Mas atribueix el judici a una represàlia de l’Estat pel 9-N

BarcelonaEl judici del 9-N està vist per a sentència. La vista que, en paraules de Carles Puigdemont, situava l’estat espanyol “en temps de descompte” va acabar ahir amb els al·legats dels acusats, que van declarar-se innocents i que, per boca de l’expresident Artur Mas, van atribuir el que s’ha viscut aquesta setmana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a una represàlia de l’Estat per l’èxit del procés participatiu. S’acabaven així cinc dies frenètics als jutjats que han evidenciat la fi de l’ operació diàleg i han confirmat al sobiranisme que pot comptar amb la mobilització popular de cara al tram decisiu del procés.

Per a la història queda ja la imatge d’un expresident i dues exconselleres al banc dels acusats. Una fotografia que el govern del PP podrà exhibir entre els seus per presumir d’haver respost al “desafiament” que per a ells va suposar el 9-N, però que serveix també a la vegada per esperonar el sobiranisme de cara al que ha de venir. A l’espera d’una sentència que l’advocat de Mas, Xavier Melero, va avisar que tindrà conseqüències “polítiques i socials immediates”, lluny d’acovardir-lo, el judici ha refermat el Govern en el seu compromís de celebrar el referèndum abans de la tardor.

En un altre gest simbòlic, tot just acabat el judici el carilló del Palau de la Generalitat va rebre els acusats -i també Francesc Homs, que a final de mes afronta el seu propi judici davant del Tribunal Suprem-, amb els acords de Grândola vila morena, la cançó que va donar pas a la Revolució dels Clavells fa 42 anys a Portugal. “El poble és qui més ordena”, era el missatge implícit d’una posada en escena que pretenia deixar clar que, tot i el risc d’inhabilitacions, l’executiu català té intenció de continuar complint el mandat de les eleccions del 27-S.

Precisament l’obediència als mandats parlamentaris va ser un dels arguments que les defenses dels tres acusats van tornar a posar ahir sobre la taula en l’última jornada del judici. Una jornada que -després de tres dies veient passar testimonis- va brindar a Mas, Ortega i Rigau l’oportunitat de defensar-se amb un últim al·legat en què tots tres van negar haver comès cap delicte de desobediència i prevaricació.

“Plantar cara” a Rajoy

“No vam desobeir el TC, vam plantar cara al govern espanyol”, va resumir Mas, que va tornar a proclamar-se “màxim responsable polític” d’haver ideat i impulsat el procés participatiu que va substituir la consulta del 9-N. L’expresident no es va apartar en cap moment de la tesi que el judici té motivacions polítiques i el va atribuir a l’“immens error” del govern espanyol de voler “convertir en delicte” un procés participatiu que va reunir 2,3 milions de catalans. “No som aquí per haver desobeït cap tribunal, som aquí per l’èxit del 9-N”, va concloure l’expresident, que, ja des del Palau de la Generalitat, va dir que ara “la democràcia espanyola és una mica més petita”. Des de la Sala Torres-García -la mateixa on va anunciar el seu pas al costat-, Mas ho va aprofitar també per treure’s l’espina de les crítiques de la CUP per no haver assumit que el 9-N es va desobeir. “Estaria mentint”, va afirmar, i va defensar una manera de fer basada “a no fer-se el milhomes, però ser conseqüent fins a les últimes conseqüències”.

En la mateixa línia de l’al·legat fiscal de Mas, Ortega i Rigau van defensar davant del tribunal que no es va cometre cap delicte el 9-N. “Donar la veu a la gent no és cap acte criminal”, va dir l’exvicepresidenta, que va explicar que el procés participatiu del 2014 és el dia en què més ha sentit que honorava la seva “condició de servidora pública” i, com els seus companys, va negar que s’amagui darrere dels voluntaris. L’última paraula va ser per a Rigau, que va descartar que el Govern desobeís el TC el 9-N, i va lamentar que pugui ser inhabilitada per la democràcia quan ni tan sols el franquisme la va “depurar”.

Tots tres van reblar així els arguments que abans havien desplegat les seves defenses, que van esforçar-se a introduir un dubte raonable en el tribunal a través d’una pregunta: per què havia d’aturar el Govern el 9-N si ni el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ni els tribunals van fer res per aturar-lo?

Aquest va ser el principal argument que les defenses van utilitzar com a ariet per enderrocar l’extens informe del fiscal: que no es pot parlar de desobediència i prevaricació perquè ni el govern espanyol ni la justícia van fer tot el que tenien a l’abast per notificar al Govern que podien incórrer en un delicte. Així, Melero va recordar que el TC no va notificar personalment a Mas, Ortega i Rigau la suspensió -tot i que l’advocat de l’Estat ho va demanar- ni va respondre a la petició d’aclariment que li va fer el Govern. Tampoc l’Estat, van dir, va fer res perquè s’executés la suspensió.

En aquesta falta de resposta rauen moltes de les esperances de ser absolts dels acusats, i per això els tres advocats hi van fer especial incidència. Segons Melero, el fet que Mas no rebés els avisos i requeriments previs i reiterats que acostumen a enviar les autoritats judicials invalida que es parli de desobediència, i condemnar-lo per això suposaria un precedent sobre com s’interpreta aquest delicte a l’Estat. “No es pot desobeir allò que no és requerit”, va avisar.

Els tres advocats van esforçar-se també a desmuntar l’acusació de prevaricació -el delicte que més contribueix a elevar la pena-. Per això les defenses van insistir a negar que el Govern de Mas deixés d’actuar per impedir el 9-N i, en paraules de l’advocat d’Ortega, Rafael Entrena, van argumentar que “les mesures cautelars no poden produir efectes d’impossible reparament” com ara l’anul·lació de la celebració del procés participatiu.

“La mort política dels acusats”

Tanmateix, si hi ha un fet que van denunciar les defenses va ser el rerefons polític que hi ha darrere del judici, i que al seu parer s’evidencia amb el fet que des de Madrid -en el que Entrena va definir com “la querella del pont aeri”- s’obligués els fiscals catalans a replantejar-se la seva opinió inicial d’absència de delicte. “El govern espanyol vol la mort política dels tres acusats”, va resumir l’advocat de Rigau, Jordi Pina.

Tot plegat després que, en una intervenció inusual, el fiscal Emilio Sánchez Ulled situés també el judici en el terreny polític en culminar la presentació del seu exhaustiu informe amb una defensa de la independència dels fiscals. “Aquest judici també és democràcia”, va etzibar després de negar que el govern espanyol dirigeixi la fiscalia. Un argument reblat més tard pel portaveu del govern espanyol, que va apuntar que “allà on els tribunals no són independents o no existeixen, no hi ha ni democràcia ni llibertat”.

Tot i que Puigdemont va reiterar ahir que “el govern espanyol és a temps de rectificar i dialogar”, el judici del 9-N allunya encara més la possibilitat d’un acord per a la celebració del referèndum. La sentència, quan surti, pot acabar d’accelerar un procés que ja ha entrat “en temps de descompte”.