Mas s'obre a no acatar una hipotètica inhabilitació: "Depèn de la situació jurídica del país"

Barcelona1. Un afer polític, no pas d'ordre públic. La batalla del relat és un dels aspectes clau en el moment que viu el procés, enfrontat a una forta pressió de l'Estat. Per això, el president Artur Mas ha volgut deixar molt clar que la seva compareixença al Tribunal Superior de Justícia respon a la voluntat de judicialització d'un fet polític. Democràtic. Des d'un punt de vista legal "no hi ha tema", ha subratllat. Les properes setmanes –de precampanya a Espanya–, la partida es jugarà en la dialèctica entre els qui s'erigiran en únics defensors de la llei, provant de presentar la querella penal com un afer d'ordre públic, i el sobiranisme –ampliat de nou als qui reivindiquen el dret a decidir des de posicions de sí-no–, que insistirà que l'arrel de la causa és una altra: "la ràbia" d'haver constatat l'èxit del 9-N i el seu "ressò internacional". És per això que Mas ha avisat que ell, en tot cas, hauria de donar explicacions al Parlament i no davant un jutge, perquè això va de llibertats i no de suposats delictes, rebutjant l'equiparació entre "demòcrata" i "delinqüent".

"Mai l'èxit de la democràcia hauria d'acabar als tribunals", ha sentenciat.

2. Una democràcia de qualitat. Si la batalla pel fons del relat és important, també ho és la pugna per les formes d'aquesta narrativa. Per això, el president de la Generalitat ha negat que les manifestacions de suport a les portes del tribunal fossin una forma de "pressió", com denunciava una nota del TSJC que ell, confessa, no ha entès. Disconforme amb la "desproporció" de la resposta de la Fiscalia al 9-N, assegura el ple respecte pels procediments judicials i avisa que tots els "poders públics" –executiu, legislatiu i judicial– estan sotmesos a l'escrutini i al control dels ciutadans. És així "si volem una democràcia de qualitat", ha dit, posant el focus en el vessant regeneracionista al qual també prova de donar valor l'independentisme: no només fer un nou país, sinó també un país nou.

3. Obrir la porta a no acatar.Amb menys rotunditat que altres dirigents de Convergència, com Josep Rull, Mas també ha deixat la porta entreoberta a no acatar la sentència del TSJC si acabés amb una inhabilitació. "Depèn", ha respost a preguntes dels periodistes. La clau, ha insinuat, és el moment en què es trobi el procés: ¿I si quan hi hagi sentència el camí cap a una Catalunya independent està tan avançat que el corpus legal ja és un altre? ¿I si Mas ja no és, aleshores, un president estrictament autonòmic, amb el camí de la ruptura iniciat? En qualsevol cas, però, ha deixat clar que sigui quina sigui la decisió del tribunal no aturarà el moviment popular sobiranista, que va donar la victòria a Junts pel Sí el 27-S.

4. Cuidar la unitat sobre el dret a decidir. Les querelles a Mas, la consellera Irene Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega han servit per tornar a sargir la unitat entre les forces partidàries del dret a decidir. L'alcaldessa de Barcelona Ada Colau va ser l'encarregada de llegir dimarts el manifest del pacte nacional pel dret a decidir, i avui dijous s'ha fotografiat al costat del president en l'ofrena de homenatge al president Companys, poc abans de la citació al TSJC de Mas. "Sempre que hem estat al límit hi ha hagut consens", ha constatat el cap de l'executiu, que ha desitjat que aquesta unitat "no s'espatlli" ara. No obstant això, ha estat curós a l'hora de desvincular-lo de les negociacions amb la CUP per a la investidura.

5. Missatge a Europa. Mas reconeix que les imatges d'aquest 15 d'octubre faran la volta al món i no ha escatimat les respostes a les preguntes dels corresponsals de mitjans estrangers. Una en francès i una altra en anglès. L'una, sobre la relació amb França, de qui espera que doni suport a un moviment d'arrel "democràtica" com el que viu Catalunya. L'altra, sobre les implicacions que tindrà sobre ell el procés penal obert. La partida del relat també es juga –potser, sobretot– de portes enfora, en un moment en què moltes mirades se situen a les capitals europees per si mouen peça i forcen una sortida dialogada –un referèndum acordat– per vehicular una demanda que és d'essència política. Democràtica.