Mas incorpora Amadeu Altafaj com a representant permanent davant la UE

BarcelonaEl 4 de desembre, en un seminari de Diplocat celebrat a Roma, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, anunciava un “reforç” i un “salt qualitatiu” de la presència de la Generalitat a Brussel·les. No en va donar detall i l’anunci de l’obertura de noves delegacions a la capital italiana i a Viena va endur-se els titulars. Dies després, el 23 de desembre, l’executiu creava la figura del representant permanent davant la Unió Europea (UE). Aquest càrrec, amb rang de director general, haurà d’assumir la màxima representació catalana davant les institucions, a més de la direcció de la delegació a la capital comunitària, reconvertida en la seva oficina de suport. Aquest moviment de reforç es concretarà amb una incorporació rellevant i imminent: Amadeu Altafaj serà designat representant permanent davant la UE pel president de la Generalitat, Artur Mas, segons ha sabut l’ARA de diverses fonts, tot i que el Govern evitava ahir a la nit confirmar-ho.

L’objectiu és, tot elevant el rang i creant aquesta nova figura clau en l’acció exterior que estrenarà Altafaj, fer un salt qualitatiu en la interlocució amb les institucions, els governs i les opinions públiques europees en un any en què es preveu que el procés sobiranista català entrarà en la fase resolutiva. Periodista de professió i nascut fa 46 anys a Barcelona, Altafaj va ser portaveu i després cap adjunt del gabinet del vicepresident econòmic de la Comissió Europea, el liberal finès Olli Rehn, que va cessar del càrrec al juliol pel canvi de govern comunitari. Ja aleshores la seva mà dreta va afirmar que donava per acabada l’etapa professional al govern de la UE.

Paper destacat

Altafaj ha sigut els últims anys el responsable d’explicar la crisi de l’euro i les mesures d’austeritat aplicades per Brussel·les. Va tenir un paper molt destacat durant el rescat grec i, davant el malestar als països del sud d’Europa per les polítiques restrictives exigides per l’Alemanya d’Angela Merkel, s’ha presentat com a “partidari de l’estabilitat més que de l’austeritat”. L’alt càrrec de la UE, que domina l’anglès, el francès i l’holandès a més de tenir nocions d’italià i alemany, havia fet també de portaveu del comissari de Desenvolupament i Ajuda Humanitària, el belga i també liberal Louis Michel.

Com a representant permanent, l’economia passa ara en segon terme per a ell, perquè la política manarà. Altafaj, que el 2012 ja va ser sondejat per Mas per ocupar un càrrec de rellevància a la potenciada àrea d’Exteriors, s’ha significat nacionalment els últims mesos, tot i que ho ha fet amb la prudència que li exigia la seva posició. Des del seu compte de Twitter, l’estiu del 2013 va anunciar que assistiria a la Via Catalana a Zuric i també ha participat en actes de l’ANC a Brussel·les. Hi va presentar un llibre de Martí Anglada sobre els processos d’independència a Europa. Anglada és, des del setembre de l’any passat, delegat de la Generalitat a París.

Poc després, Altafaj va explicar que, de Catalunya, se’n parlava molt als cercles de poder comunitaris i, entorn del debat sobre la permanència a la UE, va considerar imprescindible passar de dir “Som i serem” a “Hi som i hi serem”. Ja aleshores va dir que aquest era “un moment greu” i que tots els ciutadans s’han de “mullar pel país”. En els últims dies també ha fet comentaris polítics a les xarxes. Fa dos dies, i a tomb de la festa de Reis i de les negociacions entre Mas i Oriol Junqueras, es preguntava amb intenció: “Si els Reis es presentessin aquesta nit per separat, en lloc de fer-ho en llista unitària, durien més regals? Fem una carta o en fem tres?”

Amb Altafaj, que pren el relleu de l’actual delegat a Brussel·les, Pere Puig -també funcionari a la Comissió-, el Govern espera un pas endavant que Mas sempre ha considerat com una de les claus de l’èxit del procés. Fins ara el president ha tingut relacions fluides amb la UE. Ha visitat Brussel·les en diverses ocasions i s’hi ha reunit amb qui era president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso, així com amb els seus vicepresidents -entre els quals Rehn- i alguns dels comissaris més importants. Obrir portes amb els grans estats -una tasca en què ajuda de manera activa la consultora Independent Diplomat des de fa un any- ha costat molt i quan algun país de la UE ha mostrat complicitat o comprensió amb el procés, com van fer els bàltics en el seu moment, la reacció d’Espanya ha sigut severa cridant a consultes els ambaixadors d’aquests països.

La maquinària de l’Estat

Altafaj haurà de combatre la decidida campanya antisobiranista en què el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha embarcat el potent aparell diplomàtic espanyol, també a Brussel·les, i presentar Catalunya davant els 28 estats com un soci fiable de futur al sud d’Europa. El nou representant permanent es podrà valer, però, de la seva agenda de contactes a les institucions i també entre els mitjans de comunicació, lobis i líders d’opinió europeus que, com testimonia l’aparició de Mas en mitjans internacionals, han sigut més receptius amb el procés.

Dos anys compassant acció exterior i procés

L’arribada d’Altafaj, pel seu perfil alt, és coherent amb l’impuls a la política exterior per aplanar el camí cap a l’estat propi. El 2012 es van rellevar els exambaixadors espanyols Senén Florensa (ara a l’Institut Europeu de la Mediterrània) i Joan Prat -triats per Josep A. Duran i Lleida el 2010- de la secretaria d’Exteriors i de Brussel·les, respectivament. Amb l’àrea en mans del conseller de la Presidència, Francesc Homs, s’opta per sobiranistes: Roger Albinyana (foto) a la secretaria i Albert Royo a Diplocat, dedicat a buscar complicitats via diplomàcia pública. A les delegacions polítiques (Estats Units, França, UE, Regne Unit i Alemanya) s’han operat canvis. Al setembre es va nomenar delegat a París el periodista Martí Anglada, el dels EUA va traslladar-se de Nova York a Washington per acostar-lo al poder polític i ben aviat s’obrirà seu a Roma i Viena. Cal decidir qui seran els dos delegats. Tindran perfil polític però no la rellevància d’Altafaj i Anglada. Les pròximes seus seran a l’Àsia i l’Amèrica Llatina, on el 2011 es va tancar la de Buenos Aires.