Mas assegura que el judici del 9-N és un "avís als navegants" pel referèndum previst el 2017

BarcelonaDesprés d'una setmana de judici pel 9 de novembre, aquest dilluns l'expresident Artur Mas torna a ser a l'escena mediàtica. En una conferència a l'Ateneu Barcelonès, amb el nom "Les urnes a judici", Mas ha compartit escenari amb l'exconseller de Presidència i el diputat del Partit Demòcrata al Congrés, Francesc Homs, que s'asseurà al banc dels acusats el 27 de febrer pel procés participatiu.

L'expresident Mas ha advertit que el judici del 9-N és un clar "avís als navegants" pel referèndum previst aquest 2017, que el Govern de Carles Puigdemont vol fer vinculant. Per a Mas, la querella de la Fiscalia pel procés participatiu és una exhibició del que vindrà si es "desafia l'Estat", ja que a parer seu si es posen les urnes "com a mínim" hi haurà una querella del ministeri públic per desobediència i prevaricació.

És per això que Mas ha receptat "convicció forta", "objectiu clar" i "actuar d'una manera" per "guanyar" la partida de cara el referèndum d'enguany. En tot cas, ha dit que si finalment la ciutadania de Catalunya pot votar en un referèndum vinculant ja serà una "victòria", perquè el que es nega "no és només la independència" sinó també el reconeixement de Catalunya. A parer seu, la clau és "unitat" i "mobilització" i ha assegurat que si surt molta gent al carrer no es podrà "gestionar" per part de l'estat espanyol. "La policia no ho podrà aturar", ha afirmat.

També ha aprofitat per criticar Rajoy, que ahir va comparar la independència amb una "amputació dolorosa", tot responent que per a alguns la secessió és una "emancipació dolça i alliberadora".

Crítiques als altres partits independentistes

Mas també ha aprofitat per criticar aquells que la setmana passada van acusar-lo de ser "valent" al carrer i no assumir la desobediència als tribunals. Per ell, "posar sota sospita" els encarregats del 9-N per defensar-se de les acusacions penals és "posar en qüestió" el "valor de la unitat". "Hauria de ser un valor inamovible", ha dit.

Homs denuncia una "doble vara de mesurar" per part de la Fiscalia

Homs, que serà jutjat al Tribunal Suprem, ha iniciat el seu discurs assegurant que estaria "més tranquil" si el seu cas estigués en un jutjat de primera instància, com el cas de Badalona, ja que es parlaria "més de dret" i no tant de "política"."L'estat de dret espanyol està malalt", ha sentenciat Homs.

Aprofitant l'ocasió, Homs ha anunciat que la Fiscalia ha arxivat la seva querella contra el president espanyol, Mariano Rajoy, per haver incomplert sentències del Tribunal Constitucional. Homs ha assegurat que malgrat que la Fiscalia admet que hi ha hagut incompliment de les resolucions, diu que només es tracta d'un conflicte de competències. Segons l'exconseller, la Fiscalia cita un seguit de sentències en què es parla de desobediència i assegura que aquest delicte no s'ajusta en el cas del govern espanyol. Ara bé, en l'últim paràgraf s'afegeix que això no pot servir de precedent pel cas de la consulta popular no referendària. "És evident que hi ha una doble vara de mesura", ha criticat Homs contra el ministeri públic.

Al final de l'acte, Homs ha apujat el to i ha sentenciat que l'estat espanyol és un estat "preparat per la guerra" i que no té "eines" per afrontar un repte "democràtic" com el procés sobiranista. Així, ha assegurat que el fet que el govern espanyol "no pugui entrar amb els tancs per la Diagonal" dona "confiança" perquè el sobiranisme tingui un "recorregut immens". "El discurs de la por en democràcia no té recorregut", ha conclòs.

Escàner jurídic del 9-N

L'acte també ha comptat amb una descripció jurídica de la directora general de serveis consultius de la Generalitat, Dolors Feliu, que entre altres coses també es va encarregar de defensar l'Estatut, en el seu moment, davant al Tribunal Constitucional. Feliu ha assegurat que amb el judici del 9-N s'estan "vulnerant drets" perquè l'ordenament jurídic espanyol no està en concordança amb els valors i els drets fonamentals que viu la societat catalana. "L'ordenament no respon als nostres valors, respon als valors de la societat espanyola, que els té diferents", ha dit Feliu asseverant que la societat catalana necessita un altre ordenament que es correspongui amb el seu sentir. "Hi ha una desconnexió entre el que són els drets fonamentals i l'aplicació l'ordenament jurídic", ha afegit.

També ha considerat que l'estat espanyol utilitza el concepte d'"unitat" en contra de l'exercici dels drets "democràtics" dels ciutadans, ja que limita els referèndums autonòmics, i quan hi ha hagut una reivindicació independentista hi ha hagut "greus limitacions" a la possibilitat de participar i de llibertat d'expressió.

Hi ha delictes de desobediència i prevaricació en el 9-N?

El jurista Agustí Carles, que és membre de Drets, ha estat l'encarregat d'analitzar si hi ha o no delicte de prevaricació o desobediència en el procés participatiu del 9-N. Ha assegurat que l'ordre del Tribunal Constitucional de suspendre el procés participatiu "no estava tan clara" perquè no hi va haver requeriment cap als alts càrrecs i perquè la Fiscalia no va actuar el mateix dia del procés participatiu. "Ningú va voler fer res", ha dit, per tant no hi pot haver desobediència. Tampoc creu que hi hagi prevaricació perquè no hi va haver cap ordre ni resolució que s'emetés de manera injusta.

Un altre cas de judicialització

Mas i Homs no són els únics, però, que estan als tribunals per una acció relacionada amb el procés. El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha intervingut a l'acte també per explicar el seu cas. Està encausat per promoure una xiulada a l'himne espanyol a la final de la Copa del Rei l'any passat. Se l'acusa d'anar en contra dels símbols constitucionals per escriure un manifest que impulsava aquesta acció. "Com a independentista català no he de donar explicacions a la judicatura espanyola sobre les opinions que plasmo en un paper", ha assegurat Espot justificant perquè va acollir-se al seu dret de no declarar davant l'Audiència Nacional.

Al seu torn, la periodista Patrícia Gabancho, encarregada de moderar l'acte, ha contextualitzat el títol de l'esdeveniment, "les urnes a judici", asseverant que el que s'està jutjant és l"èxit" del 9-N, ja que si el procés participatiu no hagués tingut uns 2,3 milions de votants a parer de Gabancho ara no estaria als tribunals.