Mas assumeix davant l'Audiència Nacional que va ser ell qui va proposar Osàcar com a tresorer de CDC

Viloca es desvincula del suposat blanqueig i assegura que Gordó no estava per sobre dels tresorers

Mas assumeix davant l'Audiència Nacional que va proposar Osàcar per tresorer de CDC
Marc Toro
26/10/2020
3 min

BarcelonaEl canvi d'estratègia judicial de l'extresorer de CDC Daniel Osàcar (2005-2010) s'ha convertit en un maldecap per als principals dirigents de l'extint partit, que s'esforcen en donar explicacions i desmarcar-se de tota acusació de presumpta corrupció. L'expresident de la Generalitat i ex secretari general de Convergència Artur Mas, que la setmana passada ja va negar haver donat instruccions per al suposat blanqueig de capitals que investiga l'Audiència Nacional, també ha volgut minimitzar les responsabilitats de l'exconseller Germà Gordó, exgerent de la formació convergent, en un escrit remès a l'Audiència Nacional.

Segons ha avançat El Mundo i han confirmat a l'ARA fonts pròximes a l'expresident, Mas assumeix personalment en el text la responsabilitat de designar Osàcar com a tresorer de CDC i indica que el seu càrrec depenia d'ell i no de Gordó. En el document, incorporat a la causa per l'advocat de l'exconseller de Justícia, Cristóbal Martell, Mas assegura que, segons els estatuts del partit el 2005, la competència per proposar el responsable de finances, així com el gerent, era del secretari general, i que va ser ell qui va proposar Osàcar per al lloc de tresorer i després va ser el consell nacional qui, amb la seva votació, el va nomenar.

Les explicacions de Mas arriben després que dimarts passat l'extresorer situés Gordó com a responsable últim del suposat sistema de blanqueig de capitals a través de Convergència que investiga l'Audiència Nacional en una peça separada del cas 3%. Osàcar, que va assegurar que Gordó li ordenava pagaments a alts càrrecs que prèviament havien fet donacions al partit, també va insinuar que el mateix Mas n'estava al corrent. Si bé va admetre que no en té cap prova material, va recordar que Convergència era un partit molt jerarquitzat i que l'expresident despatxava diàriament amb Gordó, citat a declarar divendres com a investigat pel jutge José de la Mata.

Mas no es refereix a aquesta acusació velada en el seu escrit, però sí que deixa clar que "en cap moment" Gordó li va proposar Osàcar per al càrrec. "Proposar Osàcar va ser una decisió personal meva i en cap moment Germà Gordó i Aubarell em van proposar aquesta persona", escriu Mas al document enviat a l'Audiència. Segons Mas, tant l'exgerent com l'extresorer "tenien competències diferents i retien comptes davant el secretari general de CDC, el comitè executiu nacional de CDC i el consell nacional de CDC".

Ni Gordó ni Mas: Oriol Pujol

En una línia semblant s'ha expressat aquest mateix dilluns Andreu Viloca, que va substituir Osàcar com a tresorer el 2011. En una declaració per videoconferència davant l'Audiència Nacional, ha contradit la versió del seu predecessor i ha assegurat que Gordó no estava per sobre dels tresorers en l'estructura jeràrquica, sinó en paral·lel. També ha deixat clar que els temes econòmics no els duia directament Mas com a secretari general, sinó que més aviat es tractava amb el comitè executiu directament i que, de fet, si hi havia algun tema important s'abordava amb el secretari general adjunt en aquell moment, Oriol Pujol.

Viloca, amb tot, ha assegurat que mentre ell va ser el responsable financer del partit no hi va haver, o almenys ell ho desconeixia, cap finançament irregular i que no li consta que alts càrrecs de la formació fessin importants transferències i rebessin a canvi diners en metàl·lic pel mateix import. La peça separada del blanqueig de capitals es va obrir l'abril passat contra dotze ex alts càrrecs de CDC per haver fet donatius que, suposadament, després els eren retornats en metàl·lic per blanquejar diner negre, procedent de comissions d'empreses. Entre els investigats també hi ha els exconsellers Felip Puig, Irene Rigau, Jordi Jané i Pere Macias, així com l'exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo; l'alcaldessa de Calella Montserrat Candini i Eduard Freixedes, director dels serveis territorials del departament d'Interior a la Catalunya Central.

stats