamar Mas. Va ser quan es van registrar els decibels d’aplaudiments més alts de la jornada convergent.

No hi ha cap discurs del president que deixi de banda una crida a la unitat. En una sentència que es pot interpretar com un avís a ERC, però també de portes endins a CiU, va alertar que “el màxim consens polític és la baula més feble de la cadena”. I va afegir que la conseqüència del càlcul partidista no és estar al Govern o a l’oposició, sinó “enfonsar el país”. Mas s’ho juga tot a un 9-N que ja està en la fase decisiva.

ERC avisa que segons l’acord no hi ha excuses per no votar

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va assegurar ahir: “Ni el Tribunal Constitucional (TC) ens donarà motius per no votar”, en relació amb el possible veto de l’Estat a la consulta del 9-N. “No hi ha cap excusa ni cap motiu que no ens permeti votar el 9-N”, va dir apel·lant al fet que el Govern assegura tenir-ho “tot a punt”, al mateix temps que afegia que la consulta “rau en la sobirania popular, i això és inqüestionable, fins i tot per al TC”. Rovira va fer una crida a “mantenir la força” i a “no abonar-se” als dubtes. “No ens podem permetre especular sobre el que depèn de nosaltres, perquè tot està preparat i no hi ha excusa per no votar”, va dir. La número 2 dels republicans va insistir en el fet que la consulta és “legal i acordada”, perquè es basa en la llei de consultes catalana i en un pacte entre sis forces polítiques. Rovira va apel·lar també a la “legitimitat política i jurídica” del 9-N. Va posar èmfasi en el “mandat democràtic del poble”, “l’acord polític amb el màxim suport al Parlament” i els “esforços per acordar la consulta amb l’Estat”. Jurídicament, Rovira va asseverar que “la consulta només depèn del Parlament”.